SENDERA D'OKU (おくの細道) 34

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

越後路

酒田の余波日を重て、北陸道の 雲に望、遥〃のおもひ胸をいた ましめて加賀の府まで百卅里 と聞。鼠の関をこゆれば、越後 の地に歩行を改て、越中の 国一ぶりの関に到る。此間九日、 暑湿の労に神をなやまし、 病おこりて事をしるさず。
文月や六日も常の夜には似ず
荒海や佐渡によこたふ天河

CAMÍ D'ECHIGO

Passàrem uns jorns planyent-nos del comiat a Sakata, veiérem les nuvolades sobre el camí a Hakuroku, i el pensament d'un altre llarg viatge se'm feia feixuc, es deia que hi havia cent trenta llegües a la capital de Kaga.
Passada la barrera de Nezu seguírem per terra d'Echigo i arribàrem a la barrera d'Ichibuki, a la província d'Etchû. Ho férem en nou jornades, la calor i la humitat m'havien esgotat i tinguí un brot de ma dolença (127).

---És del sisé jorn de la setena lluna, nit sens parangó. (128)

---La maregassa, escampat sobre Sado és el riu del cel.

- - - - - -
127 - Veure nota 51.
128 - “Tanabata” (七夕), “Festivitat de les estrelles”. Es celebra el set de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛)  i Vega (織女Shokujô ), també anomenada Orihine (織姫), que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河). Aquesta llegenda va arribar al Japó a l’època Nara. A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb  paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any.
Shokujô era filla del déu del cel, Tentei,(天帝) que vivia a l’est de la Via Làctia i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir.

o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 33

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

象潟

江山水陸の風光数を尽して 今象潟に方寸を責。酒田の湊 より東北の方、山を越、礒を伝ひ、 いさごをふみて、其際十里、日影 やゝかたぶく比、汐風真砂を吹上、 雨朦朧として鳥海の山かくる。 闇中に莫作して、雨も又奇也と せば、雨後の晴色又頼母敷と、蜑 の苫屋に膝をいれて雨の晴 を待。其朝、天能霽て、朝日花 やかにさし出る程に、象潟に舟を うかぶ。先能因嶋に舟をよせて、 三年幽居の跡をとぶらひ、むかふの 岸に舟をあがれば、花の上こぐと よまれし桜の老木、西行法師 の記念をのこす。江上に御陵 あり。神功后宮の御墓と云。寺 を干満珠寺と云。比處に行幸 ありし事いまだ聞ず。いかなる 事にや。此寺の方丈に座して 簾を捲ば、風景一眼の中に 尽て、南に鳥海天をさゝえ、 其陰うつりて江にあり。西はむやむや の関路をかぎり、東に堤を築て 秋田にかよふ道遥に、海北にかま えて浪打入る所を汐こしと 云。江の縦横一里ばかり、俤松嶋に かよひて又異なり。松嶋は笑ふが 如く、象潟はうらむがごとし。寂し さに悲しみをくはえて、地勢魂 をなやますに似たり。
象潟や雨に西施がねぶの花
汐越や鶴はぎぬれて海涼し
祭礼
象潟や料理何くふ神祭
曾良
みのゝ国の商人低耳
蜑の家や戸板を敷て夕涼
岩上に雎鳩の巣をみる
波こえぬ契ありてやみさごの巣
曾良

KISAGATA

Després de rius i muntanyes, terra i mar, ara em delia per veure Kisagata. Des del moll de Sakata anàrem nord-est, passàrem muntanyes, seguírem la costa trepitjant la sorra de les platges i després de deu llegües començava a pondre's el sol, la marinada aixecava la sorra i bromada de pluja celava la muntanya de Chôkai. Tot i talpejant en la foscor ben segur que el paratge sota la pluja seria esplendorós, més encara amb el cel esbandit. Ens arraulírem en una caseta de pescadors esperant que escampés.
L'endemà amb el cel net el sol del matí resplendia i embarcàrem cap a Kisagata. Anàrem primer a Nôinjima i visitàrem el lloc on Nôin (122) s'havia reclòs durant tres anys. Quan desembarcàrem a la costa del davant veiérem el vell cirerer en memòria de Saigyô (123) que li dedicà els versos “...bogant sobre tes flors....” A la cala hi havia un mausoleu imperial, es diu que era el de l'emperadriu Jingû (124), i un temple dit Kanmanjuji. No havia sentit mai de cap viatge imperial a aquells paratges. Què hi hauria de cert?
Quan assegut en una cel.la del temple enrotllí la persiana aparegué tot el paisatge davant meu. Al sud la muntanya de Chôkai, alta fins a aguantar el cel, l'ombra reflectida en la cala. La barrera de Muyamuya limitava a l'oest, una escullera a l'est amb la llarga ruta cap a Akita. La mar del nord batia un lloc de nom Shiogoshi. La cala faria un llegua de llargada i d'amplada. Sa forma recordava Matsushima, diferent, emperò. Matsushima sembla riallera, Kisagata ressentida. S'hi afegia una desolada tristor que angoixava.

---Cala de Kisa, sota la pluja Seiji (125), flor de mimosa.

---A Shiogoshi grua amb potes molles, fredor de la mar.


Al festival (126).

---Cala de Kisa, quina serà la menja dels jorns de festa? (Sora)

---Cau de pescadors, ben ajaguts al llindar al vespre frescós.

Tot veient un niu d'àguiles marines a l'espadat.

---Promesa feien de no passar les ones, niu d'aguilons. (Sora)

- - - - - -
122 - Veure nota 34.
123 - Referència a un poema de Saigyô (西行, 1118-1190) :
象潟の桜は波に埋れて花の上漕ぐ海士の釣り舟
Cirerer de Kisagata, les barques boguen sobre tes flors que colguen les ones.
124 - Emperadriu Jingû (神功天皇, es creu que va viure entre 169-269). No obstant això, els historiadors la consideren un personatge de llegenda.
125 – Xi Shi (西施, +- 506 aC) considerada una de les quatre belleses de la Xina.
Es diu que era tan bella que quan s'atansava a mirar els peixos dels estanys aquests quedaven tan enlluernats per la seva bellesa que s'oblidaven de nedar i s'enfonsaven....
126 - Festival de Kumano (熊野神社祭礼) que celebrava un Gongen (権現) : creença en la manifestació d'una deïtat japonesa que representava l'avatar d'un buda arribat al Japó com a guia i salvador.

o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 32

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

酒田

羽黒を立て、鶴が岡の城下、長山 氏重行と云物のふの家にむかへ られて、誹諧一巻有。左吉も共に 送りぬ。川舟に乗て酒田の湊 に下る。淵庵不玉と云医師の許 を宿とす。
あつみ山や吹浦かけて夕すゞみ
暑き日を海にいれたり最上川

SAKATA

Sortírem de Haguro cap a la ciutat-castell de Tsurugaoka on ens trobàrem amb un samurai de nom Nagayama Shigeyuki (119), i a ca seva férem un seguit de versos. Sakuchi (120) que ens havia acompanyat era amb nós.
Anàrem amb barca fins al moll de Sakata. Ens hostatjàrem cal metge Enan Fugyôku (121).

---Del mont Atsumi a la cala de Fuku fredor de vespre.

---Sol abrusador penetrant cap a la mar, riu de Mogami.

- - - - - -

119 - Nagayama Shigeyuki (長山 氏重行. ¿-?) Deixeble de Bashô.
120 - Zushi Sakichi (淵庵不玉). Veure nota 107.
121 - Enan Fugyôku (淵庵不玉, ¿-1698). Metge i deixeble de Bashô.

o0o