徒然草 - 220 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -220- - - -

「何事も、邊土は卑しく頑（かたくな）なれども、天王寺（てんわうじ）〔大阪に存する四天王寺〕の舞樂のみ、都に恥ぢず。」といへば、天王寺の伶人〔樂人〕の申し侍りしは、「當寺の樂は、よく圖をしらべ合せて、物の音のめでたく整ほり侍ること、外よりも勝れたり。ゆゑは太子〔聖徳太子、即ち四天王寺の創建者〕の御時の圖、今にはべる博士（はかせ）〔節博士、音譜を云ふ〕とす。いはゆる六時堂〔晨朝、日中、日沒、初夜、中夜、後夜の六時に勤をする堂〕の前の鐘なり。そのこゑ黄鐘調の最中（もなか）〔黄鐘調は音調の名、そのまんなか〕なり。寒暑に從ひて上（あが）り下（さが）りあるべきゆゑに、二月（きさらぎ）涅槃會（ねはんゑ）より聖靈會（しゃうりゃうゑ）〔二月二十二日聖徳太子の忌日〕までの中間を指南とす。秘藏（ひざう）のことなり。この一調子をもちて、いづれの聲をもとゝのへ侍るなり。」と申しき。およそ鐘のこゑは黄鐘調なるべし。これ無常の調子、祇園精舍の無常院〔印度舍衞國の寺院、その西北隅にある無常院と云ふ寺〕の聲なり。西園寺〔山城衣笠岡の西北、西園寺公經の建立した寺〕の鐘、黄鐘調に鑄らるべしとて、あまたたび鑄替へられけれども、かなはざりけるを、遠國（をんごく）よりたづね出されけり。法金剛院〔山城葛野郡太秦にある寺〕の鐘の聲、また黄鐘調なり。- - - Una vegada diguí : - Qualsevulla cosa de les províncies és vulgar i rústega, llevat de la música “bugaku” (366) del temple de Ten’ô-ji (367), gens inferior a la de la capital. Un músic del Ten’ô-ji comentà : - La música d’aquest temple és superior puig que els instruments són ben afinats i els sons d’excel.lent harmonització. La raó és que la tonalitat general és la de l’època del príncep (368) i ara n’és la fonamental. Es molt conegut que la campana que hi ha al davant del santuari de Rokuji (369) son toc correspongui a la nota “ôshiki” (370). La tonalitat és alta o baixa segons la temperatura i marca la pauta que segueix la campana en la segona lluna, entre l’aniversari del traspàs de Buda i el del príncep Shotoku. És una tradició secreta. Amb aquesta tonalitat s’afinen els altres tons. En general, el to d’una campana hauria d’ésser “ôshiki”. És la tonalitat de la transitorietat. Era el to de la campana del santuari de Mujô-in al Gion-Shôja (371). La campana del Saionji (372) fou fosa i refosa mantes vegades per a assolir la tonalitat “ôshiki”, emperò, fou endebades i hagué d’ésser portada de terres llunyanes. El toc de la campana del Jôkongô-in (373) és també en la tonalitat “ôshiki”. - - - - - - - - - 366 – 368 – 03) És la tradicional i elitista música i dança de la noblesa de la cort imperial. 367 - (368 - 02) Temple de Ten’ô-ji (天王寺). Va ser fundat pel Príncep Shotoku (聖徳太子, 573-621), també conegut com príncep Umayado (厩戸皇子) i príncep Kamitsumiya (上宮皇子). 368 – (368 – 08) Es refereix al príncep Shotoku (聖徳太子, 573-621), vegeu la nota no. 366. 369 – (368 – 11) Santuari on la campana tocava a oració sis cops al dia. 370 – (368 – 12) Tonalitat que correspon a la nota musical LA. 371 – (368 – 19) “Mujô” (無常) significa “transitorietat”, i Gion-Shôja és el nom japonès del temple indi de Jetavana on va ensenyar Shakyamuni Buda. Les campanes del monestir tocaven arreu quan es moria un bonze. 372 – (368 – 20) Temple al nord de Kyoto. 373 - (368 – 22) Formava part del Kameyamadono (龜山殿), temple construït per l’exemperador Go-Saga (後嵯峨天皇, 1220-1272). - - - . . . o0o