Ise Monogatari (伊勢物語)

- 95-

九十五段

むかし、二条の后に仕うまつるおとこ有けり。女の仕うまつるを常に見かはして、よばひわたりけり。「いかで物越しに対面して、おぼつかなく思つめたること、すこしはるかさん」といひければ、女、いとしのびて、物越しに逢ひにけり。物語などして、おとこ、

彦星に恋はまさりぬ天の河へだつる関をいまはやめてよ

この歌にめでて、逢ひにけり。


Fou una vegada un home que era al servei de l'emperadriu Nijô (1). Sempre es trobava amb una dona que servia al palau i la festejava.
“Trobem-nos encara que sigui separats per una cortina (2); voldria aclarir alguns dubtes que tinc” digué ell; la dona, ben celada, el trobà amb una cortina pel mig.
Parlaren, i l'home féu :

---El meu amor és més penós que el del Pastor. La barrera del Riu del Cel que ens separa, lleveu-la ara! (3)

El poema la corprengué, i es veieren.


- - - - - -



(1) L'emperadriu Nijô (二条) era Fujiwara no Takaiko (藤原高子, 842-910), filla de Fujiwara no Nagara (藤原長良, ¿-?) i esposa de l'emperador Seiwa (清和天皇, 850-880).
(2) Veure no. 90, nota no. 2.
(3) “Tanabata” (七夕), “Festivitat de les estrelles”. Es celebra el 7 de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛, en xinès /Hikoboshi/彦星,en japonès )  i Vega (織女Shokujô ) , també anomenada Orihine (織姫), Orihine que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河). Aquesta llegenda va arribar al Japó a l’època Nara. A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb  paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any.
Shokujô era filla del déu del cel, Tentei,(天帝) que vivia a l’est de la Via Làctia i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir.


o0o