Ise Monogatari (伊勢物語)

- 95-

九十五段

むかし、二条の后に仕うまつるおとこ有けり。女の仕うまつるを常に見かはして、よばひわたりけり。「いかで物越しに対面して、おぼつかなく思つめたること、すこしはるかさん」といひければ、女、いとしのびて、物越しに逢ひにけり。物語などして、おとこ、

彦星に恋はまさりぬ天の河へだつる関をいまはやめてよ

この歌にめでて、逢ひにけり。


Fou una vegada un home que era al servei de l'emperadriu Nijô (1). Sempre es trobava amb una dona que servia al palau i la festejava.
“Trobem-nos encara que sigui separats per una cortina (2); voldria aclarir alguns dubtes que tinc” digué ell; la dona, ben celada, el trobà amb una cortina pel mig.
Parlaren, i l'home féu :

---El meu amor és més penós que el del Pastor. La barrera del Riu del Cel que ens separa, lleveu-la ara! (3)

El poema la corprengué, i es veieren.


- - - - - -



(1) L'emperadriu Nijô (二条) era Fujiwara no Takaiko (藤原高子, 842-910), filla de Fujiwara no Nagara (藤原長良, ¿-?) i esposa de l'emperador Seiwa (清和天皇, 850-880).
(2) Veure no. 90, nota no. 2.
(3) “Tanabata” (七夕), “Festivitat de les estrelles”. Es celebra el 7 de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛, en xinès /Hikoboshi/彦星,en japonès )  i Vega (織女Shokujô ) , també anomenada Orihine (織姫), Orihine que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河). Aquesta llegenda va arribar al Japó a l’època Nara. A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb  paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any.
Shokujô era filla del déu del cel, Tentei,(天帝) que vivia a l’est de la Via Làctia i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir.


o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 94-

九十四段

むかし、おとこ有けり。いかゞありけむ、そのおとこ住まずなりにけり。後に男ありけれど、子ある仲なりければ、こまかにこそあらねど、時々ものいひをこせけり。女がたに、絵かく人なりければ、かきにやれりけるを、今のおとこの物すとて、一日二日をこせざりけり。かのおとこ、「いとつらく。をのが聞ゆる事をば、今まで給はねば、ことはりと思へど、猶人をば恨みつべき物になんありける」とて、弄じてよみてやれりける。時は秋になんありける。

秋の夜は春日わするゝ物なれや霞に霧や千重まさるらん

となんよめりける。女、返し、

千々の秋ひとつの春にむかはめや紅葉も花もともにこそ散れ


Fou una vegada un home. Què hauria passat? Aquest home ja no la sovintejava (1).
Ella tenia un altre home, emperò com tenia un fill (2), tot i que llur relació no era massa afectuosa ell li enviava lletres de temps en temps.
Com la dona tenia gust artístic, ell li envià un dibuix demanant-li que el pintés, emperò, ella digué que li arribava el seu nou home i no ho féu passat un jorn o dos. L'home, vexat, escriví : “Que no féssiu fins avui allò que us he demanat és normal, emperò no m'han puc estar de sentir-me agreujat.

I, fent escarni, composà un poema i li envià. Era temps de tardor.

---Oblideu jorns de primavera per nits de tardor? És molt millor la boirina que la calitja? (3)

La dona contestà :

---Són comparables mil tardors a una primavera? Les fulles d'auró també s'escampen com les flors. (4)


- - - - - -


(1) Aquí no apareix “dona” (女), sí, però, en altres versions.
(2) El “primer home” seria Ariwara no Narihira, i ella Somedono no Naishi (染殿の内侍, ¿ - 900), una filla de Fujiwara no Yoshitsuke (藤原良相, 813-867). “L'altre home ” seria Minamoto no Yoshiari (源能有, 845-897), fill de l'emperador Montoku (文徳天皇, 827-858). El fill podria ser Sigeharu (滋春 (¿-910). Sobre aquests punts vegeu el “Yamato Monogatari” (大和物語), capítols 159 i 160.
(3) 秋の夜 (aki no yo) representa aquí 後に男 (nochi ni otoko) “L'altre home”.
春日 (harubi) és “el primer home”.
霞 (kasumi) representa la tardor (l'altre home), i 霧 (haze) la primavera (Narihira).
(4) Tant les fulles d'auró com les flors cauen i es marceixen, és dir, són poc duradores.



o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 93-

九十三段

むかし、おとこ、身はいやしくて、いとになき人を思かけたりけり。すこし頼みぬべきさまにやありけん、臥して思ひ、起きて思ひ、思わびてよめる。

あふなあふな思ひはすべしなぞへなく高きいやしき苦しかりけり

昔も、かゝることは世のことはりにやありけん。



Una vergada, un home, de condició humil, era enamorat d'una persona de posició molt superior, una situació de la qual no en podia esperar quelcom. Ajagut l'estimava, llevat l'estimava, i composà :

--S'ha d'estimar segons la condició, essent diferent, alta i baixa, és dolorós. (1)

Antany també fou així, són coses d'aquest món.


- - - - - -


(1) Poema anònim. KKRJ no. 3082.


o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 92-

九十二段

むかし、恋しさに来つゝ帰れど、女に消息をだにえせでよめる。

蘆辺こぐ棚無し小舟いくそたび行きかへるらん知る人もなみ



Un a vegada, un home enamorat sovintejà una dona i se'n tornà; emperò, no podent ni enviar-li una lletra, composà :

---Com barqueta que voga per la riba de joncs, quantes vegades he anat i tornat? Perquè ningú no ho sap. (1) (2)
- - - - - -



(1) Poema d'Ariwara no Narihira. Gyokuyowakashû (玉葉和歌集) no. 1272.
(2) 棚無し小舟 (Tananashiobune) és una petita embarcació amb les bordes baixes i unides amb taulons que permeten al barquer desplaçar-se millor quan s'impulsa amb la perxa.



o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 91 -

九十一段

むかし、月日のゆくをさへ歎くおとこ、三月つごもりがたに、

おしめども春のかぎりの今日の日の夕暮にさへなりにける哉



Una vegada, un home que patia inclús pel pas del temps, cap a finals de la tercera lluna féu :

---Tot i que ho planyo, inclús el vespre d'avui és el final de la primavera. (1)


- - - - - - -


(1) Poema anònim. Gosenwakashû (後撰和歌集) no. 141.



o0o