堤中納言物語 -32- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 七 思はぬかたにとまりする少將 EL TINENT QUE S’ALLOTJÀ EN UN LLOC IMPREVIST (4)

權少將は、大將殿のうへの御風の氣おはするに託(ことつ)けて、例の泊り給へるに、いと物騒しく、客人(まらうど)など多くおはする程なれば、いと忍びて御車奉り給ふに、左衞門の尉も候はねば、時々もかやうの事に、いとつきづきしき侍(さぶらひ)もさゝめきて、御車に奉り給ふ。「大將殿のうへ、例ならず物し給ふ程にて、いたく紛るれば、御文もなき」由宣ふ。夜いたく更けて、彼處に詣でて、 　「少將殿より。」 とて、 　「忍びて聞えむ。」 といふに、人々皆寢にけるに、姫君の御方の侍從の君に、「少將殿より。」とて、御車奉り給へるよしを言ひければ、ねぼけにける心地に、 　「いづれぞ。」 と尋ぬる事もなし。「例も參る事なれば。」と思ひて、「かう〳〵。」と君に聞ゆれば、 　「文などもなし。『風にや。例ならぬ。』など言へ。」 と宣へば、 　「御使此方(こち)。」 と言はせて、妻戸を開けたれば、寄り來るに、 　「御文なども侍らぬは、いかなる事にか。」 又、 　「『御(おん)風の氣(け)の物し給ふ。』とて。」 といふに、 　「『大將殿のうへ、御風の氣のむづかしくおはして、人騷しく侍る程なれば、此の由を申せ。前々(さき〴〵)の御使に參り侍る人も候はぬ程にて。』など、返す〴〵仰せられつるに、空しく歸り參りては、必ず責(さいな)まれ侍りなむず。」 といへば、參りて、しか〴〵と聞えて進め奉れど、例の人のまゝなる御心にて、薄色のなよゝかなるが、いと染(し)み深う懷しき程なるを、いとゞ心苦しげにしませて乘り給ひぬ。侍從ぞまゐりぬる。 Una vegada, quan el tinent adjunt era a la mansió del comandant, on s’hi estava d’usança, amb l’excusa d’un refredat de l’esposa del comandant, hi havia molt d’enrenou i el lloc era ple de visitants, aranjà d’enviar son carruatge per a sa trobada d’amagat. Com l’oficial de la Guàrdia de la Porta de l’Esquerra no era de servei, parlà amb veu baixa amb un dels servidors que s’havia mostrat molt adient en aquests afers algunes vegades i l’envià amb el carruatge amb el missatge de què degut al terrible enrenou per la malaltia de l’esposa del comandant no hi hauria lletra. El carruatge arribà quan era molt fosc. Anuncià que venia de part del tinent i que allò que havia de dir era confidencial. Hom era al llit i li ho comunicaren a la dama Jijû que era a la cambra de la germana gran. - Ha vingut algú de part del tinent. I quan sabé que havia enviat un carruatge era tan adormida que no preguntà de quin tinent es tractava pensant que l’havia enviat per a sa mestressa com d’usança, li ho digué. - No hi ha cap lletra. Digueu doncs que sóc refredada i que no em trobo gens bé. La germana gran contestà. La dama Jijû féu cridar al missatger. Obrí una porta lateral i l’home s’hi acostà. - No hi ha cap lletra. De què es tracta? La damisel.la diu que és refredada. - La raó és que l’esposa del comandant té un refredat molt fort i hi ha molt desori amb tant gent. La persona que portava aquests afers fins ara és absent. Mon amo ha insistit molt, i si torno tot sol me’n farà retret. La dama Jijû tornà a la cambra de la damisel.la i li ho explicà tot, i l’aconsellà d’anar-hi. Consentint-hi, com sempre, féu agençar un vestit de color violeta pàl·lid amb una intensa fragància, molt més encisadora que mai i pujà al carruatge. La mateixa Jijû hi anà. o 0 o