竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -07-

かかる程に、門をたたきて、「くらもちの皇子おはしたり」と告ぐ。「旅の御姿ながらおは したり」と言へば、会ひたてまつる。御子のたまはく、「命をすてて、かの玉の枝持ちてきたる、とて、かぐや姫に見せたてまつり給へ」と言へば、翁持ちて入 りたり。この玉の枝に文ぞつきたりける。
　　いたづらに身はなしつとも玉の枝を手をらでただに歸らざらまし
これをあはれとも見でをるに、竹取の翁はしり入りていはく、「この御子に申し給ひし蓬來 の玉の枝を、ひとつの所誤たずもておはしませり。なにをもちてとかく申べき。旅の御姿ながら、わが御家へも寄り給はずしておはしたり。はやこの皇子にあひ 仕うまつり給へ」と言ふに、物も言はで、頬杖をつきて、いみじうなげかしげに思ひたり。この皇子「いまさへ何かと言ふべからず」と言ふままに、縁にはひ上 り給ぬ。翁、理に思ふに、「この国に見えぬ玉の枝なり。この度はいかでか辞び申さむ。様もよき人におはす」など言ひゐたり。
かぐや姫の言ふやう、「親のの給ことを、ひたぶるに辞び申さん事のいとほしさに」。取り がたき物を、かくあさましくてもてきたる事をねたく思ひ、翁は閨のうち、しつらひなどす。

Just llavors trucaren a la porta i anunciaren :
--Ha arribat el príncep Kuramochi.
Digueren que era encara vestit de viatge i el vell sortí a rebre'l.
El príncep digué :
--Arriscant ma vida he portat la branca enjoiada per oferir-la a Kaguyahime.
I el vell l'agafà i entrà.
Hi tenia una lletra lligada :

Encara que em costés la vida
no hauria tornat endebades
sens haver tallat aquesta branca.

Kaguyahime era aclaparada també mentre s'ho mirava.
El vell entrà de pressa i digué :
--El príncep a qui demanares que et portés la branca enjoiada de la muntanya de Hôrai, heus-lo ací, i és com digueres. Què n'has de dir ara? Vestit encara de viatge ni ha passat per casa. Accepta el príncep i caseu-vos d'immediat.
Res no digué Kahuyahime, amb el cap entre les mans rumiava molt emmelangida.
El príncep es digué mentre pujava cap a la galeria :
--Ara no hi podeu dir res.
El vell pensà que tenia raó, i digué :
--No se n'ha vist mai ací d'aital branca enjoiada. Com pots negar-t'hi? I és un home atractiu, a més.
Kaguyahime respongué :
--No era pas per negar-me a la petició dels pares que havia proposat aquestes coses tan difícils de trobar.
Era abatuda per haver-li-ho portat.
El vell féu preparar l'estança nupcial.

o0o