おらが春 -11- LA MEVA PRIMAVERA 小林 一茶 Kobayashi Issa (1763-1828)

樂しみ極りて愁ひ起るはうき世のならひなれど、いまだたのしびも半ばならざる、千代の小松の二葉ばかりの笑ひ盛なる緑り子を、ね耳に水のおし來るご ときあら／＼しき痘の神に見込れつゝ、いま水膿のさなかなれば、やをら咲ける初花の泥雨にしほれたるに等しく、側に見る目さへくるしげにぞありける。是も 二三日經たれば痘はかせぐちにて、雪解の峽土のほろ／＼落るやうに瘡蓋といふもの取れば、祝ひはやして、さん俵法師といふを作りて、笹湯浴せる眞似かたし て、神は送り出したれど、益々よはりて、きのふよりけふは頼みすくなく、終に六月二十一日の蕣の花と共に、此世をしぼみぬ。母は死顏にすがりてよゝ／＼と 泣もむべなるかな。この期に及んでは、行水のふたゝび歸らず、散る花の梢にもどらぬくひ事などゝ、あきらめ顏しても、思ひ切がたきは恩愛のきづななりけ り。 露の世はつゆの世ながらさりながら 一茶 去四月十六日、みちのくにまからんと、善光寺まで歩みけるを、さはる事ありて止みぬるも、かゝる不幸あらんとて道祖神のとゞめ給ふならん 其引 子におくれたるころ 似た顏もあらば出て見ん一踊 落梧 母におくれたる子の哀さに おさな子やひとり飯くふ秋の暮 尚白 娘を葬りける夜 夜の鶴土に蒲團も着せられず 其角 孫娘におくれて三月三日野外に遊ぶ 宿を出て雛忘れば桃の花 猿雖 娘身まかりけるに 十六夜や我身にしれと月の欠 杉風 猶子母に放れしころ 柄をなめて母尋るやぬり團扇 來山 愛子をうしなひて 春の夢氣の違はぬがうらめしい ゝ 子をうしなひて 蜻蛉釣りけふはどこまで行た事か かゞ千代 やんごとなき人々の歌も心に浮ぶまゝにふとしるし侍りぬ 讀人知らず 哀なり夜半に捨子の泣聲は 母に添寢の夢や見つらん 爲家卿 捨て行く親したふ子の片いざり 世に立かねて音こそなかるれ 兼輔卿 人の親の心は闇にあらねども 子を思ふ道に迷ひぬるかな 頌曰 未擧歩時先己到 未動舌時先説了 直饒著々在機先 更須知有向‐上竅 貰ふよりはやくうしなふ扇かな 一茶 俄川とんで見せけり鹿の親 ゝ 大寺や扇でしれし小僧の名 ゝ 曲者隱れてうかゞふ圖 あはれ蚊のついと古井に忍びけり ゝ 大山詣 四五間の木太刀をかつぐ袷かな ゝ 太郎冠者まがひに通る扇かな ゝ És ensenyament del món efímer que un cop acabat el goig aparegui la dolença. Mon infant que havia de viure mil anys com un tendre pi no en visqué ni la meitat, Son riure fou florida de dues fulles, fou marcada per la deïtat de la terrible verola (80), tal com una gota d'aigua a l'orella d'un dorment. Ara coberta de butllofes semblava una incipient flor tot just florida marcint-se amb el fang i la pluja. Era una sofrença per aquells que a son costat la contemplaven. Dos o tres jorns després les butllofes s'assecaren, com desglaç que s'escola pel gorg, i per a festejar-ho férem un jaç de palla amb una capa de fulles de bambú escaldades per a foragitar la deïtat. Emperò, s'afeblí més i més, nostra esperança s'apagava per moments. Finalment, es marcí en aquest món com flor de meravella el vint-i-un de la sisena lluna. Sa mare s'abraçà a son cos desfeta en plors. I des de llavors com l'aigua que corre i no torna mai (81) ni la flor caiguda a la branca (82), malsofert, difícil de resignar-m'hi pels lligams d'amor Món de rosada és un món de rosada i així, així...... Eixí el sisè jorn de la quarta lluna cap a Michonobu. Arribat al temple de Zenkôjin quelcom m'aturà, potser alguna dissort o el déu dels camins (83). Sobre el mateix tema. L'infant que se n'ha anat abans . Si la mateixa cara ell tingués al ball el cercaria. (Rakugo -84) Tristor de l'infant que ha perdut la mare. L'infantó tot sol es menja l'arròs bullit en nit de tardor. (Shôhaku -85) Nit de l'enterrament d'una filla. Nit de les grues ni esma trinc de posar el jaç a terra. (Kikaku -86) A ma néta, traspassada, el tres de la tercera lluna, jugant al camp. Surto de l'hostal si oblido les nines flors de presseguer. (Ensui -87) A la mort de la filla. Després de plena “resignat-hi” així fa la lluna minvant. (Sanpû -88) Un infant separat de la mare. Llepes el mànec d'aquell ventall de laca on és la mare? (Raizan -89) Havent perdut l'infant estimat. De primavera el somni em faig retret de no enfollir. (Raizan) Havent perdut l'infant. Mentre tot caçant libèl·lules fins a on és anat avui? (Chiyo -90) Com a mostra de respecte, qualques poemes de gentilhomes tal com em venen al cap. Quina tristesa! Plor d'infant abandonat a la mitjanit somniant potser que és al costat de la mare. (Desconegut -91) Aviat infant que sens pare ni mare i tot de genolls no podràs enfrontar-te al món m'arrenca el plor. (El ministre Tameie -92) Tot i que el cor dels pares no estigui en una foscor potser per amor al fill poden perdre el camí. (El ministre Kanesuke -93) Un comentari Zen. Encara ni un pas i ja és arribat. Encara sens bellugar la llengua i ja ha parlat. Tot i abans de moure fitxa ja sap que sempre caldrà un nou moviment. (94) Tan punt l'he hagut que ja l'he extraviat aquest mon ventall. Una riuada li ensenya a saltar el pare cérvol. És un gran temple el nom d'un jove bonze marcat al ventall. Retrat d'un infame amagat. Un malvat mosquit és tot just entaforat en un vell avenc. De pelegrinatge al temple d'Ôyama. Porta estaca més llarga de set metres kimono folrat. Passa un ventall que de Tarô Kaja n'és el viu retrat. (95) Prop del llogaret de Murasaki algú agafà un moixonet negre com una bola de carbó i el tingué engabiat a la porta. Aquell vespre, i tota la nit, es sentí els pares a la teulada de casa com el cridaven, quina tristor! És en la foscor per l'amor per son petit piula i piula i amb la veu plorosa passa la nit la gralla. A un lladre pres i amagat en son poble. Ocell maligne el parany sota xàfec voltes i voltes. Pena per l'ocell que és pres quan menja al camp de cacera del senyor. I quina grua atansada als homes rebrà la fletxa? Sota la fletxa la mare que alleta el seu cervatell. (Risshi -96) Així impressionat un caçador es tallà els cabells i entrà en religió. - - - - - - 80 – En aquell temps es creia que les epidèmies eren provocades pels déus. En el cas de la verola es pensava que havia arribat de Corea i que es transmetia a través del mar i els rius. 81 - : Referència al poema no. 837 del Kokinwakashû (古今和歌集) : 先立たぬ くいのやちたび かなしきは 流るる水の かへり来ぬなり. 藤原忠房がむかしあひしりて侍りける人の身まかり にける時に、とぶらひにつかはすとてよめる Escrit com una nota de condol pel traspàs d'una persona que Fujiwara no Tadafusa havia visitat en el passat. 先立たぬ くいのやちたび かなしきは 流るる水の かへり来ぬなり さきだたぬーくいのやちたびーかなしきはーながるるみずのーかえりどぬなり Tantes vegades he hagut de lamentar de no ésser jo el primer en anar-se'n aigua que fuig no torna. Autor : Kan'in (閑院, finals del IX, principis del X ?). Dama de la cort. 82 – Referència a l'obra de teatre Nô : Shima (八島). Vegeu el meu article sobre aquesta obra a “Notes sobre el teatre clàssic japonès” en aquest mateix “blog”. 83 – Dōsojin (道祖神): Déu del camí dels ancestres. Nom que es donava a déus del xintoisme japonès. La creença era que protegien els viatgers d'epidèmies i mals esperits. 84 - Rakugo (落梧, 1662-1691). El seu nom era Yasuemori o Sukeemori (万屋助右衛門 / 安川助右衛門). Era un ric comerciant de teixits de Gifu. Deixeble de Bashô. 85 – Shôhaku (尚白, ? - 1773). Deixeble de Bashô Matsuo (松尾 芭蕉, 1644-1604). 86 - Takarai Kikaku ( 宝井其角; 1661–1707). Deixeble de Bashô. També conegut amb el nom d'Enomoto Kikaku. 87 – Kubota Ensui (窪田猿雖, 1640-1704). Era de l'escola de Bashô. 88 – Sugiyama Sanpû(杉山杉風, 1647 – 1732). Deixeble de Bashô. 89 - Konishi Raizan (小西来山,1654-1716). Era de l'escola Rosen (Naitô Rosen 内藤露沾, 1655 – 1733). 90 – Fukuda Chiyo / Kaga no Chiyo (福田千代尼, 1703-1775). Considerada una de les millors poetes del “haiku”. 91 – D'autor desconegut però atribuït a Asukai Masachika (飛鳥井雅親,1417-1490), poeta i cal·lígraf. Segons el Heian Ochiboshû (平安落穂集) és de l'emperador Reigen (霊元天皇,1654 –1732). 92 – Fujiwara no Tameie (藤原為家,1198-1275). Poeta i compilador d'antologies imperials. 93 – Fujiwara no Kanesuke (藤原兼輔, 877 – 933). 94 – Comparació amb un moviment anomenat “kyô” (竅) del tradicional joc japonès Igo (囲碁) o simplement Go. 95 - Tarô Kaja (太郎冠者) és un caràcter còmic del teatre Kyôgen (狂言). 96 – Risshi (立志, ¿-?). Poeta d'Edo. o0o