OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -8-

鵲の渡せる橋におく霜のしろきを見れば夜ぞ更けにける
[6]

Si veig la blancor de la gebrada sobre el pont de les garses ja és fosca nit.

Aquest poema procedeix de la col.lecció d´Ôtomo no Yakamochi, però, de fet, la imatge del pont de les garses no hi surt. Hi ha dues interpretacions. La primera que era una clara nit d´hivern i el fred ha gebrat els graons de l´escala de palau. La segona que la lluna del setè mes enllumena, blanquinosa, la polida fusta de l´escala.

Cal aclarir que la imatge del “pont de les garses” fa referència a la llegenda de Tanabata (七夕), Festivitat de les estrelles, que es celebra el 7 de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛, Kengyuu) i Vega (Shokujô織女), Shokujo , també anomenada Orihine (織姫), Orihine que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河). Aquesta llegenda arriba al Japó a l’època Nara. A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realizar durant l’any.

Shokujô era filla del déu del cel, Tentei,(天帝) que vivia a l’est de la Via Làctia i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir. Si això passa les garses (鵲) faran un pont perquè puguin retrobar-se.

SHINKOKINSHÛ no. 620. 新古今集. 冬.Hivern.

Autor :Chûnagon Yakamochi (中納言家持, 718 – 785) - Ôtomo no Yakamochi (大伴の家持).

Poeta prolífic. La seva aportació al Man´yôshû és d’uns 476 poemes, i a més en va ser recopilador i editor.

Va viure a Dazaifu durant el període de servei del seu pare, Ôtomô Tabito (大伴旅人), a palau. Va estudiar a l´escola dels nobles i va ser governador provincial.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.

MAN’YÔSHÛ (万葉集) -14-

我が宿のい笹群竹吹く風の音のかそけきこの夕かも

Aquest vespre sento el suau esbufec del vent pel joncar vora casa.

Poema nº. : 4291

Autor: Ôtomo no Yakamochi (大伴家持, 718-785).

Poeta i polític, i el principal compilador del Man’yôshû. La seva contribució a l’antologia és considerable, amb 479 poemes, més del deu per cent del total de l’obra.

Va ocupar molts càrrecs polítics tot i que la seva carrera va tenir mols alts-i-baixos.

Degut a un crim comès per un familiar seu va ser desposseït a títol pòstum de tots els seus càrrecs.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals “ (Sanjūrokkasen三十六歌仙).