6 de desembre del 2010


NTCJ 56

藤戸
Fujito

L'obra està basada completament en el llibre 10 del “Heike Monogatari” (平家物語), el capítol que porta el mateix nom : 藤戸.

Autor : Desconegut.

Argument : Sasaki no Saburô Moritsuna (佐々木三郎盛綱), comandant del clan Genji, ha rebut com a recompensa per tots els seus serveis durant la batalla de Fujito el territori de Kojima. Quan hi arriva per prendre'n possessió celebra una audiència i demana que qui tingui alguna queixa que s'hi presenti. Una dona s'hi acosta i l'acusa d'assassinar el seu fill. Moritsuna en principi nega l'acusació però després d'esbrinar qui era ho acaba reconeixent. Explica a la dissortada mare què va passar. Les tropes dels Genji buscaven un lloc on poder creuar un estret al mar i sorprendre així els Minamoto. Un noi es va oferir a ensenyar-li l'indret i un cop allà per evitar que el noi pogués dir-ho també als seus enemics Moritsuna el va matar i va llençar el seu cos a l'aigua.
La mare desesperada reclama a Moritsuna que li torni el fill. El militar, penedit del seu acte, consenteix a pregar per l'ànima del difunt i mentre es fa el servei religiós apareix l'esperit del noi que narra el seu sofriment. S'ha transformat en un drac venjatiu que viu al fons del lloc on va ser assassinat i manifesta la seva rancúnia a Moritsuna, el seu ressentiment li corseca l'ànima i això fa que no pugui descansar en pau. El militar li manifesta sincerament el seu penediment i l'espectre de la venjança, finalment, por trobar la salvació en la paraula de Buda.


Referències :
“Azuma Kagami” (吾妻鏡, també s'escriu 東鑑, amb la mateixa pronunciació) : Mirall de l'est.
Autor desconegut. És una crònica medieval de l'època de Kamakura (鎌倉, 1185/1192 – 1333) que cobreix la rebel.lió dels Minamoto contra els Heike entre els anys 1180 i 1266. L'obra també es coneguda com “Hôjôbon” (北条本) perquè el document va estar en possessió de la família d'aquest nom abans de ser lliurat com un regal a Tokugawa Ieyasu (徳川 家康, 1543-1616).
Consta de 52 parts però manca la no. 45 que es considera perduda. Tot i les seves mancances és l'obra fonamental d'aquest període històric.
“Fubokuwakashû” (夫木和歌抄 ) : L'antologia japonesa, Obra de Fujiwara no Nagakiyo, també anomenat Katsumada (藤原長清 / 勝間田, ¿-?), escrita durant el període Kamakura (1185-1333), i probablement acabada entre els anys 1308 i 1310.
Els caràcters per “Fuboku” procedeixen de 扶桑 que designaven en xinès el lloc on sortia el sol, i que més endavant va esdevenir un altre nom per Japó.

“Kanginshû” (閑吟集) : Cançons per a les hores de lleure.
Antologia del 1518. Consta de 311 cançons, molt populars, té un cert paral.lelisme amb “Carmina Burana”. Té dos pròlegs : un en japonès i un altre en xinès.
Va tenir molta influència en el Kabuki femení i els cants per a shamisen.
Segons algunes fonts suggereixen que potser és obra de Sôchô (宗長, 1448-1532), però no hi ha prou elements per adjudicar-li l'autoria.


“Kokinwakashû” (古今和歌集).

“Ise Monogatari” (伊勢物語), capítol 15.

“Gosenwakashû” (後撰和歌集).

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa.

“Minishû” (壬二集 )
Autor : Ju Ni´i Ietaka / Ietaka, del 2on. rang inferior (従二位家隆,1158-1237
Era Fujiwara no Ietaka, també es llegeix “Karyû”- (藤原家隆).
Va ser un autor molt prolífic i va participar en molts concursos poètics. Va deixar dos reculls personals :
Minishû (壬二集 ) : Recull de Mini (basat en el seu sobrenom “Mibu Nihon” (壬生二品) que significa : la persona del Segon Rang.

“Hannya-haramittakyô” (般若波羅蜜多經)) : Sutra de la Saviesa Perfecta.
És la versió japonesa del sutra “Prajñāpāramitā”

o0o