YAMATO MONOGATARI (大和物語) 134
　
HISTÒRIES DE YAMATO
(Obra anònima del segle X)


【百三十四】

先帝の御時にあるみさうしにきたなけなきはらはありけりみかと御らむしてみそかにめしてけりこれを人にもしらせたまはてとき／＼めしけりさてのたまはせける
あかてのみふれはなるへしあはぬよもあふよも人をあはれとそおもふ
とのたまはせけるをはらはこゝちにもかきりなくあはれにおほえてけれはしのひあへてともたちにさなんのたまひしとかたりけれはこの主なる御息所きゝてをひいて給けるものかいみしう

En temps de l'anterior emperador, en un dels apartaments de palau hi vivia una joveneta gens vulgar. L'emperador l'apercebé i la féu cridar d'amagat. Sens que ningú no se n'assabentés també la féu cridar altres vegades.
Un jorn li digué :

---No us veig pas prou i així és certament i nit rere nit si us trobo com si no sou sempre en ma pensa.

La joveneta en fou molt cofoia i no pogué estar-se'n de dir a ses companyes :

- Açò em diu sa majestat!

Sa mestressa, la dama de la Cambra, ho sabé i la féu fora. Pobrissona!

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 133

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百三十三】

おなしみかと月のおもしろき夜みそかにみやすところたちの御さうしともを見ありかせ給けり御ともに公忠さふらひけりそれに ある御さうしよりこきうちきひとかさねきたる女のいときよけなるいてきていみしうなきけり公忠をちかくめして見せたまひけれはかみをふりおほひていみしう なくなとてかくなくそといへといらへもせすみかともいみしうあやしかり給ひけり公忠
思ふらん心のうちはしらねともなくをみるこそかなしかりけれ
とよめりけれはいとになくめて給ひけり

El mateix emperador, una nit d'esplèndida lluna, féu una volta en secret pels apartaments de les dones,. L'acompanyà Kintada. D'una de les cambres d'allà sortí una dona atractiva, abillada amb un vestit carmesí i que plorava amb desconsol. Sa majestat li demanà a Kintada que s'hi acostés . La veié amb els cabells esbullats que li tapaven la cara i plorant desconsoladament.

- Per què ploreu així?

Preguntà Kintada, emperò, sens cap resposta.
L'emperador era també força intrigat. Llavors Kintada :

---Tot desconeixent en quina cosa pensa al fons de son cor veure-la plorar del cert en contorba de dolor. (239)

Quan ho composà l'emperador el lloà com cap altre.
- - - - - -

239 - És a l'antologia personal de Minamoto no Kintada : 公忠集.

o0o