雨月物語 57
Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

左内興じて席をすゝみ。さてしもかたらせ給 ふに。富貴の道のたかき事。己がつねにおもふ所露たがはずぞ侍る。こゝに愚なる問事の侍るが。ねがふは祥にしめさせ給へ。今ことわらせ給ふは。専金の徳を 薄しめ。富貴の大業なる事をしらざるを罪とし給ふなるが。かの紙魚かいふ所もゆゑなきにあらず。今の世に富るものは。十が八ッまではおほかた貪酷残忍の人 多し。おのれは俸禄に飽たりながら。兄弟一属をはじめ。祖より久しくつかふるものゝ貧しきをすくふ事をもせず。となりに栖つる人のいきほひをうしなひ。他 の援けさへなく世にくだりしものゝ田畑をも。價を賎くしてあながちに己がものとし。今おのれは村長とうやまはれても。むかしかりたる人のものをかへさず。 禮ある人の席を譲れば。其人を奴のごとく見おとし。たま／＼舊き友の寒暑を訪らひ來れば。物からんためかと疑ひて。宿にあらぬよしを應へさせつる類あまた 見來りぬ。又君に忠なるかぎりをつくし。父母に孝廉の聞えあり。貴きをたふとみ。賎しきを扶くる意ありながら。三冬のさむきにも一裘に起臥。三伏のあつき にも一葛を濯ぐいとまなく。年ゆたかなれども朝にくれに一椀の粥にはらをみたしめ。さる人はもとより朋友の訪らふ事もなく。かへりて兄弟一属にも通を塞 れ。まじはりを絶れて。其怨をうつたふる方さへなく。汲／＼として一生を終るもあり。さらばその人は作業にうときゆゑかと見れば。夙に起おそくふして性力 を凝し。西にひがしに走りまどふありさまさらに閑なく。その人愚にもあらで才をもちうるに的るはまれなり。これらは顔子が一瓢の味はひをもしらず。かく果 るを佛家には前業をもて説しめし。儒門には天命と教ふ。もし未來あるときは現世の陰徳善功も來世のたのみありとして。人しばらくこゝにいきどほりを休め ん。されば富貴のみちは佛家にのみその理をつくして。儒門の教へは荒唐なりとやせん。霊も佛の教にこそ憑せ給ふらめ。否ならば祥にのべさせ給へ。

Sanai, interessat, se li acostà.
- Així doncs, segons el que dius, les vies de la riquesa i els honors són dignes, per tant, no és pas diferent de ma pensada! Ara et faré una pregunta estúpida, emperò, i et prego que em contesteu en detall. En aquesta apologia d'adès, menystenir completament la virtut de l'or i ignorar la preeminència de la riquesa és un crim. Allò que diuen les rates de biblioteca no és pas una desraó. Avui qui s'ha enriquit és, deu de vuit, la majoria, gent cobejosa i cruel. Aquell que disposa de prou ingressos no fa res per treure de la pobresa ses germans i família, i encara menys aquells que per generacions els han servit, i quan un veí resti sens mitjans, arruïnat, sens ajut de ningú, ell li prendrà els camps forçant-lo amb preus de misèria, i ara, capitost del poble, respectat, no tornarà pas els préstecs d'antany. Si algú ben educat li cedeix son lloc, gairebé ni se'l mirarà, com si fos un servent. Si una vella amistat, per ventura, li fa una visita de temporada, sospitarà que li demanarà diners i farà fer dir que no és a casa. Ja n'he vist jo d'aquesta mena! Per altra banda, n'hi ha que porten al màxim la lleialtat vers llur amos, que són considerats per llur devoció als pares, respecten aquells que s'ho mereixen i ajuden al necessitós. Als mesos més crus de l'hivern vesteixen matí i nit només una roba amb folre, quan la calor és més intensa no tenen temps per rentar llur únic vestit de roba, els anys de bona collita, matí i vespre omplen el ventre amb un únic bol de farinetes. Aquesta gent no rep mai visites dels amics, tot el contrari, són llurs germans i parents qui trencaran amb ells i ni hi passen. No tenen manera de plànyer-se a ningú, i sens repòs acaben llur existència. Així doncs, és que potser no entenen res de llurs mitjans. D'hora llevats i tard allitats. Exhaureixen llur energia, ara corren cap a l'oest, ara cap a l'est (251), erràtics, sens folgança. No són pas estúpids, emperò, és estrany que assoleixin res amb llur talent. No coneixen ni el gust de la carbassa de Yen-Tzu (252). Fineixen per llurs actes anteriors, ho expliquen els budistes, per designi del cel, segons els confucianistes. Si hi ha una vida futura, les virtuts ocultes, les accions meritoses del present compten per a l'esdevenidor, i per uns instants s'apaivagarà llur indignació. Així, l' explicació exhaustiva que de les vies de la fortuna fan els budistes i els ensenyaments de l'escola de Confuci, són per cas vagueries? Tu, esperit, et fonamentes segurament en la doctrina de Buda. Altrament, explica-m'ho en detall
- - - - - -

251 - Referència al Tsurezuregusa (徒然草) de Yoshida Kenkô (吉田兼好, 1283?-1350?), capítol no. 74 .
蟻の如くに集りて、東西にいそぎ、南北に走る。高きあり、賤しきあり。老いたるあり、若きあり。行く所あり、歸る家あり。夕にいねて、朝に起く。いとなむ所何事ぞや。生を貪り、利を求めて止む時なし。
252 - Yen-tzu ( ¿-?). Deixeble de Confuci, molt pobre. A les “Ananectes” es diu que tot I viure miserablement en un carreró I tenir només una carbassa per got era un home feliç.

o0o