雨月物語 50

Ugetsu Monogatari

CONTES DE PLUJA I LLUNA

上田 秋成

Ueda Akinari (1734-1809)

道遥なれば夜なかばかりに蘭若に到る。老和尚眠蔵をゐざり出て。此物がたりを聞 て。そは浅ましくおほすべし。今は老朽て験あるべくもおぼえ侍らねど。君が家の災ひを黙してやあらん。まづおはせ。法師も即詣なんとて。芥子の香にしみた る袈裟とり出て。庄司にあたへ。畜をやすくすかしよせて。これをもて頭に打かづけ。力を出して押ふせ給へ。手弱くあらばおそらくは迯さらん。よく念じてよ くなし給へと実やかに教ふ。庄司よろこぼひつゝ馬を飛してかへりぬ。豊雄を密に招きて。比事よくしてよとて袈裟をあたふ。豊雄これを懐に隠して閨房にい き。庄司今はいとまたびぬ。いざたまへ出立なんといふ。いと喜しげにてあるを。此袈裟とり出てはやく打かづけ。力をきはめて押ふせぬれば。あな苦し。なん ぢ何とてかく情なきぞ。しばしこゝ放せよかしといへど。猶力にまかせて押ふせぬ。法海和尚の輿やがて入來る。庄司の人々に扶けられてこゝにいたり給ひ。口 のうちつぶ／＼と念じ給ひつゝ。豊雄を退けて。かの袈裟とりて見給へば。富子は現なく伏たる上に。白き蛇の三尺あまりなる蟠りて動だもせずてぞある。老和 尚これを捉へて。徒弟が捧たる鉄鉢に納給ふ。猶念じ給へば。屏風の背より。尺ばかりの小蛇はひ出るを。是をも捉て鉢に納給ひ。かの袈裟をもてよく封じ給 ひ。そがまゝに輿に乗せ給へば。人々掌をあはせ涙を流して敬まひ奉る。蘭若に帰り給ひて。堂の前を深く掘せて。鉢のまゝに埋させ。永劫があひだ世に出るこ とを戒しめ給ふ。今猶蛇が塚ありとかや。庄司が女子はつひに病にそみてむなしくなりぬ。豊雄は命恙なしとなんかたりつたへける.



El camí era llarg i arribà al monestir de nit. L'ancià monjo s'arrossegà fora de la cel·la. Quan sentí tota la història digué :

- Açò ha d'ésser terrible! Ara sóc un vell xaruc i no crec pas que pugui servir-vos, tanmateix, no podria restar indiferent a l'infortuni de vostra llar. Sortiu vós primer, jo vindré tot seguit.

Agafà una estola impregnada d'encens de rosella i li donà a l'intendent amb aquestes recomanacions :

- Sigueu abellidor amb la bèstia i que se us acosti. Llavors li llanceu açò al cap i tingueu-la ben estirada a terra amb tota la força que pugueu, si us fallessin els braços és probable que se us escapi. Concentreu-vos bé i feu-ho com cal.

L'intendent, ben content, se'n tornà volant amb el cavall.

Cridà Toyô dissimuladament :

- Açò fes-ho bé! - li digué tot donant-li l'estola.

Toyô s'ho amagà al pit i anà al dormitori.

- L'intendent m'ha donat el consentiment per anar-me'n. Som-hi doncs i anem-nos-en.

Ella era joiosa, Toyô tragué l'estola i li cobrí el cap ràpidament i la mantingué estirada amb totes ses forces.

- Ah! Em feu mal! Com podeu ésser tan cruel! Deixeu-me un instant.
Emperò ell la serrà encara amb més força.


El palanquí del monjo Hôkai arribà promptament. Amb l'ajut de la gent de l'intendent el portaren allà. Mormorejant unes invocacions féu Toyô a un costat i llevà l'estola. Quan mirà, sobre el cos de Tomiko que jeia inconscient hi havia enrotllada una serp blanca de més de tres peus inerta. L'ancià monjo l'agafà i la posà en un bol de ferro que li aguantava un deixeble, féu encara unes invocacions més i darrera del paravent sortí arrossegant-se una petita serp que no feia ni un peu. L'agafà també i la posà al bol i el segellà curós embolicant-lo amb l'estola. Mentre pujava al palanquí tothom el reverencià amb les mans juntes i plorant.

De tornada al monestir féu fer un forat profund davant de la capella, hi colgà el bol i prohibí a les serps de no eixir-hi en una eternitat. Bé, de fet, no hi ha encara avui el “Turó de les serps”?

La filla de l'intendent, Tomiko, emmalaltí i finalment traspassà.

Toyô, segons ens diu la tradició, tingué una vida plena de salut.
o0o