OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -75-
高砂の尾上の桜咲きにけり外山の霞立たずもあらなむ [73]
takasago no-onoe no sakura-saki ni keri-toyama no kasumi-tatazu no aranamu
Pels vessants de les altes muntanyes ha florit el cirerer. Que les boirines del tossal no colguin la seva imatge!
Nota : 内のおほいまうち君の家にて人々酒たうべて歌よみ侍りけるに遙に山の櫻を望むといふ心をよめる
Compost sobre el tema del sentiment produït per la contemplació de lluny dels cirerers de la muntanya durant un aplec on es bebia “sake” al palau de Fujiwara no Moromichi (藤原 師通, 1062-1099).
Takasago és un paratge molt famós en poesia. Al poema es parla textualment de la carena de Takasago, però en les imatges clàssiques que il.lustren el poema només es distingeix una muntanya i tot el detall es concentra en el cirerers florits omplint els vessants i no són pas al cim ni s´hi veu cap serralada. Naturalment, és discutible, però s´accepta aquesta interpretació de manera general.
GOSHÛISHÛ no 120. Primavera. 後拾遺集 / 春
Autor : Gon Chûnagon Masafusa / El Conseller Supernumerari del Mig Masafusa (権中納言匡房, 1041-1111)
Era Ôe no Masafusa.
Fill d´una família d´intel.lectuals va ser molt admirat per la seva erudició, als set anys ja llegia els clàssics xinesos! Va estar al servei de cinc emperadors.
Era conegut amb el nom de “el prestigiós noble del passat i del present”.
També va conrear poesia en xinés.
