堤中納言物語 -44- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 九 はいずみ NEGRE DE FUM (04)

この女は、いまだ夜中ならぬさきに往きつきぬ。見れば、いと小き家なり。この童、 　「いかに、斯かる所にはおはしまさむずる。」 と言ひて、「いと心苦し。」と見居たり。女は、 　「はや馬率て參りね。待ち給ふらむ。」 と言へば、 　「『何處(いづこ)にかとまらせ給ひぬる。』など仰せ候はば、いかゞ申さむずる。」 と言へば、泣く〳〵、 　「斯樣に申せ。とて、 　いづこにか送りはせしと人問はば心は行かぬなみだ川まで といふを聽きて、童も泣く〳〵馬に打乘りて、程もなく來著きぬ。 　男うちおどろきて見れば、月もやう〳〵山の端近くなりにたり。「怪しく、遲く歸るものかな。遠き所に往(い)きけるにこそ。」と思ふも、いとあはれなれば、 　住み馴れし宿を見捨てて行く月の影におほせて戀ふるわざかな といふにぞ、童ばかり歸りたる。 　「いと怪し。など遲くは歸りつるぞ。何處(いづく)なりつる所ぞ。」 と問へば、ありつる歌を語るに、男もいと悲しくてうち泣かれぬ。 　「此處にて泣かざりつるは、つれなしを作りけるにこそ。」 と、あはれなれば、 　「往きて迎へ返してむ。」 と思ひて、童に言ふやう、 　「さまでゆゝしき所へ往くらむとこそ思はざりつれ、いとさる所にては、身もいたづらになりなむ。猶『迎へ返してむ。』とこそ思へ。」 と言へば、 　「道すがら小止(をや)みなくなむ泣かせ給へ。あたら御さまを。」 といへば、男、「明けぬさきに。」とて、この童供にて、いと疾く往き著きぬ La dona arribà abans de la mitjanit. Trobà la casa molt petita. - Com podreu viure en un lloc com aquest? Digué el patge mentre s’ho mirava pesarós. - Vés i torna el cavall de seguida. L’amo l’està esperant. - Què li haig de dir si em pregunta on us esteu? - Digues-li açò – féu tota plorosa. A on m’has portat Si algú t’ho pregunta Digues fins al riu De llàgrimes on el cor No vol pas escampar-se. (3) Al sentir-ho també el patge esclatà en plors. Muntà i arribà a la casa poca estona després. L’home es despertà. Mirà al voltant i veié que la lluna poc a poc havia arribat prop del cim de les muntanyes. - És estrany que trigui tan a tornar! Han hagut d’anar lluny doncs! I consirós exclamà : Deixant la casa On sempre hi ha viscut Ella ha marxat Evocat per la lluna Tot mon amor que li tinc. El patge havia tornat. - És molt estrany. Has trigat a tornar! On rau el lloc? Quan el patge li digué el poema aclaparat de tristor també l’home esclafí el plor. Allà ella no havia pas plorat, havia fet veure que no l’afectava! Allò el commogué i pensà en anar i tornar-la a casa. Digué al patge : - No hauria pas imaginat que anés a un lloc tan terrible! Es marcirà allà! Penso de debò anar a cercar-la i portar-la a casa! - La mestressa no parà de plorar tot el camí. És una situació lamentosa! - Hem d’esser allà abans de l’alba. I acompanyat pel patge hi arribà ràpidament. - - - - - - 03 – (422-11) Referència a un poema, del volum no. 13, secció “Amor - 03”, de Fûyôwakashû (風葉和歌集 - Antologia de fulles al vent) : をとこのこと女むかへんとしけるをみて、山ざとなるところへまかりけるにおくりのもののいずくにとまりぬるとかいふべきといひければ。 Obra compilada l'any 1271. o 0 o