NTCJ 79

猩々
Shôjô
El buidaampolles

També es troba sota el títol de “Shôjô midare” (猩々乱) : L'enrenou de Shôjô.

“Shôjô” significa “orangutan” i sota aquest aspecte es representat en moltes reproduccions de l'obra. És una mena d'esperit de les aigües del Japó i el trobem amb la cara i els cabells vermells i amb una afició desmesurada per l'alcohol. Ha passat al llenguatge popular com a sinònim de bevedor, embriac, trompa, etc.

Com a curiositat esmentaré la pel.lícula, un “anime” : la princesa Mononoke (もののけ姫 ), de l'any 1997, de Miyazaki Hayao (宮崎 駿, 1941), on les criatures amb aspecte de mico que lluiten per protegir el bosc de la destrucció dels humans s'anomenen “shôjô”.

Autor : Desconegut.

Argument : Apareix un tal Kôfû (高風) que viu en un llogaret de la Xina i ens explica que degut al seu comportament de bon fill vers els seus pares va tenir un somni estrany on se li va dir que si preparava vi i el venia al mercat es faria ric, i així ho va fer, i ara és ric. Però el més estrany de tot és que sempre hi trobava el mateix home que anava a beure's el seu vi i que per molt que begués mai no li canviava el color de la cara. Un dia encuriosit li va preguntar el seu nom, i l'home li va respondre que es deia Shôjô, i va agafar una gerra i estrenyent-la contra el seu pit es van endinsar a les aigües del riu.
Kôfû volia trobar-lo altre vegada i el va esperar al lloc habitual amb el vi preparat. Shôjô va aparèixer i li va dir que estava molt content de tornar-lo a veure. Va començar a beure i ballar sobre l'aigua sota la llum dels estels. Després de la dansa va dir-li que el seu amor filial seria recompensat : la gerra de vi que li ha donat no s'acabarà mal.
Kôfu es va despertar. Evidentment la gerra de vi no se li va acabar mai i el seu negoci va ser molt prosper.


Referències :

“Wamyô Ruijûshô” (倭名類聚鈔), escrita entre els anys 931 ? -937, una mena de diccionari enciclopèdic, obra de Minamoto no Shitagô (源順 , 911-983).

“Heike Monogatari” (平家物語), llibre no. 3 : El retorn del capità (少將都歸).

 “Kagakushû (下学集) : col·lecció d'afers mundans.
És tracta d'una mena de diccionari de caràcters xinesos escrit l'any 1444 per un monjo. El títol fa referència a unes paraules de Confuci (孔夫子, 551 – 479 aC.) descrivint-se ell mateix en les seves “Analectes “ (論語 – Lu Yu) : Els meus estudis són encoberts i el meu discerniment elevat (下学而上達). Estava adreçat al public en general, i va ser pioner en aquesta tasca divulgativa.
“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.
o0o
“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

終