徒然草 - 219 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350).- - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -219- - - -

四條黄門〔中納言四條隆資、黄門は中納言の唐名〕命ぜられて曰く、「龍秋〔樂人豐原龍秋、笙の名手〕は道にとりてはやんごとなき者なり。先日來りて曰く、『短慮の至り〔淺はかな考への至り、謙遜した語〕、極めて荒涼（くゎうりゃう）〔すさまじい無作法〕の事なれども、横笛（わうてき）の五の穴〔横笛には吹口の外七つ穴がある、その笛の端から三つ目の穴、下無調〕は、聊か訝（いぶ）かしき所の侍るかと、ひそかにこれを存ず。そのゆゑは、干（かん）の穴〔同じく二つ目の穴、平調〕は平調（ひゃうでう）、五の穴は下無調（しもむでう）なり。その間に勝絶調（しょうぜつでう）〔（＊以下）皆七つの笛穴より出づ（＊る）音律の中間の音である。〕をへだてたり。上（じゃう）の穴〔雙調とも云ふ。〕雙調（さうでう）、次に鳧鐘調（ふしょうでう）をおきて、夕（さく）の穴黄鐘調（わうじきでう）なり。その次に鸞鏡調（らんけいでう）をおきて、中の穴盤渉調（ばんじきでう）、中と六との間（あはひ）に神仙調あり。かやうに間々にみな一律をぬすめるに、五の穴のみ上の間に調子をもたずして、しかも間をくばる事ひとしきゆゑに、その聲不快なり。さればこの穴を吹くときは、かならずのく。のけあへぬときは物にあはず。吹き得る人難し。』と申しき。料簡（れうけん）のいたり、まことに興あり。先達後生を恐るといふ事、この事なり。」と侍りき。他日に景茂（かげもち）〔大神景茂〕が申し侍りしは、「笙は調べおほせてもちたれば、たゞ吹くばかりなり。笛はふきながら、息のうちにて、かつ調べもてゆく物なれば、穴ごとに口傳の上に、性骨（せいこつ）〔天性得た骨〕を加へて心を入るゝ事、五の穴のみにかぎらず。偏にのくとばかりも定むべからず。あしく吹けば、いづれの穴も快からず。上手はいづれをも吹きあはす。呂律〔調子〕のものにかなはざるは、人の咎なり、器（うつはもの）の失にあらず。」と申しき。- - - El conseller del Mig Shinjô (361) manifestà : - Tatsuaki (362) és un mestre eminent. Fa uns jorns vingué i em digué : “Se m’acut que es quelcom insignificant i molt matusser, emperò, em pregunto si hi ha quelcom estrany amb el forat número cinc de la flauta travessera. El motiu és que el forat “kan” és de la tonalitat “hyô” i el forat cinquè és de la tonalitat “shimomu”. Al mig hi ha la tonalitat “shôzetsu” que els separa. El forat “jô” és de la tonalitat “sô” i tot seguit hi ha la tonalitat “fushô”, i el forat “saku” és “ôshiki”. A continuació hi ha la tonalitat “rankei”, el forat “chû” és “banshiki”, i entre el “chû” i el sisè hi ha la tonalitat “shinsen”. Així doncs, es perd un semitò entre dos forats, llevat del forat cinquè que no té cap to que el separi del forat “jô”. A més, l’espai entre ells és igual al dels altres i açò fa qye el to del forat cinquè no sigui plaent. Per çò el flautista al bufar aquest forat sempre separa els llavis. Si no ho fes ni hihauria harmonia. N’hi ha pocs que sàpiguen tocar bé”. Una excel.lent observació i interessant. Un cas de mostrar respecte dels més grans als més joves. (363). Uns jorns després, Kagemochi (364) digué : El “shô” (365) és un instrument que ja és afinat, només cal tocar-lo. Quant a la flauta, mentre es toca és amb la bufada que es modulen les notes, emperò, a la tradició que hi ha per a cada forat cal afegir la capacitat de cadascú i son esperit, i no només en relació al cinquè forat. No s’hauria de fer una norma el bufar i apartat els llavis de mica en mica. Si es toca malament el so de qualsevol forat serà despalent. Un flautista expert harmonitzarà qualsevol instrument que toqui. Si no s’harmonitza bé la culpa és de l’intèrpret, no pas de l’instrument”. - - - - - - 361 – (364 – 01) Fujiwara no Takasuke (藤原隆資, 1292-1352). 362 – (365 – 03) Toyohara Tatsuaki (豐原龍秋, 1291-1363). Músic de renom, tocava la flauta travessera que va ensenyar a tocar a l’emperador Go-Kôgon (後光厳天皇, 1338-1374). 363 – (365 – 16) Referència a les Analectes (論語 – en xinès Lu Yu i Rongo en japonès) de Confuci (孔夫子, 551 – 479 a.e.c.). 364 – (365 - 17) Ômiwa no Kagemochi (大神景茂,1292-1376), flautista de renom. 365 – (365 – 18) És una mena de flauta de Pan. - - - o0o