徒然草 - 221 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -221- - - -

建治弘安のころは、祭の日の放免（ほうべん）〔檢非違使廳の下部の名稱〕のつけものに、異樣なる紺の布四五端（たん）にて、馬をつくりて、尾髪（をがみ）には燈心をして、蜘蛛の網（い）かきたる水干〔水ばりせし絹の狩衣〕に附けて、歌の心などいひて渡りしこと、常に見及び侍りしなども、興ありてしたる心地にてこそ侍りしか。」と、老いたる道志〔明法道の者、檢非違使廳四番目の役になつた名稱〕どもの、今日（けふ）もかたりはべるなり。この頃は、つけもの年をおくりて、過差（くゎさ）ことの外になりて、萬の重きものを多くつけて、左右（さう）の袖を人にもたせて、みづからは鋒（ほこ）をだに持たず、息づき苦しむ有樣いと見ぐるし。 - - - Els oficials de la policia imperial expliquen encara ara : - Durant les eres Kenji (374) i Kôan (375) es feia un estrambòtic cavall amb quatre o cinc peus de tela de color blau marí, ornament que portaven els presos alliberats el jorn del festival de Kamo. La cua i la crina eren fetes amb brins i una vegada feta la peça s’enganxava al vestit del presó alliberat, el qual tenia el dibuix d’una teranyina, i anava tot recitant un poema (376) sobre aquest tema. Erem avesats a veure-ho i trobàvem que era molt entretingut. En el temps d’ara l’ornament és més extravagant cada any que passa. Al vestit se li enganxen tantes coses que cal gent que l’ajudi a portar les mànigues, ni ell mateix pot portar una llança, esbufegant i atordit, una imatge molt lamentable. - - - - - - 374 – (370 – 01) Era de la història japonesa de l’any 1275 al 1278. 375 – (370 – 02) Era de la història japonesa de l’any 1278 al 1288. 376 – (370 – 08) Referència a un poema d’autor desconegut : 蜘蛛の網に荒れたる駒はつなぐとも二道かくる人は頼まじ. Tot i que fermat a una teranyina cavall salvatgí un no es pot refiar de qui córrer dos camins. - - - o0o

徒然草 - 220 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -220- - - -

「何事も、邊土は卑しく頑（かたくな）なれども、天王寺（てんわうじ）〔大阪に存する四天王寺〕の舞樂のみ、都に恥ぢず。」といへば、天王寺の伶人〔樂人〕の申し侍りしは、「當寺の樂は、よく圖をしらべ合せて、物の音のめでたく整ほり侍ること、外よりも勝れたり。ゆゑは太子〔聖徳太子、即ち四天王寺の創建者〕の御時の圖、今にはべる博士（はかせ）〔節博士、音譜を云ふ〕とす。いはゆる六時堂〔晨朝、日中、日沒、初夜、中夜、後夜の六時に勤をする堂〕の前の鐘なり。そのこゑ黄鐘調の最中（もなか）〔黄鐘調は音調の名、そのまんなか〕なり。寒暑に從ひて上（あが）り下（さが）りあるべきゆゑに、二月（きさらぎ）涅槃會（ねはんゑ）より聖靈會（しゃうりゃうゑ）〔二月二十二日聖徳太子の忌日〕までの中間を指南とす。秘藏（ひざう）のことなり。この一調子をもちて、いづれの聲をもとゝのへ侍るなり。」と申しき。およそ鐘のこゑは黄鐘調なるべし。これ無常の調子、祇園精舍の無常院〔印度舍衞國の寺院、その西北隅にある無常院と云ふ寺〕の聲なり。西園寺〔山城衣笠岡の西北、西園寺公經の建立した寺〕の鐘、黄鐘調に鑄らるべしとて、あまたたび鑄替へられけれども、かなはざりけるを、遠國（をんごく）よりたづね出されけり。法金剛院〔山城葛野郡太秦にある寺〕の鐘の聲、また黄鐘調なり。- - - Una vegada diguí : - Qualsevulla cosa de les províncies és vulgar i rústega, llevat de la música “bugaku” (366) del temple de Ten’ô-ji (367), gens inferior a la de la capital. Un músic del Ten’ô-ji comentà : - La música d’aquest temple és superior puig que els instruments són ben afinats i els sons d’excel.lent harmonització. La raó és que la tonalitat general és la de l’època del príncep (368) i ara n’és la fonamental. Es molt conegut que la campana que hi ha al davant del santuari de Rokuji (369) son toc correspongui a la nota “ôshiki” (370). La tonalitat és alta o baixa segons la temperatura i marca la pauta que segueix la campana en la segona lluna, entre l’aniversari del traspàs de Buda i el del príncep Shotoku. És una tradició secreta. Amb aquesta tonalitat s’afinen els altres tons. En general, el to d’una campana hauria d’ésser “ôshiki”. És la tonalitat de la transitorietat. Era el to de la campana del santuari de Mujô-in al Gion-Shôja (371). La campana del Saionji (372) fou fosa i refosa mantes vegades per a assolir la tonalitat “ôshiki”, emperò, fou endebades i hagué d’ésser portada de terres llunyanes. El toc de la campana del Jôkongô-in (373) és també en la tonalitat “ôshiki”. - - - - - - - - - 366 – 368 – 03) És la tradicional i elitista música i dança de la noblesa de la cort imperial. 367 - (368 - 02) Temple de Ten’ô-ji (天王寺). Va ser fundat pel Príncep Shotoku (聖徳太子, 573-621), també conegut com príncep Umayado (厩戸皇子) i príncep Kamitsumiya (上宮皇子). 368 – (368 – 08) Es refereix al príncep Shotoku (聖徳太子, 573-621), vegeu la nota no. 366. 369 – (368 – 11) Santuari on la campana tocava a oració sis cops al dia. 370 – (368 – 12) Tonalitat que correspon a la nota musical LA. 371 – (368 – 19) “Mujô” (無常) significa “transitorietat”, i Gion-Shôja és el nom japonès del temple indi de Jetavana on va ensenyar Shakyamuni Buda. Les campanes del monestir tocaven arreu quan es moria un bonze. 372 – (368 – 20) Temple al nord de Kyoto. 373 - (368 – 22) Formava part del Kameyamadono (龜山殿), temple construït per l’exemperador Go-Saga (後嵯峨天皇, 1220-1272). - - - . . . o0o

徒然草 - 219 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350).- - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -219- - - -

四條黄門〔中納言四條隆資、黄門は中納言の唐名〕命ぜられて曰く、「龍秋〔樂人豐原龍秋、笙の名手〕は道にとりてはやんごとなき者なり。先日來りて曰く、『短慮の至り〔淺はかな考への至り、謙遜した語〕、極めて荒涼（くゎうりゃう）〔すさまじい無作法〕の事なれども、横笛（わうてき）の五の穴〔横笛には吹口の外七つ穴がある、その笛の端から三つ目の穴、下無調〕は、聊か訝（いぶ）かしき所の侍るかと、ひそかにこれを存ず。そのゆゑは、干（かん）の穴〔同じく二つ目の穴、平調〕は平調（ひゃうでう）、五の穴は下無調（しもむでう）なり。その間に勝絶調（しょうぜつでう）〔（＊以下）皆七つの笛穴より出づ（＊る）音律の中間の音である。〕をへだてたり。上（じゃう）の穴〔雙調とも云ふ。〕雙調（さうでう）、次に鳧鐘調（ふしょうでう）をおきて、夕（さく）の穴黄鐘調（わうじきでう）なり。その次に鸞鏡調（らんけいでう）をおきて、中の穴盤渉調（ばんじきでう）、中と六との間（あはひ）に神仙調あり。かやうに間々にみな一律をぬすめるに、五の穴のみ上の間に調子をもたずして、しかも間をくばる事ひとしきゆゑに、その聲不快なり。さればこの穴を吹くときは、かならずのく。のけあへぬときは物にあはず。吹き得る人難し。』と申しき。料簡（れうけん）のいたり、まことに興あり。先達後生を恐るといふ事、この事なり。」と侍りき。他日に景茂（かげもち）〔大神景茂〕が申し侍りしは、「笙は調べおほせてもちたれば、たゞ吹くばかりなり。笛はふきながら、息のうちにて、かつ調べもてゆく物なれば、穴ごとに口傳の上に、性骨（せいこつ）〔天性得た骨〕を加へて心を入るゝ事、五の穴のみにかぎらず。偏にのくとばかりも定むべからず。あしく吹けば、いづれの穴も快からず。上手はいづれをも吹きあはす。呂律〔調子〕のものにかなはざるは、人の咎なり、器（うつはもの）の失にあらず。」と申しき。- - - El conseller del Mig Shinjô (361) manifestà : - Tatsuaki (362) és un mestre eminent. Fa uns jorns vingué i em digué : “Se m’acut que es quelcom insignificant i molt matusser, emperò, em pregunto si hi ha quelcom estrany amb el forat número cinc de la flauta travessera. El motiu és que el forat “kan” és de la tonalitat “hyô” i el forat cinquè és de la tonalitat “shimomu”. Al mig hi ha la tonalitat “shôzetsu” que els separa. El forat “jô” és de la tonalitat “sô” i tot seguit hi ha la tonalitat “fushô”, i el forat “saku” és “ôshiki”. A continuació hi ha la tonalitat “rankei”, el forat “chû” és “banshiki”, i entre el “chû” i el sisè hi ha la tonalitat “shinsen”. Així doncs, es perd un semitò entre dos forats, llevat del forat cinquè que no té cap to que el separi del forat “jô”. A més, l’espai entre ells és igual al dels altres i açò fa qye el to del forat cinquè no sigui plaent. Per çò el flautista al bufar aquest forat sempre separa els llavis. Si no ho fes ni hihauria harmonia. N’hi ha pocs que sàpiguen tocar bé”. Una excel.lent observació i interessant. Un cas de mostrar respecte dels més grans als més joves. (363). Uns jorns després, Kagemochi (364) digué : El “shô” (365) és un instrument que ja és afinat, només cal tocar-lo. Quant a la flauta, mentre es toca és amb la bufada que es modulen les notes, emperò, a la tradició que hi ha per a cada forat cal afegir la capacitat de cadascú i son esperit, i no només en relació al cinquè forat. No s’hauria de fer una norma el bufar i apartat els llavis de mica en mica. Si es toca malament el so de qualsevol forat serà despalent. Un flautista expert harmonitzarà qualsevol instrument que toqui. Si no s’harmonitza bé la culpa és de l’intèrpret, no pas de l’instrument”. - - - - - - 361 – (364 – 01) Fujiwara no Takasuke (藤原隆資, 1292-1352). 362 – (365 – 03) Toyohara Tatsuaki (豐原龍秋, 1291-1363). Músic de renom, tocava la flauta travessera que va ensenyar a tocar a l’emperador Go-Kôgon (後光厳天皇, 1338-1374). 363 – (365 – 16) Referència a les Analectes (論語 – en xinès Lu Yu i Rongo en japonès) de Confuci (孔夫子, 551 – 479 a.e.c.). 364 – (365 - 17) Ômiwa no Kagemochi (大神景茂,1292-1376), flautista de renom. 365 – (365 – 18) És una mena de flauta de Pan. - - - o0o

徒然草 - 218 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -218- - - -

狐は人に食ひつく者なり。堀河殿〔太政大臣久我基具の邸〕にて、舍人〔御厩の牛飼〕が寢たる足を、狐にくはる。仁和寺にて、夜、本寺の前を通る下法師〔身分の低い法師〕に、狐三つ飛びかゝりて食ひつきければ、刀を拔きてこれを拒（ふせ）ぐ間、狐二疋を突く。一つはつき殺しぬ。二は遁げぬ。法師はあまた所くはれながら、ことゆゑなかりけり。 - - - Les guineus mosseguen la gent. Una guineu mossegà el cavallerís del palau de Horikawa als peus mentre dormia. Una nit, al temple de Ninnaji, tres guineus saltaren damunt un jove monjo que passava per davant de l’edifici principal i el mossegaren. Ell tragué un ganivet per a defensar-se i en ferí dues. A una la matà i les altres dues s’enfugiren. El monjo patí moltes mossegades mes no foren de gravetat. - - - o0o