徒然草 – 14 Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -14- - - -

和歌こそなほをかしきものなれ。あやしの賤（しづ）山がつの所作（しわざ）も、いひ出づれば面白く、恐ろしき猪も、臥猪の床〔猪は枯草を集めて寢床とする事が傳へられる〕といへばやさしくなりぬ。この頃の歌は、一ふしをかしく言ひかなへたりと見ゆるはあれど、古き歌どものやうに、いかにぞや、言葉の外に哀れにけしき覺ゆるはなし。貫之が、「絲による物ならなくに。」〔絲によるものならなくに別路の心細くもおもほゆるかな（古今集）〕といへるは、古今集の中（うち）の歌屑とかやいひ傳へたれど、今の世の人の詠みぬべきことがらとは見えず。その世の歌には、すがたことば、この類（たぐひ）のみ多し。この歌に限りて、かくいひ立てられたるも知りがたし。源氏物語には、「ものとはなしに。」〔總角の卷に前の歌をかく改めて出してある。〕とぞ書ける。新古今には、「のこる松さへ峯にさびしき。」〔冬の來て山もあらはに木の葉ふり殘る松さへ峯にさびしき。祝部成仲の歌〕といへる歌をぞいふなるは、誠に少しくだけたるすがたにもや見ゆらむ。されどこの歌も、衆議判（すぎはん）の時、よろしきよし沙汰ありて、後にもことさらに感じおほせ下されけるよし、家長〔源家長、時長の子〕が日記には書けり。歌の道のみいにしへに變らぬなどいふ事もあれど、いさや〔さあどうだかと打消す意〕、今もよみあへる、同じことば歌枕も、むかしの人のよめるは、更におなじものにあらず。やすくすなほにして、すがたも清げに、あはれも深く見ゆ、梁塵秘抄〔後白河帝の御編著、主として今樣を集めたもの〕の郢曲（えいきょく）〔當時のうたひ物の總稱〕のことばこそ、またあはれなる事はおほかめれ。むかしの人は、いかにいひ捨てたる言種（ことぐさ）も、皆いみじく聞ゆるにや。- - - - - El “waka” (28) és també magnífic. Les tasques dels més humils, com aquells que viuen a la muntanya, son esplèndides quan narrades en un “waka”, i fins i tot el salvatgí senglar esdevé gentil quan, com es diu, “...el jaç on jeu el senglar...” (29). Hi ha també avui poemes que ofereixen versos interessants, emperò, no sé perquè no s’hi troba l’emoció més enllà dels mots que té la poesia antiga. El poema de Tsurayuki (30) que comença “Tot i no essent una torçada de fils.....” que és al Kokinwakashû, se’l considera com fullaraca, emperò, cap poeta d’ara no té pas aquest estil. Els poemes d’aquell temps tenien molta semblança de forma i d’expressió. Em costa creure per què aquest poema fou tan mal considerat. En el Genji Monogatari (31) el segon vers és així “....mono to wa nashi ni....” (32). El poema que en el Shinkokinwakashû acaba amb “....inclús els pins que resten són ben entristits al cim.” també ha estat mal considerat i, certament, sembla una mica irregular.Tanmateix, quan fou presentat en un concurs fou molt ben rebut, i àdhuc després, l’emperador en fou commogut, segons ens explica Ienaga (33) en son diari. Es diu que l’estil de la poesia és un fet que no ha canviat des de l’antigor, emperò, no sé fins a quin punt és del cert. Les expressions i els temes són també els mateixos del nostre temps, tot i que la manera d’escriure ja no és pas la mateixa. Eren poemes senzills, sens afectació, de formes pures, amb una emoció pregona. En el llenguatge de les balades de Ryôjin Hishô (34) hi ha també molta emoció. Per què, doncs, les expressions més vulgars dels homes d’antany ens són totes esplèndides? - - - - - - - - - - - 28 – (37 – 01) Waka (和歌), literalment “poema japonès”, i també “Yamato uta”, on Yamato significa Japó. És el poema clàssic per excel·lència de la poesia japonesa. Té l’estructura mètrica de 5-7-5-7-7. - - - - - - 29 – (37 – 02) Referència al Yakumomishô (八雲御抄), “Tractat diví sobre els vuit núvols”. Obra de l’emperador Juntoku (順徳天皇, 1197 – 1242).- - - - - - 30 – (37 – 05) Referència al poema no. 415 del volum no. 09 del Kokinwakashû (古今和歌集). Autor : Ki no Tsurayuki (紀 貫之, 872 – 945): 糸によるものならなくにわかれ路の心ぼそくもおもほゆるかな.- - - - - - 31 – 37 – 11) Referència al Genji Monogatari (源氏物語), capítol no. 41 : Agemaki (総角), de Murasaki Shikibu (紫 式部, 973/978 – 1014/1031).- - - - - - 32 – (37 – 13) Referència al poema no. 565 del volum no. 6 del Shinkokinwakashû (新古今集) : 冬のきて山もあらはに木のはふりのこる松さへ峰にさびしき. - - - - - - Autor : Haburibe no Narishige / Narimochi (祝部成茂, 1180－1254). - - - - - - 33 – (38 – 19) Referència al diari de Minamoto no Ienaga (源家長, 1170 - 1234).- - - - - - 34 – (38 – 23) Referència a l’antologia de balades dita Ryôjin Hishô (梁塵秘抄), recull fet per l’emperador retirat Goshirakawa (後白河上皇, 1127-1193).- - - - - - o0o