NTCJ 14

清経
Kiyotsune

Autor : El Sarugaku Dangi (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el NÔ, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ), ens diu que és una obra de 世子 (Zeami Motokiyo - 世阿弥元清, 1363-1443).

Argument : Tracta del suicidi de Taira no Kiyotsune que es va ofegar a Yanagiga-ura després de la seva derrota en aquest indret. Comença l'obra amb l'arribada del seu servidor Awazu no Saburô camí cap a la casa de la vídua del guerrer. Li porta un floc dels seus cabells que es va trobar a la barca des de la qual es va llançar a les aigües del riu. i que tothom interpreta com un record per a la seva esposa que espera el seu retorn de la batalla. El servidor li explica la desfeta dels Taira i la mort del seu espòs. Diu que va preferir la mort al deshonor de ser mort de retorn a casa per les bandes de soldats sense bandera que omplien els camins cap a la capital. Al vespre la vídua afligida per la seva pèrdua queda mig endormiscada i llavors l'espectre de Kiyotsune se li apareix en un somni i li retreu que hagi dipositat el seu floc de cabell en el santuari d'Usa Hachimangu. Ella s'hi torna amb el seu retret per haver renunciat a la vida quan ell li havia promès que tornaria i estarien junts per sempre.
Kiyotsune descriu la batalla en la que els Taira van ser derrotats i la seva mort.
Desapareix després d'explicar-li que degut a le seves darreres pregàries a Buda va poder salvar-se de l'infern.


Referències :
Trobem tres poemes del Kokinshû (古今集) :

No. 161

郭公 声も聞こえず 山彦は ほかになく音を 答へやはせぬ
No se sent la veu del cucut, l'eco d'un so llunyà no tornarà a nosaltres?

Autor : Ôshikôchi no Mitsune (凡河内躬恒 , act. lit. entre el 898 i el 922 , mort el 925)
Va ser governador de Kai, Izumi i Awaji. Quan va tornar a Kioto va ser un dels recopiladors del Kokinshû. És un dels poetes més importants del seu temps. Té més de 193 poemes a les antologies oficials, a més de la seva pròpia antologia : Mitsune Shû (躬恒集 ). És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

No. 746　　

形見こそ 今はあたなれ これなくは 忘るる時も あらましものを
El seu record ha esdevingut el meu enemic, si no hi fos tindria temps per oblidar la persona......
(読人知らず -Autor desconegut).

No. 29

をちこちの たづきも知らぬ 山なかに おぼつかなくも 呼子鳥かな
Ací o allà no se sap com anar per la muntanya on incert canta el cucut.
(読人知らず - Autor desconegut).

Nota : sobre quin ocell era el 呼子鳥 (yobukodori) no hi ha res clar, actualment, però, consta en els diccionaris com el cucut corrent. Literalment significa “l'ocell que crida al fill”.
Aquest ocell formava part de l'ensenyament ocult del Kokinshû, el Kokindenju (古今伝授 : Estudi i ensenyament del Kokinshû). Els deixebles havien d'anotar els punts més importants de l'ensenyament dels seus mestres i que es considerava un secret. Molt sovint això va degenerar en pedanteria, impartint lliçons sobre l'estudi de punts insignificants del Kokinshû a preus abusius.

No podien faltar les referències al Heike Monogatari :

平家物語 卷第八　太宰府落 : La retirada de Dazaifu.
平家物語 灌頂　 六道の沙汰 : El Llibre de les aspergions, el capitol "Sobre las six
vies".
平家物語 卷第七 聖主臨幸 : Les visites de l'emperador .


Inevitable és també el “Genpei Josuiki” , també anomenat “ Genpei Seisuiki”,(源平盛衰記), “Narració de les guerres Genpei”.
Actualment entre els medievalistes del Japó s'utilitza la lectura Jôsuiki com la generalitzada.
Obra anònima que narra les lluites entre els Minamoto i els Taira de finals de l'època Heian. Cobreix els anys 1180-1185, i va ser escrita majoritàriament per monjos. És un llibre complementari o alternatiu al Heike Monogatari, tot i que es narren fets que no es troben en l'obra anterior, i sent-ne la figura principal Minamoto Yoritomo (源 頼朝, 1147-1199).

“Musô” ( 夢窓, 1275-1351). Monjo Zen, conseller polític i poeta, entre altres activitats. Va ser molt popular especialment en els cercles polititzats de la cort imperial. Autor del “Musôkokushigoroku” (夢窓国師語録), “Cròniques del mestre nacional Musô”, compilació de la seva obra breu. La seva poesia està escampada per nombroses antologies.


També hi surten algunes antologies imperials, com :

“Senzai Wakashû” (千載和歌集).
“Goshûi Wakashû” (後拾遺和歌集).