30 de gener de 2021

おらが春 -14- LA MEVA PRIMAVERA 小林 一茶 Kobayashi Issa (1763-1828)

二十七日晴 坊守り朝とく起て飯を焚ける折から、東隣の園右衞門といふ者の餅搗なれば、例の通り來たるべし、冷てはあしかりなん、ほか/\湯けぶりのたつうち賞翫せよといふからに、今や/\と待にまちて、飯は氷りのごとく冷えて、餅はつひに來ずなりぬ 我門へ來さうにしたり配餅 一茶 他力信心/\と一向に他力にちからを入れて頼み込み候輩は、つひに他力繩に縛れて、自力地獄の炎の中へほたんとおち入候、其次に、かゝるきたなき土 凡夫をうつくしき黄金の膚になしくだされと、阿彌陀佛におし誂へに誂ばなしにしておいて、はや五體は佛染み成りたるやうに惡るすましなるも、自力の張本人 たるべく候。 問ていはく、いか樣に心得たらんには、御流儀に叶ひ侍りなん。答ていはく、別に小むづかしき子細は不存候、たゞ自力他力何のかのいふ芥もくた を、さらりとちくらが沖へ流して、さて後生の一大事は、其身を如來の御前に投出して、地獄なりとも、極樂なりとも、あなたさまの御はからひ次第あそばされ くださりませと、御頼み申ばかりなり。如斯決定しての上には、なむあみだ佛といふ口の下より、慾の網をはるの野に、手長蜘の行ひして、人の目を霞め、世渡 る雁のかりそめにも、我田へ水を引く盗み心をゆめ/\持べからず、しかる時は、あながち作り聲して念佛申に不及、ねがはずとも佛は守り玉ふべし、是則、當 流の安心とは申なり、穴かしこ 五十七齡 ともかくもあなた任せのとしのくれ 一茶 文政二年十二月廿九日. Fins i tot hi havia gent que jurava de no travessar mai el riu Kamo. Jo descendí al fons de mon recer a la muntanya deixant mes cabells blancs al vent cap a llocs de fama i honor. Soc avergonyit m'agafo un altre any i cap a Edo. Aquestes senyals foragiten dimonis les veus dels infants. (114) La gent petita en lleure no fa res de bo. Al recer d'hivern a menges gens gustoses en soc avesat. Vint-i-unè jorn , la fi de l'hivern. Només amb un crit i els dimonis del món són ja ben fugits. Des d'avui mateix amb el nou any arribat és color de blat. Substituint els amulets. Una prunera i porta a l'esquena caixa d'amulets. Vint-i-setè jorns, bon temps. La dona s'ha llevat ben d'hora aquest matí i s'ha posat a coure l'arròs. El nostre veí del costat de llevant, en Sonoemon, ha de venir com de sòlit amb ses pastissets d'arròs. Ens diguérem que de bons serien tots ben calentonets directament del forn, i esperàrem frisosos. L'arròs que havíem cuit era ja fred com el glaç i els pastissets no arribaren pas. I ja semblava que a casa veníeu pastissets d'arròs. Aquells que demanen amb vehemència la salvació mitjançà l'ajut d'altri són presos en els lligams d'aquesta creença i cauen al mig de les flames de llur prop infern. A continuació demanen arrogants que l'infecte món de la gent vulgar sigui embolcallat amb la preciosa pell daurada del Buda. Creuen insensats que ells mateixos han esdevingut Buda, i ells mateixos són els causants de la creença en la salvació per llur pròpia confiança. Si els hi preguntéssim com hem d'entendre la doctrina de la secta de la Terra Pura (115) i seguir-la, la resposta seria que les raons no són particularment difícils, només cal llençar a mar perquè són brossa les creences en la salvació per un mateix i la salvació per altri. Així doncs, allò que és important per a la vida futura és de llençar-nos davant del Buda, sigui infern o paradís, que Ell en disposi a son grat. Aquesta seria ma demanda. Així, aquells que prenen la decisió de salvar-se amb la pregària de Buda vessant de llurs llavis només fan que estendre la filada de llur cobejança per els camps de primavera com aranyes rapinyaires, enterbolint els ulls dels altres. I mai més, ni per un instant tan breu com el vol de les oques salvatges, faràs per a robar d'altri l'aigua per al teu hort. Així, no cal que t'esquerrassis a invocar Buda amb veu artificiosa car sens ni demanar-ho Ell et protegeix. Açò és allò que anomenen la serenor de la nostra secta. Amen. Sigui com sigui en Vós jo hi confio és la fi de l'any. Issa, cinquanta-set anys. Vint-i-novè jorn de la segona lluna de l'any segon de l'era Bunsei. (116) - - - - - - 115 – “Secta de la Terra Pura” (Jōdo Shinshū (浄土真宗), també amb el nom de “Budisme Shin”. Fundada pel monjo Shinran (親鸞, 1173-1263). Considerada la branca del budisme més popular al Japó 116 – Bunsei (文政) : any 1818. 終り

23 de gener de 2021

与謝蕪村 - 148 Yosa Buson (1716-1784) 冬 Hivern

几董と浪華より歸さ Tornada a casa des de Naniwa amb en Kitô. 百里舟中に我月を領す En la gebrada Cent milles amb el vaixell La lluna és meva. (68) めし粒で紙子の破れふたぎけり Gra d’arròs bullit Per adobar del vestit De paper l’estrip. ------- 68 - Kaitô (大魯) era un deixeble de Buson. o0o

与謝蕪村 - 147 Yosa Buson (1716-1784) 冬 Hivern

朝霜や室の揚屋の納豆汁 Al matí gebrat En el bordell de Muro Sopa de fesols. 朝霜や釼を握るつるべ繩 Al matí gebrat Com agafar l’espasa La soga del pou. 宿かさぬ火影や雪の家つゞき Sens lloc a l’hostal Rengle de cases amb llum Allà a la neu. o0o

与謝蕪村 - 146 Yosa Buson (1716-1784) 冬 Hivern

麥蒔や百まで生る貌ばかり Plantada d’ordi Els camperols fan cara De viure cent anys. 雪の暮鴫はもどつて居るような Vesprada de neu Sembla que el becadell És de tornada. 鍋さげて淀の小橋を雪の人 Algú per la neu Passa pel pont de Yodo Amb un atuell. o0o

16 de gener de 2021

西行 Saigyô (1118-1190) En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -03-

春 / Primavera とめこかし梅さかりなるわか宿をうときも人はおりにこそよれ とめこかし-うめさかりなる-わがやどを-うときもひとは-をりにこそよれ tomekokashi-mume sakari naru-wa ga yado o-utoki mo hito wa-ori ni koso yore Vine'm a veure el pruner és esplèndid és descurada ma cabana i ja és el moment d'apropar-t'hi Poema no. 51 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -02-

春 / Primavera ふりつみし高嶺のみ雪とけにけり清滝河の水の白浪 ふりつみし-たかねのみゆき-とけにけり-きよたきがはの-みづのしらなみ Furi tsumishi-takane no miyuki-tokenikeri-kiyotakigawa no-mizuno shiranami La neu caiguda i apilada als cims és desglaçada ones blanques a l'aigua del riu de Kiyotaki Poema no. 27 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -01-

春 / Primavera 岩間とぢし氷もけさはとけそめて苔のしたみづ道もとむらむ いはまとぢし-こほりもけさは-とけそめて-こけのしたみづ-みちもとむらむ Iwama tojishi-koorimokesa wa-tokesomete-koke no shita mizu-michi motomuramu Gel clavat al fenent de la roca comença avui el desglaç l'aigua sota la molsa cercarà el seu camí Poema no. 07 Nota : El primer vers té 6 síl·labes. Aquesta forma poètica és anomenada "Tanka". Consta de 31 síl·labes repartides en 5 versos sense rima que segueixen la mesura 5-7-5-7-7. En molts casos, però, poden haver-hi més síl·labes, com en aquest i altres casos durant tot el text. o0o

9 de gener de 2021

おらが春 -13- LA MEVA PRIMAVERA 小林 一茶 Kobayashi Issa (1763-1828)

立よらば大木の下とて、大家には貧しき者の腰をかゞめておはむきいふもことはりになん。爰の諏訪宮に大きさ牛をかくす栗の古木ありて、うち見たる所は菓一ツもあらざりけるに、其下をゆきゝする人、日々とり得ざるはなかりけり 十五夜は高井野梨本氏にありて 古郷の留守居も一人月見かな 一茶 月蝕皆既亥七刻右方ヨリ缺、子六刻甚ク丑ノ五刻左終 人數は月より先へ缺にけり 一茶 人の世は月もなやませ給ひけり ゝ 潜上に月の缺るを目利かな ゝ 酒盡てしんの坐につく月見かな ゝ おのが味噌のみそ嗅を知らず 蕎麥國のたんを切つゝ月見かな ゝ 九月十六日正風院菊會 鍬さげて神農顏や菊の花 ゝ 菊園や歩きながらの小盃 ゝ 杖先で畫解するなりきくの花 ゝ 入道の大鉢巻できくの花 ゝ 下戸菴が疵なりこんな菊の花 ゝ さと女笑顔して夢に見へけるまゝを 頬ぺたにあてなどしたる眞瓜かな ゝ どう追れても人里を渡り鳥 ゝ 山雀の輪拔しながらわたりけり ゝ 鵙の聲かんにん袋きれたりな ゝ 蟷螂や五分の魂是見よと ゝ 高井野の高みに上りて 秋風や磁石にあてる古郷山 ゝ 行灯を松に釣して小夜砧 ゝ 行な雁往ばどつちも秋の暮 ゝ 若僧の扇面に 影法師に耻よ夜寒のむだ歩き ゝ こんな村なんとの行か渡り鳥 白飛 藪陰やことし酒屋のことし酒 土英 老樂 子どもらを心でおがむ夜寒かな 一茶 こほろぎのとぶや唐箕のほこり先 一茶 小菊なら繩目の耻はなかるべし ゝ 戸迷ひせし折からに 小便所爰と馬よぶ夜寒かな ゝ 喧嘩すなあひみたがひの渡り鳥 ゝ さをしかやゑひしてなめるけさの霜 ゝ 狼は糞ばかりでも寒かな ゝ 一つかみ塗樽拭ふ紅葉かな ゝ むら千鳥そつと申せばばつと立 ゝ 炭の火や朝の祝儀の咳ばらひ ゝ 三介が敲く木魚もしぐれけり ゝ 木がらしやから呼されし按摩坊 ゝ 善光寺門前憐乞食 重箱の錢四五文や夕時雨 ゝ 大根引拍子にころり小僧かな ゝ はつ雪の降り捨てある家尻哉 ゝ 木からしや折介歸る寒さ橋 ゝ 菜畠を通してくれる十夜哉 ゝ 雪ちるやおどけもいへぬしなの空 ゝ 能なしは罪も又なし冬籠 ゝ 強盗はやりければ 張番に菴とられけり夜の霜 ゝ 彼是といふも當坐ぞ雪佛 ゝ お袋がお福手ちぎる指南哉 ゝ 餅搗が隣へ來たといふ子かな ゝ 餅花 かまけるな柳の枝にもちがなる ゝ 子のまねを親もするなり節季候 ゝ 東に下らんとして中途迄出たるに 椋鳥と人に呼るゝ寒かな ゝ 護持院原 木がらしや廿四文の遊女小屋 一茶 兩國橋 寒垢離にせなかの龍の披露かな ゝ かも川をわたらじとちかひし人さへあるにひと度籠りし深山を下りてしら髪つむりを吹れつゝ名利の地に交る 恥かしやまかり出てとる江戸のとし ゝ 其迹は子どもの聲や鬼やらひ ゝ 小人閑居成不善 冬籠り惡く物喰を習けり ゝ 廿一日節分 一聲に此世の鬼は迯るよな ゝ けふからは正月分ンぞ麥の色 ゝ 札納 梅の木や御祓箱を負ながら ゝ Com es diu “A l'ombra d'un arbre gran la gent humil s'inclina davant d'aquells que són benestants i també els fan compliments”. Ací, al temple de Suwamiya, hi ha un vell castanyer on s'hi amagaria una vaca. A primer cop d'ull no hi ha ni un fruit, mes la gent no deixa d'agafar-ne cada jorn que hi passa dessota. La nit del quinze, a cal Nashimoto (102), a Takaino : És al llogaret i sola ella també mira la lluna. He vist un eclipsi de lluna. Ha començat a ocultar-se cap a la dreta entre les nou i les onze, i a mitjanit ja era total. I la gentada és desapareguda ans que la lluna. El món dels humans i fins i tot la lluna té ses dolences. Amb pretensions dels eclipsis de lluna fan previsions. Acabat el vi per contemplar la lluna prenem nos seients. Un mateix no sap la flaire de son propi “miso” (103). Gasten fatxenda de llurs terres de “soba” mirant la lluna. (104) El setze de la novena lluna a cal Shôfû per a veure plegats els crisantems. (105) Portant l'aixada la cara del déu dels camps flors de crisantems. (106) Camp de crisantems amb la copa a la mà tot passejant-m'hi. Ens les ensenya amb la punta del bastó flors de crisantems. Porta el monjo una gran cinta al cap flors de crisantems. (107) Pena no beure en aquella cabana mes quins crisantems! He vist en somnis la cara somrient de la Sato. I ben posada tot serrat a la galta una melona. Són ben perseguits per la gent del llogaret els ocells passants. Fan giravoltes tot passant entre arbres les mallerengues. Ep escorxador! Crides perquè ja no tens paciència? Aquell pregadéu ens mostra la grandesa de son ànima. Dalt del puig del poble de Takaino. Vent de la tardor la brúixola senyala el puig del poblet. Als pins penjades les llanternes en la nit fusta de rentar. Oques no marxeu car quan vosaltres resteu és fi de tardor. Sobre el ventall d'un novici. Vergonya d'ombra anada en debades nit freda d'hivern. Poble inútil els ocells que emigren hi fan passada. (Hakuhi -109) Un nou vinater ven a l'ombra dels matolls el nou vi de l'any. (Shiei -110) Lleure de la vellesa. Adoro els nens en aquesta nit d'hivern amb tot el meu cor. Salta un grilló sobre la pila de pols del garbell d'arròs. Petits crisantems del torbament dels lligams res no en sabeu. Quan era extraviat. Crida el cavall la comuna és ací una nit d'hivern. Tot i entre ells els ocells que emigren són en baralla. Els cérvols joves és rellepen entre ells al glaç del matí. Del llop les femtes només però n'hi ha prou per tenir calfreds. Amb un grapadet freguen de fulles d'auró un bocoi lacat. Banda de fuells al més petit mormoleig s'envolen sobtats. El fum del carbó per celebrar el matí estossegada. El servent dels banys toc de tambor de fusta xàfec del vespre. Al vent fred d'hivern crida tot endebades el massatgista. Compadit d'un pobre davant del temple de Zenkôji. En les capsetes quatre o cinc monedes pluja del vespre. Arrenca el nap amb tota facilitat el jove monjo. La primera neu caiguda i llençada rere la casa. Vent glaçat d'hivern un escuder se'n torna pel pont de gelor. Se'm deixa passar pels camps durant les Deu Nits per fer els meus precs. (111) I poca broma amb la nevada que cau cel de Shinano. Soc un inútil mes sense infàmies reclòs a l'hivern. Temps de lladres. Pel sentinella deixo jo ma cabana nit de glaçada. Rumors i rumors només hi ha el present un Buda de neu. Fa ensenyament la mama de com tallar pastissets d'arròs. Ha vingut l'home que ven pastissets d'arròs crida l'infantó. Flors de pastissets d'arròs. Aneu amb compte a les branques de l'arbre pastissets d'arròs. Com fan els infants Tots els pares pel cap d'any canten i ballen. Tot baixant cap a l'est m'aturo a mig camí. Estornell a Edo així em crida la gent al fred de l'hivern. (112) A Gojiingahara. Vent glaçat d'hivern caus amb dones del plaer vint-i-quatre sous. Al pont de Ryôgoku. Les ablucions a l'hivern a les esquenes proclamen els dracs. (113) - - - - - - 102 – Nashimoto Yoshisuke (梨本義助, ?-1843). 103 – Miso (味噌) : una pasta espessa producte de la fermentació de grans de soja, sal i cereals que poden variar segons les receptes. 104 - Soba (蕎麥) : fideus fets amb farina de fajol. 105 – Sôfû (正風). Sato Nobutane (佐藤信胤, ¿-?). Deixeble d'Issa. Era metge. 106 - Shinnô (神農). Mític emperador de l'antiga Xina (Shenmong), patró de l'agricultura i de la medecina. 107 – Nyûdô (入道) era Satô Nabuchi (佐藤魚淵, ¿-?). 108 - Referència al poema no.70 de l'Ogura Hyakunin Isshû (小倉百人一首) : さびしさに宿を立ち出でてながむればいづくもおなじ秋の夕暮 Quan en solitud surto de la cabana miro els voltants i tot és ben el mateix que un vespre de tardor. Goshûishû (後拾遺集)no. 333. Tardor. (後拾遺集 / 秋). Autor : Ryôzen Hôshi (良暹法師, ?-¿). Només hi ha referència sobre ell l´any 1064. Va ser prior del temple de Gion (祇園寺) i va passar els últims anys de la seva vida a Ôhara. Té trenta-un poemes en les antologies imperials. 109 - Hakuhi (白飛). Era de Nagano. El seu nom era Kobayashi Eijirô. Nota no.17. 110 – Shiei (土英). Era Nishijma Jirôji (西島次郎次, ¿-1833). 111 – Referència a la “Festa de les deu nits” (Pregàries d'hivern). Un esdeveniment on la gent s'aplega als temples de la secta de la “Terra Pura” per donar gràcies a Buda per la seva divina gràcia. 112 – Mukudori (椋鳥) és el colom,i també l'estornell, però era també el nom que rebia la gent que a l'hivern anava a la capital, Edo, a buscar feina. 113 - Els dracs són tatuatges. o0o

2 de gener de 2021

与謝蕪村 - 145 Yosa Buson (1716-1784) 冬 Hivern

こがらしや畠の小石目に見ゆる Ventada d’hivern Les pedretes de l’horta Són a la vista. こがらしや何に世わたる家五軒 Ventada d’hivern Com fan per sobreviure Les cinc casetes? 木枯や鐘に小石を吹あてる Ventada d’hivern A la campana llença Unes pedretes o0o

与謝蕪村 - 144 Yosa Buson (1716-1784) 冬 Hivern

大魯が兵庫の隱栖を、几董とゝもに訪ひて人々と海邊を吟行しけるに De visita al reclòs de Tairo a Hyôgo amb en Kitô i passejant a la vora de la mar tot fent versots. 凩に鰓吹るゝや鉤の魚 Ventada d’hivern Bufega les ganyes del peix Penjat d’un ganxo. (68) こがらしやひたとつまづく戻り馬 Ventada d’hivern El cavall ensopega De cop quan torna. ------ 68 - Kaitô (大魯) era un deixeble de Buson. El segon vers té vuit síl·labes. o0o

与謝蕪村 - 143 Yosa Buson (1716-1784) 冬 Hivern

西吹ケば東にたまる落葉かな Bufant de l’oest Les apila cap a l’est Fulles caigudes. ふぐ汁の我活キて居る寢覺哉 Mengí peix globus I en ben despertar-me Encara sóc viu. (67) ------------ 67- Fuku : Peix globus. Al text tan es fan servir els caràcters 鰒 com 河豚, amb la mateixa pronunciació. De fet, però, 鰒 en els diccionaris és "awabi" :orella de mar (Abalone), i河豚 és "fugu/fuku" amb l'accepció de peix globus. La seva carn és molt apreciada pels japonesos tot i el perill que comporta la seva menja ja que algunes parts d'aquest peix són molt verinoses. Segons la Constitució japonesa no li és permès a l'emperador de menjar-ne. o0o