落窪物語 -55-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.

　男君「衛門、少納言、その越前の守呼び入れて、ものせよ」と宣へば、衛門、台盤所の方に呼び入るるにつけても、いと恥づかしけれども、わがしたることか、と思ひ入りぬ。三間ばかりあるに、畳清げに敷きて、整はたるやうに、劣らず見ゆる御達ニ十人ばかり居並みたり。御前にありけるが、「立て」と宣ひければ、来つどにたるが居たるなりけり。越前の守、色なる人にて、いと興あり、うれし、と思ひて、目を配りて見渡す。物も言はれず。知りたる人だに五六人ありけり。これもしかにこそありけれとのみ見ゆ。衛門「殿の『酔はしたてまつれ』と宣ふに、青く出でたまはば便なし。若人たち、盃参りたまへ」とて、代り代り強ふるに、酔ひ惑ひぬ。「衛門の君、助けたまへ。しか人げなく懲じたまふな」と言ふに、逃げむとする、いと若く清げなる人のをかしう言ひて、囲みて、逃ぐべくもあらず。わびて、うつぶし倒れ臥したり。
　中納言も督の君も、御盃たびたびになりて、酔ひたまひて、よろづの物語をしたまふ。「今は身に堪へむことは仕うまつらむとなむ思ひたまふるを、思さむことは、なほ宣はむなむ、うれしかるべき」と申したまへば、中納言、いとうれしと思ひたること限りなし。
　暮れぬれば、帰りたまふままに、おとどには、衣箱一よろひに、片つ方には、ただ直衣装束、今片つ方には、日の装束一領入れて、世に名高き帯なむ添へたりける。越前の守には、女の装束一具に綾の単襲添ひて、被けたまふ。中納言、酔ひて出でたまふとて、「世に今まで侍りつるが心憂かりつるに、うれしき契りに」など宣ふ。御供人多くもあらねば、五位に一襲、六位に袴一具、雑色に腰差、せさせたまふ。よろしからぬ御仲と見つるを、いかならむ、とあやしく思ふ。
　帰りたまひて、北の方に衛門の督の宣へることども、片端より、「典薬の助には、もことにや、あはせむとしたまひし。恥づかしげに宣へるに、面赤む心ちしてなむありつる。児のうつくしげなりつること限りなし。人々のありさま、いみじうさいはひありけるかな」と宣へば、北の方、いとねたしとはおろかなるに、「いで、あな聞きにく。そのかみ、ものとやは思ひたまへりし。『部屋に籠めよ』とは、おのれこそおこなひたまひしか。『われは知らじ。ともかくもせよ』と放ちたまひしかばこそ、典薬も何もかかぐり寄りたりけめ。今、人のものめかしたまふに、わがせしことを人のせむやうに宣ふは、なんぞ。あまり花やかなることは長からず」と言ふ。
　越前の守いみじう酔ひて寄り臥しながら、いみじうめでたかりつることを語り臥せり。「四十人の女房達の中に籠りて。おほくこそ強ひにたれ。三の君の御方のそれ、四の君の御方の何の君、かのおもと、まろやさへなむさぶらひつる。花を折りてさうぞきて、いとよしと思へる」と言ふを、三、四の君は一所に臥して聞きて、「世の中は、あはれなるものにこそありけれ。かの君の、落窪に住みて、部屋に籠りたまひし時は、まろらにまさりて人使ひ取られむとやは思ひし。父母の思さむこと、恥づかしくもあるかな。なぞや。尼にやなりなまし」と、うち語らひて三の君もうち泣きて、「そが、恥づかしきこと。かく憂き宿世も知りたまはで、上の懸隔に思しかしづきしを、いかに人思ひあはせむ。まろら、このごろ憂きこと出で来にしをりぞ、尼になりはべりなむと思ひはべりしを、いつしか身の成りはべりにしかば、えならで。これ出で来にしのちより、はた、人の心なりけること。これ物の心知るまで見むと覚えなりて、今まで侍りつること」。二人語らひて、うち泣きて、四の君、
　　　　人のうへとむかしは見しをあり経れば今はわが身の憂き世なりけり
三の君「げに」とて、
　　　　憂きことの淵瀬にかはる世のなかは飛鳥の川の心ちこそすれ
言ひ明したまへり。


L'Emon no Kami demanà a Emon i Shônagon que entretinguessin l'Echizen no Kami. Emon el portà a la cambra de les dames de companyia. L'Echizen no Kami era torbat, mes pensà que ell no havia participat en tot allò que li havia succeït a Ochikubo i hi entrà.

Era una cambra espaiosa, amb el terra cobert d'esplèndids “tatamis” ben arrenglerats, un al costat de l'altre, hi havia unes vint dames que L'Emon no Kami havia convocat allà. A l'Echizen no Kami li agradaven molt les dones i es sentí encantat i les contemplà una rere l'altra, sens badar boca. N'hi havia cinc o sis que coneixia perquè havien estat al servei de sa família. Emon digué a les dames :

– El senyor ha demanat que féssim beure l'Echizen no Kami, i que seria un desastre si no se'n tornés amb el nas vermell. Som-hi, doncs, ompliu-li de beure.

I una rere l'altra el forçaren a beure fins que acabà ben embriac.

– Ajudeu-me, dama Emon, no em maltracteu tant!

I feia per anar-se'n, mes les joves i precioses dames l'envoltaren servint-li copes totes complaents, i no el deixaren. Aclaparat l'Echizen no Kami acabà estirat al terra.

També el Chûnagon i l'Emon no Kami begueren molt i embriacs parlaren de moltes coses.

– En ma posició d'ara sóc al vostre servei, i seré molt content de donar-vos mon suport en tot allò que desitgeu.

La joia del Chûnagon era fora mesura. Començava a fer fosc i feren per a tornar-se'n. El Chûnagon rebé un cofret amb un vestit de cerimònia i una faixa molt valuosa. Per a l'Echizen no Kami hi hagué un vestit de dona i una roba de dessota de domàs. El Chûnagon, bé que begut, digué :

– Encara que afligit en aquest món fins avui mon fat és de felicitat.

Els pocs acompanyants que duien també en reberen d'obsequis. Els del cinquè rang un vestit, un “hakama” per als del sisè rang, i un rotlle de seda per als inferiors. Tots foren molt estranyats car les relacions entre el Chûnagon i l'Emon no Kami no havien estat pas bones.

Una vegada a sa residència el Chûnagon explicà a la Kita no Kata fil per randa allò que havia parlat amb l'Emon no Kami.

– Quan m'ha preguntat si realment pensava maridar Ochikubo amb el Tenyaku no Suke m'he sentit molt avergonyit i se m'han pujat els colors a la cara. El nen és una preciositat, i a ella se la veu molt feliç

Seria estúpid esmentar el despit de la Kita no Kata.

– Em revolta sentir-vos parlar així. Crec que no pensàreu açò quan ella era ací. No fóreu vós per cas qui la féu recloure en aquella cambra? “Jo no en sé res, fes allò que vulguis!” diguéreu sobre l'afer del Tenyaku no Suke encarregant-m'ho tot. I ara que està amb una persona tan important féu responsables als altres de vos accions! Les floritures són de poca durada!

L'Echizen no Kami que era encara begut i jeia a un costat parlava meravelles dels esdeveniments de la jornada. :

– Quaranta joves m'han encerclat i forçat a beure. Una d'elles havia estat al servei de la tercera dama, i una altra servia la quarta dama, fins i tot Maroya hi era. Totes precioses i molt ben abillades.

La tercera i la quarta dama que jeien a prop ho sentiren tot.

– Quanta dolença en aquest món! Aquesta que vivia al soterrani i que havia estat reclosa en una cambra és ara en una posició superior a la nostra, i a més té les nostres donzelles! Quina humiliació per a nos pares! Em faré monja!

Exclamà la tercera dama tota plorosa, i la quarta dama també plorava mentre deia :

– Quina vergonya! Nostra mare que tanta cura ens ha tingut sens saber res de nostre malaurat destí. Què en pensarà la gent? Quan em succeí aquella desgràcia (75) pensí en fer-me monja, emperò aviat fui prenys i ho deixí, i després del naixement volia tenir-ne cura fins a que arribés a l'edat de la raó, i així ha estat fins ara.

Ambdues ploraven, i la quarta dama recità :

Totes les penes
que els altres han patit
en el temps passat
han esdevingut ara
ben certament les meves.

– Veritablement – digué la tercera dama, i recità :

Són les dolences
del món on tot canvia
aquestes aigües
del riu Asuka que van
fluint amunt i avall. (76)

I parlaren fins l'alba.

- - - - - -

75 – Es refereix al seu casament amb el Hyôbu no Shôyû, l'anomenat “Cavall-cara-blanca”.
76 - Referència al poema 933, llibre 18, Kokinwakashû (古今和歌集) :
世の中は 何か常なる 飛鳥川 昨日の淵ぞ 今日は瀬になる (読人知らず).

o0o