11 de juny del 2022

堤中納言物語 -45- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim.. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 九 はいずみ NEGRE DE FUM (05)

 此の男、いと引切りなりける心にて、  「あからさまに。」 とて、今の人の許に晝間に入り來るを見て、女、  「俄に、殿おはすや。」 といへば、うちとけて居たりける程に、心騷ぎて、  「いづら、何處にぞ。」 と言ひて、櫛の箱を取り寄せて、しろきものをつくると思ひたれば、取り違(たが)へて、掃墨(はいずみ)入りたる疊紙(たゝうがみ)を取り出でて、鏡も見ずうち裝束(さうぞ)きて、女は、  「『そこにて、暫しな入り給ひそ。』といへ。」 とて、是非も知らずさしつくる程に、男、  「いととくも疎み給ふかな。」 とて、簾をかき上げて入りぬれば、疊紙を隱して、おろ〳〵にならして、口うち覆ひて、夕まぐれに、「したてたり。」と思ひて、斑(まだら)におよび形(かた)につけて、目のきろ〳〵としてまたゝき居たり。男見るに、あさましう、珍かに思ひて、「いかにせむ。」と恐ろしければ、近くも寄らで、  「よし、今暫時(しばし)ありて參らむ。」 とて、暫し見るも、むくつけければ往ぬ。  女の父母(ちゝはゝ)、「斯く來たり。」と聞きて來たるに、  「はや出で給ひぬ。」 といへば、いとあさましく、  「名殘なき御心かな。」 とて、姫君の顔を見れば、いとむくつけくなりぬ。怯えて、父母も倒れふしぬ。女(むすめ)、  「など斯くは宣ふぞ。」 といへば、  「その御顔は如何になり給ふぞ。」 ともえ言ひやらず。  「怪しく、など斯くはいふぞ。」 とて、鏡を見るまゝに、斯かれば、我もおびえて、鏡を投げ捨てゝ、  「いかになりたるぞや。いかになりたるぞや。」 とて泣けば、家の内の人もゆすりみちて、  「これをば思ひ疎み給ひぬべき事をのみ、彼處にはし侍るなるに、おはしたれば、御顔の斯く成りにたる。」 とて、陰陽師(おんみやうし)呼び騷ぐほどに、涙の墮ちかゝりたる所の、例の膚(はだ)になりたるを見て、乳母、紙おし揉みて拭(のご)へば、例の膚になりたり。斯かりけるものを、  「いたづらになり給へり。」 とて、騷ぎけるこそ、かへす〴〵をかしけれ。 La casa certament era molt petita i rònega. Veure-la l’entristí. Quan trucà, la dona, que des que havia arribat encara plorava prostrada, féu que algú anés a demanar qui era. Desconec on és Aquest riu de llàgrimes Passo i passo I un corrent ferotge Ací m’ha fet arribar. Al sentir açò per la veu de l’home, desconcertada, pensà molt sorpresa que era igual que la veu de son home. - Obriu! – digué l’home. Tot i no entendre què hi feia allà obriren i el permeteren entrar. Ell anà on jeia la dona i es disculpà entre plors, emperò, ella no podia contestar de tant com plorava. - Ara mateix no puc continuar parlant. No hauria pogut mai imaginar que quan et digué de sortir fos cap a un lloc com aquest. Per contra, has estat tu a amoïnar-me i fer-me sentir malament. Parlarem de tot amb més calma. Tornem abans que sigui més clar. I prenent-la en braços la pujà al cavall i marxaren. La dona era molt trasbalsada sens entendre què li passava a l’home, i en el desori arribaren a casa. L’ajudà a descavalcar i anaren a jeure. Ell la reconfortà del tot. - No tornaré mai més allà. I pensar que açò et fa sentir malament! Ell l’estima més que mai, i envià missatge a la dona que havia volgut traslladar allà. - Hi ha algú malalt a casa, i ara és un mal moment, no seria adient. Un cop hagi passat vindré a trobar-vos. I com ell només estava a casa, els pares de la dona restaren afligits. La muller de l’home se sentí feliç com si fos un somni. o0o