おらが春 -13- LA MEVA PRIMAVERA 小林 一茶 Kobayashi Issa (1763-1828)
立よらば大木の下とて、大家には貧しき者の腰をかゞめておはむきいふもことはりになん。爰の諏訪宮に大きさ牛をかくす栗の古木ありて、うち見たる所は菓一ツもあらざりけるに、其下をゆきゝする人、日々とり得ざるはなかりけり 十五夜は高井野梨本氏にありて 古郷の留守居も一人月見かな 一茶 月蝕皆既亥七刻右方ヨリ缺、子六刻甚ク丑ノ五刻左終 人數は月より先へ缺にけり 一茶 人の世は月もなやませ給ひけり ゝ 潜上に月の缺るを目利かな ゝ 酒盡てしんの坐につく月見かな ゝ おのが味噌のみそ嗅を知らず 蕎麥國のたんを切つゝ月見かな ゝ 九月十六日正風院菊會 鍬さげて神農顏や菊の花 ゝ 菊園や歩きながらの小盃 ゝ 杖先で畫解するなりきくの花 ゝ 入道の大鉢巻できくの花 ゝ 下戸菴が疵なりこんな菊の花 ゝ さと女笑顔して夢に見へけるまゝを 頬ぺたにあてなどしたる眞瓜かな ゝ どう追れても人里を渡り鳥 ゝ 山雀の輪拔しながらわたりけり ゝ 鵙の聲かんにん袋きれたりな ゝ 蟷螂や五分の魂是見よと ゝ 高井野の高みに上りて 秋風や磁石にあてる古郷山 ゝ 行灯を松に釣して小夜砧 ゝ 行な雁往ばどつちも秋の暮 ゝ 若僧の扇面に 影法師に耻よ夜寒のむだ歩き ゝ こんな村なんとの行か渡り鳥 白飛 藪陰やことし酒屋のことし酒 土英 老樂 子どもらを心でおがむ夜寒かな 一茶 こほろぎのとぶや唐箕のほこり先 一茶 小菊なら繩目の耻はなかるべし ゝ 戸迷ひせし折からに 小便所爰と馬よぶ夜寒かな ゝ 喧嘩すなあひみたがひの渡り鳥 ゝ さをしかやゑひしてなめるけさの霜 ゝ 狼は糞ばかりでも寒かな ゝ 一つかみ塗樽拭ふ紅葉かな ゝ むら千鳥そつと申せばばつと立 ゝ 炭の火や朝の祝儀の咳ばらひ ゝ 三介が敲く木魚もしぐれけり ゝ 木がらしやから呼されし按摩坊 ゝ 善光寺門前憐乞食 重箱の錢四五文や夕時雨 ゝ 大根引拍子にころり小僧かな ゝ はつ雪の降り捨てある家尻哉 ゝ 木からしや折介歸る寒さ橋 ゝ 菜畠を通してくれる十夜哉 ゝ 雪ちるやおどけもいへぬしなの空 ゝ 能なしは罪も又なし冬籠 ゝ 強盗はやりければ 張番に菴とられけり夜の霜 ゝ 彼是といふも當坐ぞ雪佛 ゝ お袋がお福手ちぎる指南哉 ゝ 餅搗が隣へ來たといふ子かな ゝ 餅花 かまけるな柳の枝にもちがなる ゝ 子のまねを親もするなり節季候 ゝ 東に下らんとして中途迄出たるに 椋鳥と人に呼るゝ寒かな ゝ 護持院原 木がらしや廿四文の遊女小屋 一茶 兩國橋 寒垢離にせなかの龍の披露かな ゝ かも川をわたらじとちかひし人さへあるにひと度籠りし深山を下りてしら髪つむりを吹れつゝ名利の地に交る 恥かしやまかり出てとる江戸のとし ゝ 其迹は子どもの聲や鬼やらひ ゝ 小人閑居成不善 冬籠り惡く物喰を習けり ゝ 廿一日節分 一聲に此世の鬼は迯るよな ゝ けふからは正月分ンぞ麥の色 ゝ 札納 梅の木や御祓箱を負ながら ゝ Com es diu “A l'ombra d'un arbre gran la gent humil s'inclina davant d'aquells que són benestants i també els fan compliments”. Ací, al temple de Suwamiya, hi ha un vell castanyer on s'hi amagaria una vaca. A primer cop d'ull no hi ha ni un fruit, mes la gent no deixa d'agafar-ne cada jorn que hi passa dessota. La nit del quinze, a cal Nashimoto (102), a Takaino : És al llogaret i sola ella també mira la lluna. He vist un eclipsi de lluna. Ha començat a ocultar-se cap a la dreta entre les nou i les onze, i a mitjanit ja era total. I la gentada és desapareguda ans que la lluna. El món dels humans i fins i tot la lluna té ses dolences. Amb pretensions dels eclipsis de lluna fan previsions. Acabat el vi per contemplar la lluna prenem nos seients. Un mateix no sap la flaire de son propi “miso” (103). Gasten fatxenda de llurs terres de “soba” mirant la lluna. (104) El setze de la novena lluna a cal Shôfû per a veure plegats els crisantems. (105) Portant l'aixada la cara del déu dels camps flors de crisantems. (106) Camp de crisantems amb la copa a la mà tot passejant-m'hi. Ens les ensenya amb la punta del bastó flors de crisantems. Porta el monjo una gran cinta al cap flors de crisantems. (107) Pena no beure en aquella cabana mes quins crisantems! He vist en somnis la cara somrient de la Sato. I ben posada tot serrat a la galta una melona. Són ben perseguits per la gent del llogaret els ocells passants. Fan giravoltes tot passant entre arbres les mallerengues. Ep escorxador! Crides perquè ja no tens paciència? Aquell pregadéu ens mostra la grandesa de son ànima. Dalt del puig del poble de Takaino. Vent de la tardor la brúixola senyala el puig del poblet. Als pins penjades les llanternes en la nit fusta de rentar. Oques no marxeu car quan vosaltres resteu és fi de tardor. Sobre el ventall d'un novici. Vergonya d'ombra anada en debades nit freda d'hivern. Poble inútil els ocells que emigren hi fan passada. (Hakuhi -109) Un nou vinater ven a l'ombra dels matolls el nou vi de l'any. (Shiei -110) Lleure de la vellesa. Adoro els nens en aquesta nit d'hivern amb tot el meu cor. Salta un grilló sobre la pila de pols del garbell d'arròs. Petits crisantems del torbament dels lligams res no en sabeu. Quan era extraviat. Crida el cavall la comuna és ací una nit d'hivern. Tot i entre ells els ocells que emigren són en baralla. Els cérvols joves és rellepen entre ells al glaç del matí. Del llop les femtes només però n'hi ha prou per tenir calfreds. Amb un grapadet freguen de fulles d'auró un bocoi lacat. Banda de fuells al més petit mormoleig s'envolen sobtats. El fum del carbó per celebrar el matí estossegada. El servent dels banys toc de tambor de fusta xàfec del vespre. Al vent fred d'hivern crida tot endebades el massatgista. Compadit d'un pobre davant del temple de Zenkôji. En les capsetes quatre o cinc monedes pluja del vespre. Arrenca el nap amb tota facilitat el jove monjo. La primera neu caiguda i llençada rere la casa. Vent glaçat d'hivern un escuder se'n torna pel pont de gelor. Se'm deixa passar pels camps durant les Deu Nits per fer els meus precs. (111) I poca broma amb la nevada que cau cel de Shinano. Soc un inútil mes sense infàmies reclòs a l'hivern. Temps de lladres. Pel sentinella deixo jo ma cabana nit de glaçada. Rumors i rumors només hi ha el present un Buda de neu. Fa ensenyament la mama de com tallar pastissets d'arròs. Ha vingut l'home que ven pastissets d'arròs crida l'infantó. Flors de pastissets d'arròs. Aneu amb compte a les branques de l'arbre pastissets d'arròs. Com fan els infants Tots els pares pel cap d'any canten i ballen. Tot baixant cap a l'est m'aturo a mig camí. Estornell a Edo així em crida la gent al fred de l'hivern. (112) A Gojiingahara. Vent glaçat d'hivern caus amb dones del plaer vint-i-quatre sous. Al pont de Ryôgoku. Les ablucions a l'hivern a les esquenes proclamen els dracs. (113) - - - - - - 102 – Nashimoto Yoshisuke (梨本義助, ?-1843). 103 – Miso (味噌) : una pasta espessa producte de la fermentació de grans de soja, sal i cereals que poden variar segons les receptes. 104 - Soba (蕎麥) : fideus fets amb farina de fajol. 105 – Sôfû (正風). Sato Nobutane (佐藤信胤, ¿-?). Deixeble d'Issa. Era metge. 106 - Shinnô (神農). Mític emperador de l'antiga Xina (Shenmong), patró de l'agricultura i de la medecina. 107 – Nyûdô (入道) era Satô Nabuchi (佐藤魚淵, ¿-?). 108 - Referència al poema no.70 de l'Ogura Hyakunin Isshû (小倉百人一首) : さびしさに宿を立ち出でてながむればいづくもおなじ秋の夕暮 Quan en solitud surto de la cabana miro els voltants i tot és ben el mateix que un vespre de tardor. Goshûishû (後拾遺集)no. 333. Tardor. (後拾遺集 / 秋). Autor : Ryôzen Hôshi (良暹法師, ?-¿). Només hi ha referència sobre ell l´any 1064. Va ser prior del temple de Gion (祇園寺) i va passar els últims anys de la seva vida a Ôhara. Té trenta-un poemes en les antologies imperials. 109 - Hakuhi (白飛). Era de Nagano. El seu nom era Kobayashi Eijirô. Nota no.17. 110 – Shiei (土英). Era Nishijma Jirôji (西島次郎次, ¿-1833). 111 – Referència a la “Festa de les deu nits” (Pregàries d'hivern). Un esdeveniment on la gent s'aplega als temples de la secta de la “Terra Pura” per donar gràcies a Buda per la seva divina gràcia. 112 – Mukudori (椋鳥) és el colom,i també l'estornell, però era també el nom que rebia la gent que a l'hivern anava a la capital, Edo, a buscar feina. 113 - Els dracs són tatuatges. o0o9 de gener del 2021
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada