KOKINSHÛ (古今集) -130-

すもものはな
Flor de la prunera.

今いくか春しなければうぐひすもものはながめて思ふべらなり

いまいくかーはるしなければーうぐいすもーものはながめてーおもうべらなり

Quants dies resten de primavera? Inclús el rossinyol es queda immers en ses pensaments.


Nota : Aquest poema, i els següents amb aquesta característica, formen part del llibre Xè. d'aquesta antologia. Es tracta d'un recull sobre noms de coses, bàsicament flors, plantes, topònims i un llarg etc. La peculiaritat d'aquests poemes es que porten els noms de les coses que els encapçalen dintre dels versos. Les síl.labes que componen els noms estan en cursiva i subratllades. Normalment l'encapçalament no té res a veure amb el tema del mateix poema.

Poema no. 428

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945).
Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari “Tosa Nikki” (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -129-

これたかのみこのともにかりにまかりける時に、あ まの河といふ所の河のほとりにおりゐてさけなどのみけるついでに、みこのいひけら く、かりしてあまのかはらにいたるといふ心をよみて、さかづきはさせといひければよ める

Una vegada quan (el poeta) anava a caçar amb el príncep Koretaka, desmuntaren vora un riu anomenat Amanogawa (“Riu del Cel”) per beure. El príncep li va demanar que li servís una copa de ví amb un poema sobre l' arribada al Riu del Cel després de la cacera. Així doncs, Narihira el va compondre.


かりくらしたなばたつめにやどからむあまのかはらに我はきにけり

かりくらしーたなばたつねにーやどからむーあまのかわらにーわれはきりけり

Hem caçat fins al vespre, demanem doncs aixopluc a la Teixidora Celestial perquè heu-nos aquí a la vora del Riu del Cel.


Nota : Referència a la llegenda de Tanabata (七夕), Festivitat de les estrelles, que es celebra el 7 de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛, Kengyuu)  i Vega (Shokujô織女), Shokujo , també anomenada Orihine (織姫), Orihine que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河). Aquesta llegenda va arribar al Japó a l’època Nara. A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb  paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any.
Shokujô era filla del déu del cel, Tentei,(天帝) que vivia a l’est de la Via Làctia i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir.


Nota sobre el príncep Koretaka (惟喬親王, 844-897) : Primogènit de l'emperador Montoku (文徳天皇, 827-858), però no va ser proclamat príncep hereu perquè la seva mare, Sanjô no Machi, estava emparentada amb la família Ki que no era tan influent com els Fujiwara.

Poema no. 418

Autor : Ariwara no Narihira Ason. El noble Ariwara no Narihira (在原業平朝臣,825-880).
Coneixem la seva fama però molt poc de la seva vida i la llegenda ha eclipsat els fets que van marcar la seva existència. Molts dels seus poemes, i també d´altres autors, van ser el model de l´Ise Monogatari sent-ne el protagonista i el prototipus del personatge principal de l´obra. Els seus poemes no són nombrosos, però la seva influència va ser molt gran i el seu estil encara és admirat
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -128-

北へ行くかりぞなくなるつれてこしかずはたらでぞかへるべらなる

きたへゆくーかりぞなくなるーつれてこしーかずはたらでぞーかえるべらなる

L'oca salvatge que va cap al nord es plany. Ha de tornar perquè ha perdut el company que havia vingut amb ella.


このうたは、ある人、をとこ女もろともに人のくに へまかりけり、をとこまかりいたりてすなはち身まかりにければ、女ひとり京へかへり けるみちに、かへるかりのなきけるをききてよめるとなむいふ
Segons algú, hi havia una dona que havia anat amb el seu marit cap a l'interior del país, però l'home va morir tot just a l'arribar a la seva destinació. Ella va tornar sola a la capital i pel camí va sentir els xiscles de les oques tornant al nord, llavors va compondre aquest poema.

Poema no. 412

Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -127-

ほのぼのと明石の浦の朝霧に島がくれ行く舟をしぞ思ふ

ほのぼのとーあかしのうらのーあさぎりにーしまがくれゆくーふねをしぞおもう

A trenc d'alba, per la badia d'Akashi, en la boirina del matí s'amaga una barca cap a l'illa, i amb ella van mes pensaments.

Poema no. 409

Autor Anònim.

このうたは、ある人のいはく、柿本人麿が哥也
Segons algunes persones, l'atribueixen a Kakimoto no Hitomaro.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -126-

都いでて今日みかの原いづみ河かは風さむし衣かせ山

みやこいでてーきょうみかのはらーいずみがわーかわかぜさむしーころもかせやま

Avui sóc a la plana de Mika després de sortir de la capital fa tres dies. Bufa el vent sobre el riu Izumi, deixa'm ta roba, muntanya de Kase!


Nota : Joc de paraules amb el topònim “Mika”, que és també “mikka”, que significa “tres dies”, i “Kase, de “kakiru” que vol dir “deixar alguna cosa, prestar”.

Poema no. 408

Autor : Anònim.

o0o