KOKINSHÛ (古今集) -289-



幾世しも あらじ我が身を なぞもかく 海人の刈る藻に 思ひ乱るる

いくよあひもーあらじわがみをーなぞもかくーあまのかるもにーおもいみだるる

Breu és ma vida. Per què doncs em turmenten aquests pensaments embullats com les algues collides pels pescadors?

Poema no. 934

Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -288-


田むらの御時に女房のさぶらひにて御屏風のゑ御覧 じけるに、たきおちたりける所おもしろし、これを題にてうたよめとさぶらふ人におほ せられければよめる

Compost a l'època de l'emperador de Tamura quan sa majestat tot mirant els paravents del Saló de les Dames va dir a les nobles al servei de la cort : “Aquesta escena de la cascada és meravellosa. Feu-ne uns versos sobre aquest tema”.

Nota : Es tracta de l'emperador Montoku (文徳天皇 , 827-858).

おもひせく心の内のたきなれやおつとは見れどおとのきこえぬ

おもいせくーこころのうちのーたきなれやーおつとはみれどーおとのきこえぬ

És la cascada dins el cor de qui l'amor constreny i ni que veig com es precipita no en sento el brogit.

Poema no. 930

Autor : Sanjô no Machi (三条の町, ?-¿)

Era Ki no Seishi, o Shizuko, concubina de l'emperador Montoku i mare del príncep Koretaka (惟喬親王, 844-897).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -287-



朱雀院のみかどぬのびきのたき御覧ぜむとてふん月 のなぬかの日あはしましてありける時に、さぶらふ人人に哥よませたまひけるによめる

Compost quan el setè jorn de la setena lluna l'emperador de Suzakuin va visitar la cascada de Nunobiki i va demanar als seus acompanyants que fessin uns versos.

Nota : Es tracta de l'emperador Uda (宇多天皇, 867-931).

ぬしなくてさらせるぬのをたなばたにわが心とやけふはかさまし

ぬしなくてーさらせるぬのをーたなばたにーわがこころとやーきょうはかさまし

No és de ningú la roba ben estesa a emblanquinar, voldria oferir-la a la que teixeix al cel.



Nota : Tanabata (七夕), Festivitat de les estrelles, que es celebra el 7 de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛, Kengyuu)  i Vega (Shokujô織女, Shokujo) , també anomenada Orihine (織姫), que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa,天の河). Aquesta llegenda va arribar al Japó a l’època Nara. A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb  paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any.
Shokujô era filla del déu del cel, Tentei,(天帝) que vivia a l’est de la Via Làctia i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir.

Poema no. 927
Autor : Tachibana no Nagamori (立花の長盛, ?-¿)

Funcionari de mig rang. Va ser promocionat a governador de la província de Nagato l'any 926.

o0o