堤中納言物語 -47- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim.. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 十 よしなしごと FOTESES (01)

人の侍(かしづ)く女(むすめ)を、ゆゑだつ僧、忍びて語らひけるほどに、年の果てに山寺に籠るとて、 「旅の具に、筵・疊・盥・■(はんざふ)（匚＋也:い::大漢和2598）（＊湯水を注ぐ器）、貸せ。」 と言ひたりければ、女、長筵（＊畳表などに使う長い筵）何やかや供養したりける。それを女の師にしける僧の聞きて、「我ももの借りにやらむ。」とて、書きてやりける文の詞のをかしさに、書き寫して侍るなり。世づかず（＊世間並みでなく）、あさましきことなり。 「唐土・新羅に住む人、さては常世の國にある人、我が國にはやまかつしなつくの戀まろ（＊「品尽くの乞ひ麿」で、擬人的戯称であるという。）などや、かゝる詞は聞ゆべき。それだにも、すだれあみの翁はかくたいしの女に、名立ち（＊逸話未詳）、賤しき中にも、心のおひさき侍(はんべ)りけるになむ。『それにも劣りたりける心かな。』とは思すとも、理(わり)なき事の侍りてなむ。 世の中の心細く悲しうて、見る人・聞く人は、朝の霜と消え、（＊火葬の煙は）夕の雲とまがひて、いと哀れなる事がちにて、『あるは少(すくな)く、なきは數添ふ世の中。（＊榮華、見果てぬ夢に小大君「あるはなくなきは數添ふ世の中にあはれ何時まであらむとすらむ。」）』と見え侍れば、『我が世や近く。（＊正三位知家の歌に「そむくべき我が世や近くなりぬらむ心にかかる峯の白雲。」）（＊『続古今集』雑下・藤原知家）』とながめ暮すも、心地つくし（＊「心づくし」か）、くだく（＊「思ひ砕く」）事がちにて、「猶世こそ電光(いなびかり)よりもほどなく、風の前の火よりも消え易きものなれ。」とも（＊原文「…ものなれども」）、うらがなしく思ひつゞけられ侍れば、『吉野の山のあなたに家もがな。世の憂き時の隱家(かくれが)に。（＊「古今集十八「み吉野の山のあたりに宿もがな世の憂き時の隱家にせむ。」）』と、際高く（＊きっぱりと）思ひ立ちて侍るを、『いづこに籠り侍らまし。 Un monjo de condició que tenia relacions en secret amb la filla d’una familia que s’havia esmerçat en son educación, decidí cap a finals d’any d’anar en retir a un temple a la muntanya i li demanà : - Deixem coses pel viatge: una estora de palla petita i una de gran, un gibrell i una gerra. Ella li donà una tira d’estora i qualques altres coses. Quan un monjo que ella considerava com son mentor se n’assabentà d’açò pensà “Jo també podria demanar-li qualques coses per a mi mateix”, i li envià una lletra tan entretinguda per son llenguatge que l’he copiada, És desmesurada i extravagant. “Sabeu d’habitants de la Xina o de Silla, d’aquells que viuen en terres llunyanes o al nostre país , d’un seductor pobletà, que us ho demani amb aquestes paraules? Tot i així, segurament, el vell que afaiçonava persianes de bambú i que féu escàndol en relació a la filla del “gran mestre banyut” (1), que àdhuc d’humil extracció en covava expectatives. Pensareu que mon cor és força inferior al d’aquell ancià, emperò, és inevitable. En les tribulacions i tristors del món, aquells que coneixem de vista i aquells de qui sentim parlar desapareixen com el gebre del matí, acoblats als núvols (2) del capvespre, i sóc procliu al sofriment amb l’aparença d’un món on els vius s’escurcen i creix el nombre d’aquells que no hi són (3). Sóc també en sofrença preguntant-me si “la fi és propera” (4) i mes esforços són balders puig que en aquest món tot és efímer com un llampec, tot s’esvaeix com una flama al vent, i quan encaparrat per la tristor prenc la decisió de “Si allà al Yoshino hi tingués llar! Quan m’arribés la sofrença del món m’hi faria amagatall” (5), emperò, on seria a recer? - - - - - - 01 – (426 – 15) La referència és desconeguda. Es creu que el pare de la dona era Ryōgen (良源, 912 - 985), que va ser abat del del temple d’Enryaku-ji. Ryôgen és conegut generalment amb els noms de Ganzan Daishi o Tsuno Daishi : el banyut gran mestre, que feia exorcismes amb la disfressa d’un dimoni amb banyes per apaivagar els mals esperits i combatre plagues i calamitats. Es posaven aquestes imatges a les portes de les cases per espantar els dimonis. També era conegut com Mayoke Daishi (魔除大師) i Gôma Daishi (降魔大師) : Mestre que espaventa dimonis. 02 – (426 – 25) Es refereix al fum dels crematoris. 03 – (426 – 26) És un poema de l’ “Eiga Monogatari” (栄花物語) : “Històries de l'esplendor florent”. Obra èpica que narra els esdeveniments de la vida de Fujiwara no Michinaga (藤原 道長, 966-1028), escrita per diversos autors desconeguts. És un panegíric als Fujiwara, en especial, naturalment, a Michinaga. Està dividida en quaranta parts, trenta de principals més deu d'addicionals. Algunes fonts hi veuen mans femenines en la seva composició o com a mínim la participació de dones en el recull de materials. Segons una tradició, mantinguda per moltes fonts, l'atribueixen a Akazome Emon (赤染衛門, 956/976?-1041), la qual cosa és molt probable en certa mesura i inclús com a compiladora. El poema , sota el títol de “somnis inacabats” : 見果てぬ夢に小大君「あるはなくなきは數添ふ世の中にあはれ何時まであらむとすらむ。」 04 – (426 – 27) Referència a un poema del Shokukokinwakashû (続古今和歌集), llibre no.19 : そむくべき我が世や近くなりぬらむ心にかかる峯の白雲. 05 – (427 -31) Referència al poema no. 950 del Kokinwakashû (古今和歌集), llibre no. 28 : み吉野の山のあたりに宿もがな世の憂き時の隱家にせむ. o 0 o

堤中納言物語 -46- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim.. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 九 はいずみ NEGRE DE FUM (06)

此の男、いと引切りなりける心にて、 　「あからさまに。」 とて、今の人の許に晝間に入り來るを見て、女、 　「俄に、殿おはすや。」 といへば、うちとけて居たりける程に、心騷ぎて、 　「いづら、何處にぞ。」 と言ひて、櫛の箱を取り寄せて、しろきものをつくると思ひたれば、取り違(たが)へて、掃墨(はいずみ)入りたる疊紙(たゝうがみ)を取り出でて、鏡も見ずうち裝束(さうぞ)きて、女は、 　「『そこにて、暫しな入り給ひそ。』といへ。」 とて、是非も知らずさしつくる程に、男、 　「いととくも疎み給ふかな。」 とて、簾をかき上げて入りぬれば、疊紙を隱して、おろ〳〵にならして、口うち覆ひて、夕まぐれに、「したてたり。」と思ひて、斑(まだら)におよび形(かた)につけて、目のきろ〳〵としてまたゝき居たり。男見るに、あさましう、珍かに思ひて、「いかにせむ。」と恐ろしければ、近くも寄らで、 　「よし、今暫時(しばし)ありて參らむ。」 とて、暫し見るも、むくつけければ往ぬ。 　女の父母(ちゝはゝ)、「斯く來たり。」と聞きて來たるに、 　「はや出で給ひぬ。」 といへば、いとあさましく、 　「名殘なき御心かな。」 とて、姫君の顔を見れば、いとむくつけくなりぬ。怯えて、父母も倒れふしぬ。女(むすめ)、 　「など斯くは宣ふぞ。」 といへば、 　「その御顔は如何になり給ふぞ。」 ともえ言ひやらず。 　「怪しく、など斯くはいふぞ。」 とて、鏡を見るまゝに、斯かれば、我もおびえて、鏡を投げ捨てゝ、 　「いかになりたるぞや。いかになりたるぞや。」 とて泣けば、家の内の人もゆすりみちて、 　「これをば思ひ疎み給ひぬべき事をのみ、彼處にはし侍るなるに、おはしたれば、御顔の斯く成りにたる。」 とて、陰陽師(おんみやうし)呼び騷ぐほどに、涙の墮ちかゝりたる所の、例の膚(はだ)になりたるを見て、乳母、紙おし揉みて拭(のご)へば、例の膚になりたり。斯かりけるものを、 　「いたづらになり給へり。」 とて、騷ぎけるこそ、かへす〴〵をかしけれ。 Aquell home era molt arrauxat. - Torno prest. Digué i cap a migjorn anà a casa d’aquella dona. Quan el veieren arribar cridaren d’un plegat : - El senyor és ací! La dona, desprevinguda, es posà molt nerviosa. - On és la capsa? On és? Agafà la capsa de les pintes tot pensant en posar-se pólvores a la cara, emperò, per equivocació prengué un paquet de negre de fum (4) i sens ni mirar-se al mirall s’ho escampà amb una mocador de paper. - Que s’esperi allà una mica. Que no entri! Mentre s’empolvorava la cara sens adonar-se d’allò que feia l’home digué : - Hi ha pressa per a evitar-me, no? I quan entrà tot alçant la persiana ella amagà el mocador i, alterada, es tapa la boca amb una màniga. Creient-se que ja agençada era en el crepuscle que s’encetava amb les ditades escampades per la cara amb els ulls esbatanats i parpellejant. L’home la mirà astorat, preguntant-se què era allò tan estrany. Feia tanta basarda que no sabia què fer, i sens ni apropar-s’hi digué : - Bé......., tornaré dintre d’una estona. Tot i només mirar-la un instant era tan esfereïdor que marxà. Els pares de la dona anaren a sa cambra al saber que l’home havia vingut. Quan els digueren que ja se n’havia anat foren molt sorpresos. - I sens ni acomiadar-se......... Quin poc cor! Quan veieren la cara de la damisel·la era tan esfereïdor que àdhuc ells caigueren a terra esparverats. La noia preguntà : - Per què tot açò? - Què t’ha passat a la cara? – feren amb un fil de veu. - És estrany. Per què dieu açò? I quan es mirà al mirall ella també en fou d’esparverada i llençà el mirall tot esclatant en plors. - Què m’ha passat? Què m’ha passat? Tota la casa fou un desgavell. - Segurament a casa d’aquell home fan tot el possible per a allunyar-lo de la damisel·la. Açò que li ha passat a la cara! En el desori cridaren un endevinaire. Tot veient que les parts de la cara on havien caigut les llàgrimes tenien el color normal de la pell, la dida li fregà la cara amb un tros de paper i la pell fou la de sempre. Realment, és divertit tan d’enrenou per quelcom tan fútil. - - - - - - 04 – Es feia servir per pintar-se les celles. o 0 o

堤中納言物語 -45- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim.. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 九 はいずみ NEGRE DE FUM (05)

　此の男、いと引切りなりける心にて、 　「あからさまに。」 とて、今の人の許に晝間に入り來るを見て、女、 　「俄に、殿おはすや。」 といへば、うちとけて居たりける程に、心騷ぎて、 　「いづら、何處にぞ。」 と言ひて、櫛の箱を取り寄せて、しろきものをつくると思ひたれば、取り違(たが)へて、掃墨(はいずみ)入りたる疊紙(たゝうがみ)を取り出でて、鏡も見ずうち裝束(さうぞ)きて、女は、 　「『そこにて、暫しな入り給ひそ。』といへ。」 とて、是非も知らずさしつくる程に、男、 　「いととくも疎み給ふかな。」 とて、簾をかき上げて入りぬれば、疊紙を隱して、おろ〳〵にならして、口うち覆ひて、夕まぐれに、「したてたり。」と思ひて、斑(まだら)におよび形(かた)につけて、目のきろ〳〵としてまたゝき居たり。男見るに、あさましう、珍かに思ひて、「いかにせむ。」と恐ろしければ、近くも寄らで、 　「よし、今暫時(しばし)ありて參らむ。」 とて、暫し見るも、むくつけければ往ぬ。 　女の父母(ちゝはゝ)、「斯く來たり。」と聞きて來たるに、 　「はや出で給ひぬ。」 といへば、いとあさましく、 　「名殘なき御心かな。」 とて、姫君の顔を見れば、いとむくつけくなりぬ。怯えて、父母も倒れふしぬ。女(むすめ)、 　「など斯くは宣ふぞ。」 といへば、 　「その御顔は如何になり給ふぞ。」 ともえ言ひやらず。 　「怪しく、など斯くはいふぞ。」 とて、鏡を見るまゝに、斯かれば、我もおびえて、鏡を投げ捨てゝ、 　「いかになりたるぞや。いかになりたるぞや。」 とて泣けば、家の内の人もゆすりみちて、 　「これをば思ひ疎み給ひぬべき事をのみ、彼處にはし侍るなるに、おはしたれば、御顔の斯く成りにたる。」 とて、陰陽師(おんみやうし)呼び騷ぐほどに、涙の墮ちかゝりたる所の、例の膚(はだ)になりたるを見て、乳母、紙おし揉みて拭(のご)へば、例の膚になりたり。斯かりけるものを、 　「いたづらになり給へり。」 とて、騷ぎけるこそ、かへす〴〵をかしけれ。 La casa certament era molt petita i rònega. Veure-la l’entristí. Quan trucà, la dona, que des que havia arribat encara plorava prostrada, féu que algú anés a demanar qui era. Desconec on és Aquest riu de llàgrimes Passo i passo I un corrent ferotge Ací m’ha fet arribar. Al sentir açò per la veu de l’home, desconcertada, pensà molt sorpresa que era igual que la veu de son home. - Obriu! – digué l’home. Tot i no entendre què hi feia allà obriren i el permeteren entrar. Ell anà on jeia la dona i es disculpà entre plors, emperò, ella no podia contestar de tant com plorava. - Ara mateix no puc continuar parlant. No hauria pogut mai imaginar que quan et digué de sortir fos cap a un lloc com aquest. Per contra, has estat tu a amoïnar-me i fer-me sentir malament. Parlarem de tot amb més calma. Tornem abans que sigui més clar. I prenent-la en braços la pujà al cavall i marxaren. La dona era molt trasbalsada sens entendre què li passava a l’home, i en el desori arribaren a casa. L’ajudà a descavalcar i anaren a jeure. Ell la reconfortà del tot. - No tornaré mai més allà. I pensar que açò et fa sentir malament! Ell l’estima més que mai, i envià missatge a la dona que havia volgut traslladar allà. - Hi ha algú malalt a casa, i ara és un mal moment, no seria adient. Un cop hagi passat vindré a trobar-vos. I com ell només estava a casa, els pares de la dona restaren afligits. La muller de l’home se sentí feliç com si fos un somni. o0o

堤中納言物語 -44- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 九 はいずみ NEGRE DE FUM (04)

この女は、いまだ夜中ならぬさきに往きつきぬ。見れば、いと小き家なり。この童、 　「いかに、斯かる所にはおはしまさむずる。」 と言ひて、「いと心苦し。」と見居たり。女は、 　「はや馬率て參りね。待ち給ふらむ。」 と言へば、 　「『何處(いづこ)にかとまらせ給ひぬる。』など仰せ候はば、いかゞ申さむずる。」 と言へば、泣く〳〵、 　「斯樣に申せ。とて、 　いづこにか送りはせしと人問はば心は行かぬなみだ川まで といふを聽きて、童も泣く〳〵馬に打乘りて、程もなく來著きぬ。 　男うちおどろきて見れば、月もやう〳〵山の端近くなりにたり。「怪しく、遲く歸るものかな。遠き所に往(い)きけるにこそ。」と思ふも、いとあはれなれば、 　住み馴れし宿を見捨てて行く月の影におほせて戀ふるわざかな といふにぞ、童ばかり歸りたる。 　「いと怪し。など遲くは歸りつるぞ。何處(いづく)なりつる所ぞ。」 と問へば、ありつる歌を語るに、男もいと悲しくてうち泣かれぬ。 　「此處にて泣かざりつるは、つれなしを作りけるにこそ。」 と、あはれなれば、 　「往きて迎へ返してむ。」 と思ひて、童に言ふやう、 　「さまでゆゝしき所へ往くらむとこそ思はざりつれ、いとさる所にては、身もいたづらになりなむ。猶『迎へ返してむ。』とこそ思へ。」 と言へば、 　「道すがら小止(をや)みなくなむ泣かせ給へ。あたら御さまを。」 といへば、男、「明けぬさきに。」とて、この童供にて、いと疾く往き著きぬ La dona arribà abans de la mitjanit. Trobà la casa molt petita. - Com podreu viure en un lloc com aquest? Digué el patge mentre s’ho mirava pesarós. - Vés i torna el cavall de seguida. L’amo l’està esperant. - Què li haig de dir si em pregunta on us esteu? - Digues-li açò – féu tota plorosa. A on m’has portat Si algú t’ho pregunta Digues fins al riu De llàgrimes on el cor No vol pas escampar-se. (3) Al sentir-ho també el patge esclatà en plors. Muntà i arribà a la casa poca estona després. L’home es despertà. Mirà al voltant i veié que la lluna poc a poc havia arribat prop del cim de les muntanyes. - És estrany que trigui tan a tornar! Han hagut d’anar lluny doncs! I consirós exclamà : Deixant la casa On sempre hi ha viscut Ella ha marxat Evocat per la lluna Tot mon amor que li tinc. El patge havia tornat. - És molt estrany. Has trigat a tornar! On rau el lloc? Quan el patge li digué el poema aclaparat de tristor també l’home esclafí el plor. Allà ella no havia pas plorat, havia fet veure que no l’afectava! Allò el commogué i pensà en anar i tornar-la a casa. Digué al patge : - No hauria pas imaginat que anés a un lloc tan terrible! Es marcirà allà! Penso de debò anar a cercar-la i portar-la a casa! - La mestressa no parà de plorar tot el camí. És una situació lamentosa! - Hem d’esser allà abans de l’alba. I acompanyat pel patge hi arribà ràpidament. - - - - - - 03 – (422-11) Referència a un poema, del volum no. 13, secció “Amor - 03”, de Fûyôwakashû (風葉和歌集 - Antologia de fulles al vent) : をとこのこと女むかへんとしけるをみて、山ざとなるところへまかりけるにおくりのもののいずくにとまりぬるとかいふべきといひければ。 Obra compilada l'any 1271. o 0 o