SENDERA D'OKU (おくの細道) 20
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)


壺の碑

かの画図にまかせてたどり行ば、 おくの細道の山際に十符の 菅有。今も年〃十符の菅菰 を調て国守に献ずと云り。
壷碑市川村多賀城に有
つぼの石ぶみは高サ六尺餘横三尺計 歟。苔を穿て文字幽也。四維国 界之数里をしるす。此城、神亀元 年、按察使鎮守府将軍大野朝臣 東人之所置也。天平宝字六年、参 議東海東山節度使、同将軍 恵美朝臣獲修造而十二月朔日 と有。聖武皇帝の御時に当れり。 むかしよりよみ置る哥枕、おほく 語傳ふといへども、山崩川落て、跡 あらたまり、石は埋て土にかくれ、 木は老て若木にかはれば、時移り 代変じて、其跡たしかならぬ事 のみを、爰に至りて疑なき千 歳の記念、今眼前に古人の心 を閲す。行脚の一徳、存命の 悦び、羈旅の労をわすれて 泪も落るばかり也。


TSUBO-NO-ISHIBUMI


Seguírem camí recolzant-nos en els dibuixos de Kaemon, al peu de les muntanyes per on passa la sendera d'Oku hi ha els joncars de Tofu. Es diu que inclús avui la gent d'allà teixeix estores de jonc que ofereix al governador del lloc.
L'estela de Tsubo és al castell de Taga, al poble d'Ishigawa.
L'estela fa uns dis peus d'alt per tres d'ample. Degut a la molsa que la colga gairebé no es veu la inscripció que hi ha. Indica les distàncies entre els quatre punts cardinals del país i a més :
“Castell construït l'any primer de Jinki (65) per Ôno no Azumabito (66), inspector i governador general. Fou reconstruït l'any sis de Tempyô-Hôji (67) per Emi no Asakari (68), conseller i governador del mar de l'est i les muntanyes orientals, dia primer de la dotzena lluna”.
Fou durant el regnat de l'emperador Shômu (69). Des de l'antigor hi ha molts poemes sobre llocs coneguts, emperò, les muntanyes s'han esfondrat els rius han canviat de lleres, els camins són diferents, les pedres són colgades sota terra, els arbres envellits han donat lloc a nous arbrats, el temps passa, les generacions canvien, incertes llurs petjades, heus ací un veritable record de mil anys, i avui amb mes propis ulls he copsat el cor dels homes d'antany, una de les virtuts del viatjar, la joia de viure, i restí fins a les llàgrimes tot oblidant els fatics.

- - - - - -

65 – Any 724.

66 -Ōno no Azumabito (大野東人, ¿-742). L'any 724 va lluitar contra les tribus del nord del Japó. Posteriorment va ser nomenat comandant en cap de la defensa del nord i Inspector.

67 – Any 762.

68 – Emi no Asakari (恵美朝臣獲, ¿-764), fill de Fujiwara no Nakamaro (藤原 仲麻呂 706-764) que va rebre el títol d'Emi no Oshikatsu (恵美 押勝). L'any 764 va participar en un complot amb l'emperador Junnin (淳仁天皇, 733-765) contra l'emperadriu retirada Kôken (孝謙天皇, 718-770) i el monjo Dôkyô (道鏡 700-772). La conspiració va fracassar i Nakamaro va ser executat juntament amb la seva esposa i fills.

69 – Emperador Shômu (聖武天皇, 701-756).

o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道)19

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)


仙台

名取川を渡て仙台に入。あやめ ふく日也。旅宿をもとめて四五日 逗留す。爰に画工加衛門と云もの あり。聊心ある者と聞て知る人 になる。この者年比さだかならぬ 名ところを考置侍ればとて、 一日案内す。宮城野の萩茂り あひて、秋の景色思ひやらるゝ。 玉田よこ野つゝじが岡はあせび 咲ころ也。日影ももらぬ松の林に 入て爰を木の下と云とぞ。昔も かく露ふかければこそ、みさぶらひ みかさとはよみたれ。薬師堂天神 の御社など拝て、其日はくれぬ。猶、 松嶋塩がまの所〃画に書て送る。 且、紺の染緒つけたる草鞋二足 餞す。さればこそ風流のしれもの、 爰に至りて其実を顕す。
あやめ艸足に結ん草鞋の緒

SENDAI
Travessàrem el riu Natori i entràrem a Sendai. El jorn dels ornaments amb lliris (59). Cercàrem un hostal i ens hi quedàrem quatre o cinc jorns (60).
HI havia allà un pintor de nom Kaemon (61). Havia sentit dir d'ell que era una persona de molt bon gust, i fiu per conèixer-lo. Ens digué que es dedicava a cercar indrets famosos però ja desconeguts, i ens féu de guia durant una jornada.
La prada de Miyage era plena de “hagi” (62) i imaginí com seria el paisatge a la tardor. Tamada, Yokono i els turons de Tsutsuji amb les pieris (63) florides. Entràrem en una pineda tan densa que no hi deixava passar la llum del sol, el lloc tenia el nom de Kinoshita (sota els arbres). Antany hi havia tanta rosada que es composà (64) :
---Guerrers, barrets de palla.......
Pregàrem al temple de Yakushi i al santuari de Tenjin, vesprejava.
Kaemon ens féu present d'uns esbossos d'escenes de Matsujima i Shiogama. A més com a comiat ens regalà un parell d'espardenyes amb cordons blau marí. Era persona de molt bon gust i això ho demostrà.
---Les flors del lliri són cordons d'espardenyes llaçades als peus.
- - - - - -
59 – Era el cinc de maig quan es celebrava “La festa de maig”, que és també “la festa dels nois”. Es decoraven els ràfecs de les cases amb lliris per foragitar als mals esperits.

60 – De fet, Bashô hi ha arribar el quatre i se'n va anar el vuit.

61 – Kaemon (加衛門, 1665-1746). Era també escultor.

62 – Hagi (萩) : Lespedeza bicolor. Si algun lector, botànic o no, en sap el nom popular a casa nostra, contacteu-me, s.u.p., us en restaré agraït.

63 – Asebi (馬酔木) : Pieris Japonica. Andromeda. Repeteixo aquí la nota no. 62.

64 - Referència a un poema anònim del Kokinwakashû (古今和歌集), amb el no. 1091 : みさぶらひみかさと申せ宮木ののこのしたつゆはあめにまされり.

o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道)18
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

武隈

武隈の松にこそめ覚る心地はすれ。 根は土際より二木にわかれて、昔 の姿うしなはずとしらる。先能因 法師思ひ出、往昔むつのかみにて 下りし人、此木を伐て、名取川 の橋杭にせられたる事などあ ればにや。松は此たび跡もなしとは 詠たり。代〃あるは伐、あるひは植 継などせしと聞に、今将千歳 のかたちとゝのほひて、めでたき 松のけしきになん侍し。
武隈の松みせ申せ遅桜と挙白 と云ものゝ餞別したりければ、
桜より松は二木を三月越シ

TAKEKUMA
Férem nit a Iwanuma.
Veure el pi de Takekuma i deixondir-se'm el cor (55). Des de l'arrel es divideix en dos troncs i és famós per tenir la mateixa aparença des de l'antigor. Primer de tot em féu recordar el mestre Nôin (56). Antany un home anomenat governador de Mutsu baixà ací i féu tallar el pi per fer-ne pilars pel pont de Natori, això entristí tant Nôin que composà allò de “....I ara del pi no n'hi ha rastre...” (57). Em digueren que generacions i generacions el tallaren i el replantaren, i ara sembla tenir l'aparença de mil anys, pi veritablement esplèndid.
Quan ens acomiadàrem al començar el viatge el poeta Kyohaku (58) féu :
---Mostra-li al mestre el pi de Takekuma, cirerer tardà.
Ma resposta :
---D'aquest cirerer fins al pi de doble tronc tres mesos ja són.

- - - - - -

55 - Referència al Tsurezuregusa (徒然草) de Yoshida Kenkô (吉田兼好, 1283?-1350?) : いづくにもあれ、しばし旅立ちたるこそ、目さむる心地すれ.

56 – Nôin Hôshi (能因法師, 988-1051?/1058?). Va estudiar a la universitat imperial però va ingressar en un orde religiós als vint-i-sis anys i va viatjar molt pel pais fent versos. Té un tractat poètic : Nôin Uta-Makura ( 能因歌枕. Les cançons de capçalera de Nôin).

57 – La referència al poema és al Goshûiwakashû (後拾遺和歌集)), llibre 18 :
みちの國にふたゝび下りて後のたびたけぐまの松も侍りざりければよみ侍りける武隈の松はこの度跡もなしちとせをへてや我はきつらむ

58 – Kyohaku (挙白, ?-1696), un dels deixebles de Bashô a Edo. El seu nom era Kusareba (草壁氏).


o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 17

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

笠島

鐙摺白石の城を過、 笠嶋の郡に入れば、藤中将実方 の塚はいづくのほどならんと人にとへ ば、是より遥右に見ゆる山際 の里をみのわ笠嶋と云。道祖神 の社、かた見の薄今にありと教ゆ。 此比の五月雨に道いとあしく、 身つかれ侍れば、よそながら眺やりて 過るに、蓑輪笠嶋も五月雨 の折にふれたりと、
笠嶋はいづこさ月のぬかり道
岩沼に宿る。


KASAJIMA

Passàrem per Abumizuri i el castell de Shiroishi, entràrem a la contrada de Kasajima i preguntàrem on era la tomba de Fujiwara no Sanekata (52). Ens digueren que era lluny, a la dreta, als pobles de Minowa i Kasajima, al peu de la muntanya, on hi havia el santuari del déu del camí, i encara avui hi ha “les eulàlies del record” (53).
Degut a la pluja de la cinquena lluna el camí era dolent, estàvem cansats, férem una llambregada i continuàrem, noms ben adients aquests de Minowa i Kasajima (54) amb aquelles pluges.

---D'on Kasajima de la cinquena lluna el camí mullat?

- - - - - -

52 - Fujiwara no Sanekata (藤原実方朝臣, ¿ - 998). Besnét de Tadahira.
Oficial de la guàrdia de palau. L´any 995 va ser promocionat a governador de Mutsu, on va morir. Es diu que va ser amant de Sei Shônagon (清少納言).

53 – Referència a un poema de Saigyo (西行, 1118-1190), al Shinkokushû (新古今集) amb el no. 793 :
朽ちもせぬその名ばかりをとどめ置きて枯れ野のすすきかたみにぞ見る
Perdurable només son nom, les restes de l'eulàlia al camp erm seran mon record.

54 – Jocs de paraules amb “mino”(蓑輪) que és una capa de palla per a la pluja, i “kasa” (笠嶋) : un barret fet amb vímets.

o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 16

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

飯塚

其夜飯塚にとま る。温泉あれば湯に入て宿をか るに、土坐に筵を敷てあやし き貧家也。灯もなければゐろ りの火かげに寝所をまうけて 臥す。夜に入て雷鳴、雨しきりに 降て、臥る上よりもり、蚤蚊に せゝられて眠らず。持病さへ おこりて消入計になん。短夜の 空もやうやうやう明れば、又旅立ぬ。 猶夜の余波心すゝまず、馬かりて 桑折の駅に出る。遥なる行 末をかゝえて、斯る病覚束なし といへど、羈旅辺土の行脚、捨身 無常の観念、道路にしなん、是天 の命なりと気力聊とり直し 路縦横に踏で伊達の大木 戸をこす。

IIZUKA

Aquella nit paràrem a Iizuka. Com hi havia termes hi anàrem, després férem cap a un hostal, un lloc tronat amb estores de palla sobre el terra. No hi havia llumeneres i haguí de fer-me el llit i jeure a la llum de la llar. Per la nit sovintejaren els trons i la pluja que gotejava damunt meu, sens poder dormir per les picades de les puces i dels mosquits. Tinguí un treball de ma vella dolença (51). Les nits eren curtes i a punta d'alba continuàrem viatge.
Regirat encara per la nit em sentí deprimit. Lloguí un cavall i anàrem a l'estació de Kôri. Tot i el llarg camí que havia emprès i ma precària salut per terres remotes medití sobre la incertesa de l'existència, la mort al camí, tot era en mans del cel, i recobrí una mica els ànims, i amb bona passa creuí la portalada de fusta de Date.

- - - - - -

51 – Bashô patia de pedres a la vesícula.

o0o