徒然草 – 19 Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -19-
- - - 折節のうつり變るこそ、物毎に哀れなれ。物の哀れは秋こそまされと、人毎にいふめれど、それも然るものにて〔一應尤もな事で〕、今一きは心もうきたつものは、春の景色にこそあめれ。鳥の聲などもことの外に春めきて、のどやかなる日かげに、垣根の草萌え出づる頃より、やゝ春ふかく霞みわたりて、花もやう\/氣色だつほどこそあれ、をりしも雨風うちつゞきて、心あわたゞしく散りすぎぬ。青葉になりゆくまで、萬に唯心をのみぞなやます。花橘は名にこそおへれ〔花橘は昔を追懷せしむると云ふ聯想があつた。「五月待つ花橘の香をかげば昔の人の袖の香ぞする」(在原業平)〕、なほ梅のにほひにぞ、いにしへの事も立ちかへり戀しう思ひ出でらるゝ。山吹のきよげに、藤のおぼつかなき〔藤の花のなよ\/したのを心もとないと形容したのである〕樣したる、すべて思ひすて難きことおほし。 灌佛〔四月八日に行はるゝ佛生會、釋迦の誕生日でその像に香水を灌ぐ式がある。〕のころ、祭のころ〔陰暦四月中の酉の日にある賀茂の祭禮〕、若葉の梢すゞしげに繁りゆくほどこそ、世のあはれも人の戀しさもまされと、人のおほせられしこそ、實にさるものなれ。五月(さつき)、あやめ葺くころ〔五月の端午の節句に屋根軒に菖蒲をふく。〕、早苗とる〔稻の苗を田に移し植ゑる〕ころ、水鷄(くひな)のたゝく〔水鷄の啼聲は人が戸を叩く音に似て居るのでかく云ふ。〕など、心ぼそからぬかは。六月(みなづき)の頃あやしき家に、夕顔の白く見えて、蚊遣火ふすぶるもあはれなり。六月祓またをかし。七夕祭る〔七月七日牽牛織女二星を祭り技藝の上達を祈る。〕こそなまめかしけれ。やう\/夜寒になるほど、鴈なきて來る頃、萩の下葉色づくほど、早稻田(わさだ)刈りほすなど、とり集めたることは秋のみぞおほかる。また野分の朝こそをかしけれ。いひつゞくれば、みな源氏物語、枕草紙などに事ふりにたれど、おなじ事また今更にいはじとにもあらず。おぼしき事云はぬは腹ふくるゝわざなれば、筆にまかせつゝ、あぢきなきすさびにて、かいやり捨つべきものなれば、人の見るべきにもあらず。さて冬枯の景色こそ、秋にはをさをさ劣るまじけれ。汀の草に紅葉のちりとゞまりて、霜いと白う置ける朝、遣水より煙のたつこそをかしけれ。年の暮れはてて、人ごとに急ぎあへる頃ぞ、またなくあはれなる。すさまじき物にして見る人もなき月の、寒けく澄める二十日あまりの空こそ、心ぼそきものなれ。御佛名(おぶつみゃう)〔十二月十九日から三日間清凉殿で行はれる佛事〕、荷前(のさき)の使〔朝廷で諸國から奉つた貢の初穂を帝陵、外戚の墓へ獻上ある(*する)使、十二月十三日以後。〕たつなどぞ、あはれにやんごとなき。公事どもしげく、春のいそぎにとり重ねて、催し行はるゝ樣ぞいみじきや。追儺〔鬼やらひ、十二月晦日。〕より四方拜〔元旦、天皇(*が)宮中で天地四方を拜せられる儀式。〕につゞくこそおもしろけれ。晦日(つごもり)の夜いたう暗きに、松どもともして、夜半(よなか)すぐるまで、人の門叩き走りありきて、何事にかあらむ、こと\〃/しくのゝしりて、足を空にまどふが、曉がたより、さすがに音なくなりぬるこそ、年のなごりも心細けれ。亡き人のくる夜とて魂まつる〔昔は十二月晦日にも魂祭をしたのである。〕わざは、このごろ都には無きを、東の方には猶することにてありしこそ、あはれなりしか。かくて明けゆく空のけしき、昨日に變りたりとは見えねど、ひきかへ珍しき心地ぞする。大路のさま、松立てわたして、花やかにうれしげなるこそ、また哀れなれ。- - - - - És precisament el canvi de les estacions, en llurs diverses manifestacions, que és emotiu. Segons es diu : “................On més manifestada L’emoció a la tardor. (40) I açò és ben cert, emperò, les escenes de primavera semblen omplir encara més el cor de joia. A més a més, la piuladissa dels ocells sona a primavera i sota la calidesa del sol és quan comencen els rebrots de la plantes a les tanques. La primavera avança mica en mica, la boirina s’escampa i poc a poc les flors dels cirerers són prestes a brotar i, llavors, les pluges i ventades persistents ens fan neguitejar per l’escampadissa de pètals i tot ens fa patir, fins el rebrots de les fulles tendres. Les flors del taronger (41) eren famoses per a evocar memòries del passat, emperò, la fragància de les flors de la prunera ens fa recordar enyoradissos. I no podem llevar del nostre pensament, entre moltes altres coses, ni la puresa de la rosa groga ni la subtil parença de la glicina. “Quan la celebració de l’aniversari de Buda (42) i el festival de Kamo (43), les fulles tendres que s’arraïmen a la capçada dels arbres, espesses i fresques, copsen millor l’emoció d’aquest món.....” Açò es diu i hi sóc plenament en acordança. Per la cinquena lluna, quan els iris esclaten i es desplanten les llavors de l’arròs i espicassa el rascló, qui no se sent sol? A la sisena lluna veure damunt de les cases humils la blancor de les carbasses vineres i la fumera dels espanta-mosquits és corprenedor. Els rituals de la purificació d’aquesta lluna (44) són també esplèndids. Encisadora és la festa del Tanabata (45) quan xisclen les oques salvatges, les fulles baixes de l’argelaga groguegen, es sega l’arròs i el posen a assecar, entre altres feines de la collita. A la tardor n’hi ha moltes de festes. És esplèndid el matí després d’una ventada! I a mesura que ho dic tot açò ja ho fan els mots d’antany del Genji Monogatari i el Makura no Sôshi, emperò, no pretenc que no dic el mateix una altra vegada, si no ho dic se m’inflarà el pap (46). Així doncs, deixaré que corri el pinzell, un esbargiment feixuc per a llençar a la paperera i que no llegirà ningú. Tanmateix, la desolació de l’hivern no és pas menor a la de la tardor. Les fulles rogenques s’escampen sobre les herbes dels marges dels estanys. Esplèndid de veure el baf que s’alça de les sèquies en un matí blanc de gebrada! Veure com la gent s’afanya quan acaba l’any és una impressió incomparable. Ningú no esguarda la freda claror de la lluna perquè dóna basarda en el cel del vintè jorn, i és depriment. Els rituals de la invocació dels noms de Buda (47) i la sortida dels missatgers (48) amb les ofrenes de l’emperador. És emotiu i ennoblidor. És impressionant la quantitat de cerimònies que es celebren a més dels arrangements pel nou any que s’acosta. És sorprenent que després de l’exorcisme per a foragitar dimonis (49) hi hagi el culte dels Quatre Punts Cardinals (50). La nit de cap d’any, quan és ben fosc, s’encenen torxes i en la mitjanit es corre amunt i avall donant cops a les portes de les cases. I açò per què? Després d’aquesta exageració de crits i corredisses fins a no tocar de peus a terra, a l’alba desapareixen tots els sorolls i resta només la tristor d’acomiadar l’any. El costum d’homenatjar els esperits dels difunts aquesta nit ja no es celebra a la capital, emperò, és emocionant que a la banda de l’est encara es celebri! Així doncs, el cel quan clareja el jorn de l’any nou no sembla pas diferent del jorn anterior, mes un se sent renovat. Els carrers principals són decorats amb branques de pi, tot és diversió i alegria, i és també emocionant. - - - - - - - - - 40 – (44 – 03) Referència al poema del llibre no. 09 del Shûiwakashû (拾遺和歌集卷第九) : 春はたゞ花のひとへに咲くばかり物の哀は秋ぞまされる. 41 – (44 - 08) Referència al poema no.139, llibre no. 03, del Kokinwakashû (古今和歌集) : さつきまつ花橘のかをかげば昔の人の袖のかぞする. Era d’antic la creença que les flors del taronger feien tornar a la memòria coses passades. 42 – (44 – 10) El vuit de la sisena lluna es celebrava l’aniversari de Sakyamuni Buda y les seves estàtues s’ungien amb aigua perfumada. 43 – (44 – 11) El festival del santuari de Kamo es celebrava a mitjans de la quarta lluna. 44 – (45 – 16) Minazukibarae (六月祓). A finals de la sisena lluna es llançaven rams de flors al riu Kamo com a símbol de la purificació dels pecats de la gent. També es celebrava a finals de la dotzena lluna. 45 – 45 – 17) Tanabata (七夕), “Festivitat de les estrelles”. Es celebra el set de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛) i Vega (織女Shokujô ), també anomenada Orihine (織姫), que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河, “riu del cel”). Aquesta llegenda va arribar al Japó al període Nara (奈良时代 - 710-794). A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any. Shokujô era filla del déu del cel, Tentei (天帝), que vivia a l’est de la Via Làctia, i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Via Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir. Les garses feien un pont perquè els amants es poguessin trobar. 46 – (45 – 23) Ôkagami (大鏡) : El gran mirall. Obra d'autor desconegut que cobreix el període 850-1025. També és conegut com Yotsugi no ôgina no monogatari (世継の翁の物語). 47 – (46 – 29) Obutsumyô (御佛名 ). Des del dinou de la dotzena lluna i durant tres dies es celebraven al palau de Seiryôden (清凉殿), residència habitual de l’emperador en aquell temps, els rituals de purificació dels pecats dels sis sentits. Vegeu la nota no.19 del capítol no. 09. També s’invocaven els noms del budes dels tres mons : el del passat, del present i del futur. 48 – (46 – 30) Cap a finals de la dotzena lluna s’enviaven missatgers per totes les províncies amb ofrenes de les collites per a les tombes imperials. 49 - (46 – 32) Tsuina (追儺) : exorcisme per a foragitar dimonis que es celebrava a finals de la dotzena lluna. 50 – (46 – 33) El darrer dia de la dotzena lluna l’emperador retia culte als quatre punts cardinals, als cinc cereals, a les estrelles del cel i muntanyes i turons. La celebració es feia al jardí del davant de l’ala oriental del palau de Seiryôden (清凉殿). o0o17 de desembre del 2022
Subscriure's a:
Missatges (Atom)