NTCJ 79

猩々
Shôjô
El buidaampolles

També es troba sota el títol de “Shôjô midare” (猩々乱) : L'enrenou de Shôjô.

“Shôjô” significa “orangutan” i sota aquest aspecte es representat en moltes reproduccions de l'obra. És una mena d'esperit de les aigües del Japó i el trobem amb la cara i els cabells vermells i amb una afició desmesurada per l'alcohol. Ha passat al llenguatge popular com a sinònim de bevedor, embriac, trompa, etc.

Com a curiositat esmentaré la pel.lícula, un “anime” : la princesa Mononoke (もののけ姫 ), de l'any 1997, de Miyazaki Hayao (宮崎 駿, 1941), on les criatures amb aspecte de mico que lluiten per protegir el bosc de la destrucció dels humans s'anomenen “shôjô”.

Autor : Desconegut.

Argument : Apareix un tal Kôfû (高風) que viu en un llogaret de la Xina i ens explica que degut al seu comportament de bon fill vers els seus pares va tenir un somni estrany on se li va dir que si preparava vi i el venia al mercat es faria ric, i així ho va fer, i ara és ric. Però el més estrany de tot és que sempre hi trobava el mateix home que anava a beure's el seu vi i que per molt que begués mai no li canviava el color de la cara. Un dia encuriosit li va preguntar el seu nom, i l'home li va respondre que es deia Shôjô, i va agafar una gerra i estrenyent-la contra el seu pit es van endinsar a les aigües del riu.
Kôfû volia trobar-lo altre vegada i el va esperar al lloc habitual amb el vi preparat. Shôjô va aparèixer i li va dir que estava molt content de tornar-lo a veure. Va començar a beure i ballar sobre l'aigua sota la llum dels estels. Després de la dansa va dir-li que el seu amor filial seria recompensat : la gerra de vi que li ha donat no s'acabarà mal.
Kôfu es va despertar. Evidentment la gerra de vi no se li va acabar mai i el seu negoci va ser molt prosper.


Referències :

“Wamyô Ruijûshô” (倭名類聚鈔), escrita entre els anys 931 ? -937, una mena de diccionari enciclopèdic, obra de Minamoto no Shitagô (源順 , 911-983).

“Heike Monogatari” (平家物語), llibre no. 3 : El retorn del capità (少將都歸).

 “Kagakushû (下学集) : col·lecció d'afers mundans.
És tracta d'una mena de diccionari de caràcters xinesos escrit l'any 1444 per un monjo. El títol fa referència a unes paraules de Confuci (孔夫子, 551 – 479 aC.) descrivint-se ell mateix en les seves “Analectes “ (論語 – Lu Yu) : Els meus estudis són encoberts i el meu discerniment elevat (下学而上達). Estava adreçat al public en general, i va ser pioner en aquesta tasca divulgativa.
“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.
o0o
“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

終

NTCJ 78

石橋
Shakkyô
El pont de pedra


Autor : Desconegut. Hi ha la data de 1465 com la primera representació.

Argument : Un monjo budista, Jakushô (寂昭), que va en pelegrinatge per la Xina arriba a la muntanya Seiryô i es troba amb un pont de pedra. Quan és a punt de creuar-lo apareix un noiet que li diu que aquell és un indret perillós. El pont no és de la mà dels homes sinó producte de la natura, porta al paradís i només aquells que realment han purgat els seus pecats podran passar-hi. El noi li descriu els riscos de creuar. Molts religiosos abans que ell ho han intentat. Inclús monjos de renom, però només aquells que han portat una vida d'ascetisme ho han assolit. El pont es estret, llarg, colgat de molsa que fa difícil el caminar, cascades d'aigua el mullen, penjat sobre una foscor que potser porta a l'infern...... Només aquells de cor pur en la fe de Buda podran creuar. A l'altre banda, hi ha el paradís de Monju (deïtat budista de la cultura i l'intel·lecte) curull de flors i música. El noi li demana que esperi que segurament apareixerà. Poc després surt Monju que era de fet el noi i balla la dansa del Lleó acompanyat de flautes, arpes i violes, demanant pau i felicitat per a tots els humans.



Referències :

“Kammuryôjukyô” (観無量寿経) : Sutra de la Meditació sobre Buda.

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

“Ryôjin Hishô” (梁麈秘抄) : “Cançons per a fer ballar la pols sobre les bigues” , obra de l'època Heian, de l'any + - 1169, o 1179. Segurament en dues parts, amb deu llibres cadascuna, però de les quals només se n'ha trobat una dècima part. Els textos que hi ha actualment es van trobar el 1911 després d'anys creient que havien desaparegut.
L'origen del seu títol apareix en una nota molt breu al final del llibre no. 1.
Explica que procedeix d'una antiga llegenda xinesa sobre dos cantants molt famosos anomenats Yu Kung i Han Ê. Segons la tradició, les seves extraordinàries veus emocionaven la gent fins a les llàgrimes i el seu ressò feia que “la pols de les bigues” ballés per l'aire durant tres dies abans de tornar a caure.
És un aplec de cançons i poemes sobre tot allò que és humà i diví, i procedeixen de tot arreu del Japó.
Les cançons religioses, força nombroses, són d'origen budista, i d'altres amb elements sincretistes i xintoistes. Va ser molt popular inclús dintre dels cercles de l'aristocràcia.
“Hôbutsushû” (宝物集): Recull de joies.
Narracions curtes en forma de diàleg entre un monjo i un grup de persones. Obra basada en l'ensenyament de la doctrina budista, tot amb un to evidentment didàctic.
L'autor és Taira no Yasuyori (平康頼, dates desconegudes. La seva activitat literaria es va desenvolupar entre el 1190 i 1200). Esmentat al Heike Monogatari.

“Hosshinshû” (発心集) : Recull de despertars religiosos. Obra de Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/1155-1216) on narra històries de monjos i sants que han abandonat el món i tots els seus afanys per rebre la gràcia de Buda.

“Ôjôyôshû (往生要集) : Els punts essencials de la salvació”.
Autor: Genshin ((源信 , 942-1017), també conegut com a Eshin Sozu. Va ser un dels erudits més influents de l'escola Tendai (secta budista).
Segons el text, 往生要集 és la clau per evitar els turments de l'infern tot entonant la formula “nembutsu”, i apel.lant al poder salvador de Buda.

“Eiga Monogatari” (栄花物語) : “Històries de l'esplendor florent”.
Obra èpica que narra els esdeveniments de la vida de Fujiwara no Michinaga (藤原 道長, 966-1028), escrita per diversos autors desconeguts. És un panegíric als Fujiwara, en especial, naturalment, a Michinaga.
Està dividida en quaranta parts, trenta de principals més deu d'addicionals. Algunes fonts hi veuen mans femenines en la seva composició o com a mínim la participació de dones en el recull de materials.
Segons una tradició, mantinguda per moltes fonts, l'atribueixen a Akazome Emon (赤染衛門, 956/976?-1041), la qual cosa és molt probable en certa mesura i inclús com a compiladora.

“Makura no Sôshi” (枕草子).

“Hakushi Monjû” (白氏文集) : L'antologia de Haku.
Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), també conegut com a Haku Rakuten (白楽天).
És més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, i Bai Juyi en l'actual.
Va ser el poeta preferit de la societat Heian.

“Kyôkunshô” (教訓書) : Tractat per a aprenents.
És un mètode musical de l'any 1233, obra de Koma no Chikazane (狛近眞, 1177-1242).
o0o