28 d’agost de 2021

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -48 雑 / Temes diversos 山里にうき世いとはむ友もがなくやしく過ぎし昔かたらむ やまざとに-うきよいとはむ-とももがな-くやしくすぎし-むかしかたらむ

Yamazato ni-uki yo itowan-tomo mo gana-kuyashiku sugishi-mukashi kataramu Al poble del puig per menysprear-te vil món en cal un amic i del greujós temps passat poder així parlar-ne Poema no. 1659 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -47-

雑 / Temes diversos しほりせでなを山深くわけ入らむうきこと聞かぬ所ありやと しほりせで-なほやまふかく-わけいらむ-うきこときかぬ-ところありやと Shiori sede-nao yama fukaku-wake iran-uki koto kikanu-tokoro ari ya to Sens deixar petja per la muntanya vago al fons m'endinso per no sentir les penes del món si hi ha tal lloc Poema no. 1643 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -46-

雑 / Temes diversos 山陰にすまぬ心はいかなれやおしまれて入る月もあるよに やまかげに-すまぬこころは-いかなれや-をしまれている-つきもあるよに Yama kage ni-sumanu kokoro wa-ika nare ya-oshimarete iru-tsuki mo aru yo ni A l'ombra del puig el meu cor no s'hi està i per què serà? ho sento però entra la lluna en aquest món Poema no. 1633 o0o o0o

21 d’agost de 2021

堤中納言物語 -11- TSUTSUMI CHÛNAGONMONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim d’aproximadament l’any 1055. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 三 蟲愛づる姫君 LA DAMISEL.LA QUE ESTIMAVA ELS INSECTES .

男の童の、異なることなき草木どもに佇み歩きて、さていふやうは、  「この木にすべていくらも歩くは、いとをかしきものかな。これ御覽ぜよ。」 とて、簾を引き上げて、  「いと面白き鳥毛蟲こそ候へ。」 といへば、さかしき聲にて、  「いと興あることかな。此方(こち)持て來。」と宣へば、  「取り別つべくも侍らず。唯こゝもとにて御覽ぜよ。」 といへば、荒らかに蹈みて出づ。簾を押しはりて、枝を見はり給ふを見れば、頭へ衣著あげて、髪もさがりば清げにはあれど、梳り繕はねばにや、しぶげに見ゆるを、眉いと黔く花々とあざやかに、涼しげに見えたり。 口つきも愛敬づきて清げなれど、齒黑(はぐろめ)つけねばいとよづかず。化粧したらば清げにはありぬべし。「心憂くもあるかな。」と覺ゆ。かくまでやつしたれど、見にくくなどはあらで、いと樣異に、鮮かに氣高く、花やかなるさまぞあたらしき。練色の綾の袿(うちき)一襲、はたおりめの小袿一襲、白き袴を好みて著給へり。この蟲をいとよく見むと思ひて、さし出でて、  「あな愛でたや。日にあぶらるゝが苦。しければ、此方(こなた)ざまに來るなりけり。これを一も墜さで追ひおこせよ、童(わらはべ)。」 と宣へば、突き落せば、はら〳〵と落つ。白き扇の墨ぐろに眞字(まな)の手習したるをさし出でて、  「これに拾ひ入れよ。」 と宣へば、童取り出づる. Veieren que els nois no feien res d'especial, mandrejaven entre les plantes i els arbres. Algú d'ells digué : -- N'hi ha una pila voltant per aquest arbre. Són ben macos! Guaiteu! I alçáren la persiana. -- Us hem portat algunes erugues molt curioses. -- Oh! Fantàstic! - exclamà la damisel·la amb veu engrescada – Porteu-me-les ací. -- No podem portar-les. Tot just vingueu vós mateixa a veure-les ací. Ella féu un salt sobtat i sortí. Els homes veieren com empenyia la persiana cap enfora i fitava les branques amb ulls esbatanats. Portava un vel cobrint-li la cara, i tot i qye els cabells li queien galtes avall de manera agradosa semblava pelussera de tan descurats. Les celles eren negres, llampants i delitoses, lluïen nítides. La boca era encisadora i bonica, emperò no s'havia ennegrit les dents, la qual cosa no era gens convencional. Segurament si es posés unes pólvores seria joliua , i els homes pensaren que realment era de doldre. Era llàstima de veure com s'havia descurat perquè no era gens desagradosa, fora del corrent, d'aparença encantadora, xamosa. Portava roba de seda estampada de color rosa suau sota un vestit amb dissenys de pregadéus, amb uns pantalons que semblava abellir-li de color blanc. (4) Sortí tot volent contemplar millor les erugues. -- Ah, quin a bellesa! Venen cap ací perquè pateixen amb la cremor del sol. Agafeu-les, nois, i que no se'n perdi cap! Quan els nois les empenyeren caigueren tot bressolant-se en l'aire. La damisel·la estengué un ventall blanc on havia practicat cal·ligrafia amb tinta negra i digué : -- Agafeu-les i poseu-les ací! I els nois les prengueren. - - - - - - 4 – (381 – 44) Aquell temps les dones joves portaven colors més forts (vermell, granat, etc.). o0o

14 d’agost de 2021

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -45-

雑 / Temes diversos 山深くさこそ心はかよふとも住まであはれを知らむものかは やまふかく-さこそこころは-かよふとも-すまであはれを-しらむものかは Yama fukaku-sa koso kokoro wa-kayou tomo-sumade aware o-shiramu mono ka wa Tot i avingut cert amb la profunditat de les muntanyes podré sense viure-hi saber les emocions? Poema no. 1632 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -44-

雑 / あつまのかたへ修行し侍けるにふじの山をよめる Temes diversos / Compost sobre la muntanya de Fuji tot anant cap a l'est en pelegrinatge. 風になびく富士の煙ぶりの空にきえてゆくゑも知らぬわが思哉 かぜになびく-ふじのけぶりの-そらにきえて-ゆくへもしらぬ-わがおもひかな Kaze ni nabiku-fuji no keburi no-sora ni kiete-yukue mo shiranu-waga omoi kana Emportada pel vent la fumera del Fuji desapareix del cel mes no sé pas cap a on van aquests mes pensaments Poema no.1615 Nota : El primer vers i el tercer tenen 6 síl·labes. o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -43-

雑 / 伊勢にまかりける時よめる Temes diversos / Compost quan anava a Ise 鈴鹿山うき世をよそにふり捨てていかになりゆくわか身なるらむ すずかやま-うきよをよそに-ふりすてて-いかになりゆく-わかみなるらむ Suzuka yama-uki yo o yoso ni-furisutete-ika ni nari yuku-waga mi naruramu Puig de Suzuka aquest món transitori rere he deixat què esdevindrà de mi a comptar d'ara mateix? Poema no. 1613 o0o

7 d’agost de 2021

堤中納言物 -10- TSUTSUMI CHÛNAGONMONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim d’aproximadament l’any 1055. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

三 蟲愛づる姫君 LA DAMISEL.LA QUE ESTIMAVA ELS INSECTES  かゝる事世に聞えて、いとうたてある事をいふ中に、ある上達部(かんだちめ)の御壻、うち逸りて物怖ぢせず、愛敬づきたることあり。この姫君のことを聞きて、  「さりとも、これには怖ぢなむ。」 とて、帶の端のいとをかしげなるに、蛇(くちなは)の形(かた)をいみじく似せて、動くべきさまなどしつけて、鱗(いろこ)だちたる懸袋に入れて、結び附けたる文を見れば、  はふ〳〵も君があたりにしたがはむ長き心の限りなき身は とあるを、何心なく御前に持て參りて、  「袋などあくるだに怪しくおもたきかな。」 とてひき開けたれば、蛇首を擡げたり。人々心惑はして詈るに、君はいと長閑にて、  「なもあみだぶつ、なもあみだぶつ。」 とて、  「生前(さうぜん)の親ならむ。な騷ぎそ。」 とうちわなゝかし、かほゝかやうに、  「生めかしきうちしも、結縁に思はむぞ、怪しき心なるや。」 とうち呟きて、近く引き寄せ給ふも、さすがに恐しく覺え給ひければ、立處居處蝶の如く、せみごゑに宣ふ聲の、いみじうをかしければ、人々逃げ騷ぎて笑ひゐれば、  「しか〴〵。」 と聞ゆ。  「いと淺ましく、むくつけき事をも聞くわざかな。さる物のあるを見る〳〵、皆立ちぬらむ事ぞ怪しきや。」 とて、大臣太刀を提(ひきさ)げもて走りたり。よく見給へば、いみじう能く似せて作り給へりければ、手に取り持ちて、  「いみじう物よくしける人かな。」 と、  「かしこがり、譽め給ふと聞きてしたるなめり。返り事をして、早く遣り給ひてよ。」 とて、渡り給ひぬ。人々、作りたると聞きて、  「けしからぬわざしける人かな。」 と言ひ憎み、  「返り事せずば、覺束ながりなむ。 とて、いとこはくすくよかなる紙に書き給ふ。假字(かな)はまだ書き給はざりければ、片假字(かたかんな)に、  「契りあらばよき極樂に行き逢はむまつはれにくし蟲の姿は 福地の園に。」とある。  右馬の助見給ひて、  「いと珍かに樣異なる文かな。」 と思ひて、  「いかで見てしがな。」 と思ひて、中將と言ひ合せて、怪しき女どもの姿を作りて、按察使の大納言の出で給へるほどにおはして、 姫君の住み給ふ方の、北面の立蔀のもとにて見給へば..... La gent se n'assabentà i ho trobaren molt desagradable, i d'entre ells un jove que era gendre d'un noble, Era agosarat , xamós i gens tímid. Quan sentí allò de la damisel·la digué : --Açò sí que l'espantarà. Afaiçonà l'extrem d'una preciosa faixa de manera que que s'assemblés a una serp i que es bellugués. Ho posà en una bossa de dibuix escatós amb un cordó per a tancar-la i hi lligà una lletra ; Reptant i reptant amb obediència al vostre voltant i una endurança sens mena de mesura. Sens para-hi esment ho portaren a la damisel·la. -- És pesada de portar aquesta bossa! . Digueren mentre l'obrien. Llavors la serp alçà el cap. La gent que hi havia cridà esglaiada mes la damisel·la era calmosa i exclamà : -- Amida Buda sia lloat! Amida Buda sia lloat! Potser és un ancestre reencarnat. Prou d'enrenou! La veu li tremolava. Apartà la cara i mormolejà : -- Mentre és així d'encantadora vull haver-hi un lligam amb ella. Sou unes ximpletes! I s'apropà la bossa Tot i així hi tenia temença, i s'alçava i tornava a asseure's, agitada com una papallona, amb una veu de xerric. La gent, molt divertida, s'escapolí esvalotada esclafint-se de riure. I allò que passava s'escampà. -- Allò que he sentit és horrorós, inquietant, i que la deixessin sola davant d'aquella cosa és una desgràcia! I son pare, el gran conseller, s’apressà a anar-hi, espassa a la mà. Quan s'ho ben mirà veié que era una esplèndida imitació i agafant-ho amb la mà digué : -- Molt enginyós qui ho ha fet! Sembla que és al cas de tes pretencions d'erudita i de l'admiració que tens per als insectes. Contesta i fes-li arribar d'immediat. Quan la gent sabé que allò era artificial digué indignada : -- Açò és un ultratge! -- Si no li contesteu estarà expectant. Així dons, la damisel·la escriví en un paper gruixut i bast. Com no escrivia en cursiva ho féu amb l'escriptura angular (3) : Sí som lligats pel fat i en paradís diví ens hem de trobar anar amb algú que té forma de cuc és molt dur. “En el jardí del goig”. Quan l'adjunt al director dels estables de la Dreta ho veié pensà “Quina lletra tan peculiar i estranya!”. I quedà amb un capità per a anar-hi i veure-la. Es disfressaren de dones corrents i aprofitaren que que el gran conseller havia sortit. Miraren per un enreixat de llistons al costat nord on vivia la damisel·la. - - - - - - 3 – (380 – 15) Els caràcters en cursiva eren els més habituals en l'escriptura femenina. L'altre estil de “kana” és angular i més propi dels homes. El primer vers del poema té sis síl·labes. o0o