NTCJ 56

藤戸
Fujito

L'obra està basada completament en el llibre 10 del “Heike Monogatari” (平家物語), el capítol que porta el mateix nom : 藤戸.

Autor : Desconegut.

Argument : Sasaki no Saburô Moritsuna (佐々木三郎盛綱), comandant del clan Genji, ha rebut com a recompensa per tots els seus serveis durant la batalla de Fujito el territori de Kojima. Quan hi arriva per prendre'n possessió celebra una audiència i demana que qui tingui alguna queixa que s'hi presenti. Una dona s'hi acosta i l'acusa d'assassinar el seu fill. Moritsuna en principi nega l'acusació però després d'esbrinar qui era ho acaba reconeixent. Explica a la dissortada mare què va passar. Les tropes dels Genji buscaven un lloc on poder creuar un estret al mar i sorprendre així els Minamoto. Un noi es va oferir a ensenyar-li l'indret i un cop allà per evitar que el noi pogués dir-ho també als seus enemics Moritsuna el va matar i va llençar el seu cos a l'aigua.
La mare desesperada reclama a Moritsuna que li torni el fill. El militar, penedit del seu acte, consenteix a pregar per l'ànima del difunt i mentre es fa el servei religiós apareix l'esperit del noi que narra el seu sofriment. S'ha transformat en un drac venjatiu que viu al fons del lloc on va ser assassinat i manifesta la seva rancúnia a Moritsuna, el seu ressentiment li corseca l'ànima i això fa que no pugui descansar en pau. El militar li manifesta sincerament el seu penediment i l'espectre de la venjança, finalment, por trobar la salvació en la paraula de Buda.


Referències :
“Azuma Kagami” (吾妻鏡, també s'escriu 東鑑, amb la mateixa pronunciació) : Mirall de l'est.
Autor desconegut. És una crònica medieval de l'època de Kamakura (鎌倉, 1185/1192 – 1333) que cobreix la rebel.lió dels Minamoto contra els Heike entre els anys 1180 i 1266. L'obra també es coneguda com “Hôjôbon” (北条本) perquè el document va estar en possessió de la família d'aquest nom abans de ser lliurat com un regal a Tokugawa Ieyasu (徳川 家康, 1543-1616).
Consta de 52 parts però manca la no. 45 que es considera perduda. Tot i les seves mancances és l'obra fonamental d'aquest període històric.
“Fubokuwakashû” (夫木和歌抄 ) : L'antologia japonesa, Obra de Fujiwara no Nagakiyo, també anomenat Katsumada (藤原長清 / 勝間田, ¿-?), escrita durant el període Kamakura (1185-1333), i probablement acabada entre els anys 1308 i 1310.
Els caràcters per “Fuboku” procedeixen de 扶桑 que designaven en xinès el lloc on sortia el sol, i que més endavant va esdevenir un altre nom per Japó.

“Kanginshû” (閑吟集) : Cançons per a les hores de lleure.
Antologia del 1518. Consta de 311 cançons, molt populars, té un cert paral.lelisme amb “Carmina Burana”. Té dos pròlegs : un en japonès i un altre en xinès.
Va tenir molta influència en el Kabuki femení i els cants per a shamisen.
Segons algunes fonts suggereixen que potser és obra de Sôchô (宗長, 1448-1532), però no hi ha prou elements per adjudicar-li l'autoria.


“Kokinwakashû” (古今和歌集).

“Ise Monogatari” (伊勢物語), capítol 15.

“Gosenwakashû” (後撰和歌集).

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa.

“Minishû” (壬二集 )
Autor : Ju Ni´i Ietaka / Ietaka, del 2on. rang inferior (従二位家隆,1158-1237
Era Fujiwara no Ietaka, també es llegeix “Karyû”- (藤原家隆).
Va ser un autor molt prolífic i va participar en molts concursos poètics. Va deixar dos reculls personals :
Minishû (壬二集 ) : Recull de Mini (basat en el seu sobrenom “Mibu Nihon” (壬生二品) que significa : la persona del Segon Rang.

“Hannya-haramittakyô” (般若波羅蜜多經)) : Sutra de la Saviesa Perfecta.
És la versió japonesa del sutra “Prajñāpāramitā”

o0o

NTCJ 55

求塚
Motomezuka
La tomba de la donzella

"Motomeru" (求める) és un verb amb diversos significats : voler, desitjar, cercar, demanar....... entre d'altres. De fet en el “Manyôshû” (万葉集) trobem que es parla directament de “la tomba de la donzella” amb els caràcters del nom d'ella : Unai Otome (菟名日処女), “otome” vol dir “donzella, verge”, tot i que els caràcters del 万葉集 són diferents :菟原處女.
També podria ser un joc de paraules homofònic amb “otome”.
El títol podria ser també : “La tomba cercada”, però jo he preferit el títol segons el 万葉集, que és la primera referència literària d'aquesta història, especialment el poema no. 1809, amb el títol “Tot veient la tomba de la donzella Unai” (見菟原處女墓歌一首), i el no. 4211 amb el títol “Compost segons poemes antics sobre la tomba de la donzella” (追同處女墓歌一首).


Autor : Kan'ami Kiyotsugu (観阿弥清次, 1333-1384).

Argument : Un monjo, amb altres coreligionaris, va de camí a la capital i fa parada a un poblet anomenat Ikuta (生田). Allà veu un grup de noies que recullen els brots tendres de les herbes primaverenques que tot just estan sortint per entre la neu que encara colga els camps del poble. El monjo els hi pregunta per “la tomba de la donzella”, però elles no li fan massa cas i després d'una estona es queixen del vent fred que bufa i decideixen tornar al poble. Només una d'elles roman allà i quan estan sols li diu al religiós que el portarà a veure la tomba. Allà li explica la història :
Fa molt de temps hi vivia una donzella que tenia dos pretendents. Ella n'estava dels dos i no podia decidir-se a triar-ne un perquè si ho fes un d'ells patiria i això ella no ho volia. Si un li feia un regal l'altre n'hi feia un d'igual, si un la festejava a tota hora l'altre també, sempre hi havia un empat . Llavors un dia va decidir fer un concurs d'arc i qui toqués una de les aus del riu seria l'escollit. Ambdues sagetes van fer diana i Unai desesperada al no veure- hi solució es va llançar al riu i es va ofegar. Després del funeral, davant del túmul d'Unai els dos pretendents es van suïcidar amb uns ganivets. Els pares afligits van decidir doncs enterrar els seus cossos en la mateixa tomba d'Unai.
La noia condemnada a les flames de l'infern prega al monjo el servei religiós que l'alliberi del turment, de les persecucions dels espectres amb fuets flamígers. El seu suïcidi, producte dels pecats de vides anteriors, la lliga inexorablement a l'Hades.


Aquesta història és narrada en la seva totalitat en el “Yamato Monogatari” (大和物語) : Històries del Yamato. Capítol 147.
Tant la data com l'autoria són incertes, tot i que s'esmenten Ariwara no Shigeharu ( 在原の滋春, ¿-?) i l'emperador Kazan (花山天皇, 968-1008) com a possibles responsables, i inclús podria ser d'una dama de la cort, també s'especula que podria haver estat enllestida cap a l'any 951.
Té uns 170 capítols plens de narracions curtes i poesia.
La història de 求塚 té algunes diferencies segons aquest llibre. La narració 174 ens diu que els dos pretendents es va llançar al riu per intentar salvar Unai però malauradament van morir amb ella: un d'ells li tenia un peu agafat i l'altre una mà..... :
................男ふたりやかておなし所におちいりぬひとりはあしをとらへいまひとりは手をとらへてしにけり.........

Referències :

“Shinkokinwakashû” (新古今和歌集).
Antologia compilada l'any 1216 per diversos autors, entre ells Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241). És la més extensa de les col.leccions imperials : 1979 poemes.

“Manyôshû” (万葉集). Es fa esment de la història en el poema no. 1809 amb el títol “Tot veient la tomba de la donzella Unai” (見菟原處女墓歌一首), i en el no. 4211 amb el títol “Compost segons poemes antics sobre la tomba de la donzella” (追同處女墓歌一首).


"Fûgawakashû” (風雅和歌集) : Col.lecció de l'Elegància”, completada personalment per l'emperador Hanazono (花園天皇, 1297-1348) entre 1344 i 1346, ell mateix també en va escriure els tradicionals prefacis en japonès i xinès.
Té 20 llibres i 2210 poemes.
Considerada la darrera de les grans antologies poètiques de la cort imperial.
“Horikawa Hyakushu” (堀河百首) : Cent poemes del palau de Horikawa.Obra de Minamoto Shunrai / o Minamoto Toshiyori (源俊頼, 1055/57-1129 ?), composta l'any 1104.
“Kokinwakashû” (古今和歌集), entre altres poemes trobem el no. 19, d'auto descvonegut :
み山には松の雪だにきえなくに宮こはのべのわかなつみけり

Ni al cor de la muntanya ni dalt dels pins s'ha fos la neu encara. A la capital ja es cull l'herba de primavera.

I el no. 17, també anònim ;
かすがのはけふはなやきそわか草のつまもこもれり我もこもれり

No cremeu avui la prada de Kasuga; el meu jove espòs s'hi amaga, i jo també.


Nota : Kasuga és a l'actual província de Nara. El topònim incorpora el caràcter per primavera (春日); el nom significa “dia de primavera” i per això se l'associa a aquesta estació de l'any. A l'Ise Monogatari (伊勢物語 ) apareix aquest poema però
amb un topònim diferent : Musashino.
むかし、おとこ有けり。人のむすめをぬすみて武蔵野へゐてゆくほどに、ぬす人なりければ、くにのかみにからめられにけり。女をばくさむらの中にをきて、にげにけり。みちくる人、このゝはぬす人あなりとて、火つけむとす。女、わびて、むさしのはけふはなやきそわかくさのつまもこもれり我もこもれり
とよみけるをきゝて、女をばとりて、ともにゐていにけり.......

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.

“Ise Monogatari” (伊勢物語), narració no. 1.

“Genji Monogatari”(源氏物語), capítol no., 5 : La jove Murasaki (若紫).

“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus.
En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra, i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ).
Un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi.
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans, perquè la humanitat no estava preparada per entendre el text durant la vida de Buda.
La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC sent però la versió feta el 406 la més complerta.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar.

“Heike Monogatari” (平家物語), capítol no. 5 : L'incendi de Nara (奈良炎上).

“Hosshinshû” (発心集) : Recull de despertars religiosos."Hosshinshû". Obra de Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/1155-1216) on narra històries de monjos i sants que han abandonat el món i tots els seus afanys per rebre la gràcia de Buda.
“Anrakushû” (安楽集), en xinès “An-lé-chi / An-lo-chi” : Recull sobre la Pau i la Joia. També traduït com “Fragments sobre l'ensenyament de la Terra Pura”. Autor : Tao Ch'o (道綽, 562-645), budista xinès. En japonès “Dôshaku”.Com es tracta d'una obra molt poc traduïda voldria esmentar que n'hi ha una al castellà feta l'any 1919 per Francisco Rivas Vicuña, polític i diplomàtic xilè nascut el 1880 i traspassat el 1937. Va ser Ministre Extraordinari i Plenipotenciari a la Xina i al Japó.
L'obra forma part del llibre “Nogaku: el drama lírico japonés. Las danzas no (sic)”. A continuació les dades del llibre :
“Editorial: Fuku Den Kwai
Año de Edición: 1919 (Primera edición)
Editado en: Tokio
Idioma: Español
Cantidad de Páginas: 165
Formato: 22,7 x 15,2 en rústica
Sinopsis: Nogaku: el drama lírico japonés. Las danzas no, de Francisco Rivas Vicuña, escrito en 1919 y publicado en Tokio presenta el siguiente contenido:
Prefacio de 17 páginas. Luego se suceden cinco obras con cinco ilustraciones que ilustran cada una de ellas:
La túnica de plumas / El río Sumida / Kanekiyo / Nakamitsu / La tumba de la doncella”.

N'he localitat un exemplar a l'Argentina, però a un preu de bibliòfil : €200.
Naturalment me n'he quedat amb les ganes.
No puc obviar, però, el comentari crític que va fer a la traducció castellana Roy E. Teele en el seu llibre "Translations of Noh Plays." Comparative Literature 9: 4. (Autumn, 1957), 345-368 :
Free and inaccurate versions in Spanish by a translator who was "an amateur both in language and the ideas of the Japanese".


o0o

NTCJ 54

善知鳥
Utou


善知鳥 és un au marina del nord del Japó.
“Utou” és una paraula “ainu” i , de fet, significa “protuberància” (突起, tokki). És degut a una mena de bony o banya que sobresurt del seu bec en època de zel.
Una de les cinc escoles de Nô, la Kita (喜多), fa servir uns altres caràcters per aquesta mateixa obra : 烏頭, amb la mateixa pronunciació, tot i que també es llegeixen “uzu”

Segons la llegenda els ocells amaguen les seves cries a la sorra de les patges i ho fan tan bé que quan tornen amb el menjar han de cridar “Utou” per poder localitzar-los, i els polls contesten amb el xiscle de “Yasukata” (安方). Els caçadors els agafen imitant aquests crits. Es diu que quan els pares veuen els petits en mans dels humans ploren llàgrimes de sang i els caçadors s'han de protegir amb barrets i capes de palla perquè el contacte d'aquestes llàgrimes és causa de malaltia i mort.
Degut a això aquests ocells són el símbol budista de “l'ahimsa”, és a dir, el respecte a tota forma de vida.



Autor : Desconegut. Algunes l'atribueixen a Zeami, però no hi ha elements per confirmar-ne la seva autoria.

Argument : Obra del segle XV.

Un monjo itinerant baixa de la muntanya Tate (立山. Tateyama) on ha estat meditant. En el camí de descens explica el paratge desolador del lloc. Tateyama, a l'edat mitjana japonesa, era considerada la finestra de l'infern per tots els viatgers que hi passaven, el creien ple d'esperits malignes i aparicions de mal averany. Mentre baixa es troba un ancià que li diu que és l'esperit d'un caçador que va morir la tardor passada i li prega que vagi a Michinoku,visiti la seva família a Soto no Hama (外の浜), que els hi demani que facin ofrena del capell i la capa de palla que és a casa. El monjo, sorprès, diu que hi podria anar però que segurament no se'l creurien, llavors l'ancià s'arrenca una màniga del seu vestit i li dona com a prova dient que la seva esposa ho reconeixerà, després d'aquelles paraules desapareix. El monjo va cap allà. Un cop arribat pregunta al vilatans i per fi troba la casa.
L'esposa del caçador obre la porta i el religiós li explica la seva missió. La dona reconeix la màniga del vestit i es plany de la mort del seu home . La dona i el noi ploren la seva desgràcia. Després apareix l'espectre del caçador que narra el perquè del seu sofriment a l'infern i fa un paral.lelisme entre les cries dels ocells i el seu fill i quan se li atansa per acaronar-lo veu que no pot. Hi ha un reguitzell d'invocacions budistes demanant la pau per l'ànima trasbalsada del caçador. L'home explica la cacera dels ocells, l'angoixa dels pares plorant llàgrimes de sang sobre el seu cap mentre corria per la platja amb les cries. El cor entona la part final amb els turments de les flames eternes que assetgen el caçador perseguit ara per estranys i forts ocells i gossos ferotges. L'home demana l'ajut del religiós i desapareix per sempre més...........




Nota : Tateyama (立山), Fujisan (富士山) i Shirayama (白山) són considerades les tres muntanyes sagrades del Japó : Reizan (霊山).


Referències :

“Fubokuwakashû” (夫木和歌抄 ) : L'antologia japonesa, Obra de Fujiwara no Nagakiyo, també anomenat Katsumada (藤原長清 / 勝間田, ¿-?), escrita durant el període Kamakura (1185-1333), i probablement acabada entre els anys 1308 i 1310.
Els caràcters per “Fuboku” procedeixen de 扶桑 que designaven en xinès el lloc on sortia el sol, i que més endavant va esdevenir un altre nom per Japó.

“Konjaku Monogatari shû” (今昔物語集).
Obra coneguda generalment com a “Konjaku Monogatari”, però el seu nom és el de l'encapçalament i significa : Antologia de històries passades. Té més de mil contes o històries i va ser escrita cap a finals de l'època Heian (794-1185). L'obra original comprèn 31 volums dels quals només n'hi ha 28 actualment. Els contes procedeixen tan del Japó com de l'Índia i de la Xina.

“Ippen Shônin goroku” (一遍上人語録) : Annals d'Ippen Shônin.
一遍上人語, 1239-1289). Va entrar en religió de petit, als set anys, i va estudiar les principals tendències religioses del Japó. Va viatjar per tot el país predicant.
“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

“Senzaiwakashû” (千載和歌集) : Antologia dels 1000 anys de la poesia japonesa.

Recull de finals de l´època Heian encarregada per l´emperador Goshirakawa l´any 1183, però hi ha evidència que el recopilador Fujiwara no Shunzei ja l´havia encetada entre el 1171 i 1175. La guerra va endarrerir la seva presentació oficial que va tenir lloc entre 1187 i 1188.
El Kokinshû n´és la font principal. Té 20 llibres i 1278 poemes.


“Genpei Jôsuiki” , també anomenat “ Genpei Seisuiki”,(源平盛衰記), “Relació de les guerres Genpei”.
Actualment entre els medievalistes del Japó s'utilitza la lectura “Jôsuiki” com la generalitzada.
Obra anònima del període tardà de Kamakura (鎌倉,1249-1382) i principis del de Nanboku (南北線, 1336-1392) que narra les lluites entre els Minamoto i els Taira de finals de l'època Heian. Cobreix els anys 1180-1185, i va ser escrita majoritàriament per monjos. És un llibre complementari o alternatiu al Heike Monogatari, tot i que es narren fets que no es troben en l'obra anterior, i sent-ne la figura principal Minamoto Yoritomo (源 頼朝, 1147-1199).

“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.

“Ôgishô” (奥義抄( : Profunditats Poètiques.
Obra de Fujiwara no Kiyosuke (藤原清輔, 1104-1177).

o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 01

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)
序章
月日は百代の過客にして行 かふ年も又旅人也。舟の上に生涯 をうかべ、馬の口とらえて老をむ かふる物は日〃旅にして旅を栖とす。 古人も多く旅に死せるあり。 予もいづれの年よりか片雲の風に さそはれて、漂白の思ひやまず、 海濱にさすらへ、去年の秋江上の 破屋に蜘の古巣をはらひて やゝ年も暮、春立る霞の空に 白川の関こえんと、そゞろ神の物に つきて心をくるはせ、道祖神のまね きにあひて、取もの手につかず。もゝ 引の破をつゞり、笠の緒付かえて、三里 に灸すゆるより、松嶋の月先心に かゝりて、住る方は人に譲り、杉風が 別墅に移るに、
草の戸も住替る代ぞひなの家
面八句を庵の柱に懸置。

SENDERA D'OKU
FINS A LA SORTIDA

Els mesos i els dies són els viatgers de l'eternitat (1), també els anys que passen són viatgers, aquells que es passen la vida sobre un vaixell i aquells que envelleixen tirant d'un cavall, cada jorn és un viatge, i els viatges són llur estances.
Molts homes d'antany també moriren viatjant. Jo també des de fa anys em deixo emportar com núvol al vent, i desitjós de vagarejar errí per la costa, la tardor de l'any passat (2) netegí les teranyines de ma rònega cabana a la vora del riu, tot just a finals d'any, amb la boirina de la primavera al cel se m'acudí de creuar la barrera del riu Shirakawa, com posseït pels déus i el cor esvalotat, cridat pel déu d'aquells que fan camí, sens poder-hi fer res, m'apedací els calçons, en canvií la tira del capell, m'apliquí moxa (3) als genolls, ja tenia al cor la lluna de Matsuhima, traspassí mon habitacle i em traslladí a la vil.la de Sampô (4).

---Fins i tot a ma cabana nous estadants, casa de nines. (5)

Primer dels vuit versos d'una sèrie de cent que pengí a un dels pilars de la cabana.

- - - - - -



1 – Referència a uns versos del poeta xinès Li Bai, també Li Po/Li Bo, (李白, 701-782).

2 – L'any 1688.

3 – Moxa : kyû (灸). Els viatgers se l'aplicaven als costats de la part inferior dels genolls per estimular la circulació de la sang.

4 – Sugiyama Sanpû (杉山杉風, 1647-1732). Ric comerciant d'Ôsaka que moltes vegades va ajudar econòmicament a Bashô. Era poeta també.

5 – 雛 : Hina. Vol dir “nina”, entre altres coses. Aquí, de fet, es refereix a Hina no Matsuri祭り, “Festival de les Nines” o “Festa de les Nenes”, que es celebra cada tres de març. El significat al poema és que hi haurà altra gent per celebrar la diada i decorar la casa.


o0o