竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -07-

かかる程に、門をたたきて、「くらもちの皇子おはしたり」と告ぐ。「旅の御姿ながらおは したり」と言へば、会ひたてまつる。御子のたまはく、「命をすてて、かの玉の枝持ちてきたる、とて、かぐや姫に見せたてまつり給へ」と言へば、翁持ちて入 りたり。この玉の枝に文ぞつきたりける。
　　いたづらに身はなしつとも玉の枝を手をらでただに歸らざらまし
これをあはれとも見でをるに、竹取の翁はしり入りていはく、「この御子に申し給ひし蓬來 の玉の枝を、ひとつの所誤たずもておはしませり。なにをもちてとかく申べき。旅の御姿ながら、わが御家へも寄り給はずしておはしたり。はやこの皇子にあひ 仕うまつり給へ」と言ふに、物も言はで、頬杖をつきて、いみじうなげかしげに思ひたり。この皇子「いまさへ何かと言ふべからず」と言ふままに、縁にはひ上 り給ぬ。翁、理に思ふに、「この国に見えぬ玉の枝なり。この度はいかでか辞び申さむ。様もよき人におはす」など言ひゐたり。
かぐや姫の言ふやう、「親のの給ことを、ひたぶるに辞び申さん事のいとほしさに」。取り がたき物を、かくあさましくてもてきたる事をねたく思ひ、翁は閨のうち、しつらひなどす。

Just llavors trucaren a la porta i anunciaren :
--Ha arribat el príncep Kuramochi.
Digueren que era encara vestit de viatge i el vell sortí a rebre'l.
El príncep digué :
--Arriscant ma vida he portat la branca enjoiada per oferir-la a Kaguyahime.
I el vell l'agafà i entrà.
Hi tenia una lletra lligada :

Encara que em costés la vida
no hauria tornat endebades
sens haver tallat aquesta branca.

Kaguyahime era aclaparada també mentre s'ho mirava.
El vell entrà de pressa i digué :
--El príncep a qui demanares que et portés la branca enjoiada de la muntanya de Hôrai, heus-lo ací, i és com digueres. Què n'has de dir ara? Vestit encara de viatge ni ha passat per casa. Accepta el príncep i caseu-vos d'immediat.
Res no digué Kahuyahime, amb el cap entre les mans rumiava molt emmelangida.
El príncep es digué mentre pujava cap a la galeria :
--Ara no hi podeu dir res.
El vell pensà que tenia raó, i digué :
--No se n'ha vist mai ací d'aital branca enjoiada. Com pots negar-t'hi? I és un home atractiu, a més.
Kaguyahime respongué :
--No era pas per negar-me a la petició dels pares que havia proposat aquestes coses tan difícils de trobar.
Era abatuda per haver-li-ho portat.
El vell féu preparar l'estança nupcial.

o0o

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -06-

蓬莱の珠の枝

くらもちの皇子は、心たばかりある人にて、おほやけには、「筑紫の国に、湯浴みにまから む」とて、暇申して、かぐや姫の家には、「玉の枝とりになむまかる」と言はせて、下り給ふに、仕うまつるべき人々、みな難波まで御送りをしける。皇子、 「いと忍びて」とのたまはせて、人もあまた率ておはしまさず。近う仕うまつるかぎりして出で給ひぬ。御送りの人々見たてまつり送りて帰りぬ。「おはしぬ」 と人には見え給へて、三日ばかりありて漕ぎ帰り給ひぬ。かねて事みな仰たりければ、その時ひとつの寶なりける鍛冶匠六人を召しとりて、たはやすく人寄り来 まじき家を作りて、かまどを三重にしこめて、匠らを入れ給ひつつ、皇子も同じ所に籠り給ひて、しらせ給ひたるかぎり十六そを、かみにくどをあけて、玉の枝 を作り給ふ。かぐや姫のたまふやうに違はず作り出でつ。いとかしこくたばかりて、難波にみそかにもて出でぬ。「舟に乘りて帰り来にけり」と殿に告げやり て、いといたく苦しがりたるさましてゐたまへり。迎へに人多くまゐりたり。玉の枝をば長櫃に入て、物おほひて持ちてまゐる。いつか聞きけん、「くらもちの 皇子は優曇華の花持ちて上り給へり」と、ののしりけり。これをかぐや姫聞きて、我は皇子に負けぬべしと、胸うちつぶれて思ひけり。


LA BRANCA ENJOIADA DE LA MUNTANYA DE HÔRAI

El príncep Kuramochi era un home arter, s'acomiadà de la cort tot dient :
--Me'n vaig a les termes de Tsukushi.
I féu saber a Kaguyahime :
--Me'n vaig a cercar la branca enjoiada.
I tot el seu seguici l'acompanyà fins a Naniwa.
El príncep digué :
--És molt secret.
I marxà amb pocs acompanyants, només aquells que el servien personalment. La resta l'acomiadà i se'n tornà.
Havent fet veure que se n'anava, uns tres jorns després tornà bogant. Com ja ho havia emparaulat abans aplegà els sis millors orfebres d'aquell temps i féu construir una casa de molt difícil accés, l'envoltà amb tres tanques i s'hi tancà amb ells. Demanà als administradors dels seus setze dominis d'aportar-hi les rendes i féu fer una branca plena de joies. Es feu exactament com havia demanat Kaguyahime.
Seguint un pla ben ordit portà la branca en secret a Naniwa, comunicà a sa mansió que tornava amb vaixell i fingí molta sofrença. Molta gent s'aplegà per veure'l. Posà la branca en un estoig i l'embolcallà. Aviat se sentí arreu “El príncep Kuramochi ha tornat amb una flor d'Udonge (10)”.
Kaguyahime ho sentí i pensà amb desfici que havia estat vençuda.

- - - - - -

10 – La flor d'Udonge (優曇華の花) : Ficus racemosa, de la família de les moràcies.
Com les flors d'Udonge són amagades dintre de la seva fruita en la mitologia budista hi ha la creença de que només floreixen cada tres mil anys, simbolitzant esdeveniments molt excepcionals. És present en molts textos budistes.

o0o

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -05-

仏の石の鉢

なほ、この女見では、世にあるまじき心地のしければ、「天竺にある物ももて来ぬものか は」と思ひめぐらして、石つくりの皇子は、心のしたくある人にて、「天竺に二となき鉢を、百千万里の程行きたりとも、いかでかとるべき」と思ひて、かぐや 姫のもとには、「今日なん天竺へ石の鉢とりにまかる」と聞かせて三年ばかり、大和国十市郡にある山寺に、賓頭盧（びんづる）の前なる鉢の、ひた黒に墨つき たるをとりて、錦の袋に入れて、造り花の枝につけて、かぐや姫の家にもて来て見せければ、かぐや姫、あやしがりて見るに、鉢の中に文あり。ひろげて見れ ば、
　　　　海山の道に心をつくしはて　　　　　ないしのはちの涙ながれき
かぐや姫、「光やある」と見るに、蛍ばかりの光だになし。
　　　　置く露の光をだにも宿さまし　　　　をぐら山にて何もとめけん
とて返し出だす。鉢を門に捨てて、この歌の返しをす。
　　　　しら山にあへば光のうするかと　　　はちを捨ててもたのまるるかな
と詠みて入れたり。かぐや姫、返しもせずなりぬ。耳にも聞き入ざりければ、言ひわづらひて帰りぬ。かの鉢を捨ててまた言ひ寄りけるよりぞ、面なき事をば、「はぢを捨つ」とは言ひける。


EL BOL DE PEDRA DE BUDA

Com no podien estar-se'n de veure la noia pensaren inclús d'anar-se'n a l'Índia per a aquestes coses.
El príncep Ishitsukuri, un home provident, pensà “Encara que fes milers de llegües fins a l'Índia, com podria trobar aquest bol sens parangó?” i féu dir a Kaguyahime :
--Avui marxo cap a l'Índia per trobar el bol de pedra.

Passaren tres anys. Agafà un bol ennegrit de sutge que trobà davant d'una estàtua de Binzuru (8) en un temple de muntanya de la contrada de Tôchi, a la província de Yamato. El posà en una bossa de brocat, la lligà a una branca de flors artificials, anà a la casa de Kaguyahime i li ho oferí.
Kaguyahime s'ho mirà amb recel, dintre del bol hi havia una lletra. L'obrí i llegí :

Amb desfici he anat per mars i muntanyes,
fins llàgrimes de sang he vessat per aquest bol.

Kaguyahime mirà si el bol brillava, emperò, no lluïa ni com una cuca de llum :

Hauria de lluir per poc com la rosada,
per què heu cercat a la muntanya fosca?

I li retornà el bol.
Tot llençant-lo a la porta el príncep Ishitsukuri féu aquest poema en resposta i li envià :

Trobada la muntanya blanca s'ha esvaït la llum. (9)
Llenço ma vergonya amb el bol, emperò, encara espero.....

Kaguyahime ni li contestà. Com ella ni l'escoltaria se n'anà tot rondinant.
D'aquestes `paraules “llençar el bol” tenim l'expressió “llençar/perdre la vergonya”.

- - - - - -

8 – Binzuru (賓頭盧) : el primer dels setze deixebles de Buda. La seva estàtua era al refectori dels temples i quan els monjos menjaven primer de tot havien de fer-li una ofrena, per això hi havia sempre un bol davant seu.
9 – Muntanya blanca (しら山) : es refereix a Kaguyahime.


o0o