NTCJ 55

求塚
Motomezuka
La tomba de la donzella

"Motomeru" (求める) és un verb amb diversos significats : voler, desitjar, cercar, demanar....... entre d'altres. De fet en el “Manyôshû” (万葉集) trobem que es parla directament de “la tomba de la donzella” amb els caràcters del nom d'ella : Unai Otome (菟名日処女), “otome” vol dir “donzella, verge”, tot i que els caràcters del 万葉集 són diferents :菟原處女.
També podria ser un joc de paraules homofònic amb “otome”.
El títol podria ser també : “La tomba cercada”, però jo he preferit el títol segons el 万葉集, que és la primera referència literària d'aquesta història, especialment el poema no. 1809, amb el títol “Tot veient la tomba de la donzella Unai” (見菟原處女墓歌一首), i el no. 4211 amb el títol “Compost segons poemes antics sobre la tomba de la donzella” (追同處女墓歌一首).


Autor : Kan'ami Kiyotsugu (観阿弥清次, 1333-1384).

Argument : Un monjo, amb altres coreligionaris, va de camí a la capital i fa parada a un poblet anomenat Ikuta (生田). Allà veu un grup de noies que recullen els brots tendres de les herbes primaverenques que tot just estan sortint per entre la neu que encara colga els camps del poble. El monjo els hi pregunta per “la tomba de la donzella”, però elles no li fan massa cas i després d'una estona es queixen del vent fred que bufa i decideixen tornar al poble. Només una d'elles roman allà i quan estan sols li diu al religiós que el portarà a veure la tomba. Allà li explica la història :
Fa molt de temps hi vivia una donzella que tenia dos pretendents. Ella n'estava dels dos i no podia decidir-se a triar-ne un perquè si ho fes un d'ells patiria i això ella no ho volia. Si un li feia un regal l'altre n'hi feia un d'igual, si un la festejava a tota hora l'altre també, sempre hi havia un empat . Llavors un dia va decidir fer un concurs d'arc i qui toqués una de les aus del riu seria l'escollit. Ambdues sagetes van fer diana i Unai desesperada al no veure- hi solució es va llançar al riu i es va ofegar. Després del funeral, davant del túmul d'Unai els dos pretendents es van suïcidar amb uns ganivets. Els pares afligits van decidir doncs enterrar els seus cossos en la mateixa tomba d'Unai.
La noia condemnada a les flames de l'infern prega al monjo el servei religiós que l'alliberi del turment, de les persecucions dels espectres amb fuets flamígers. El seu suïcidi, producte dels pecats de vides anteriors, la lliga inexorablement a l'Hades.


Aquesta història és narrada en la seva totalitat en el “Yamato Monogatari” (大和物語) : Històries del Yamato. Capítol 147.
Tant la data com l'autoria són incertes, tot i que s'esmenten Ariwara no Shigeharu ( 在原の滋春, ¿-?) i l'emperador Kazan (花山天皇, 968-1008) com a possibles responsables, i inclús podria ser d'una dama de la cort, també s'especula que podria haver estat enllestida cap a l'any 951.
Té uns 170 capítols plens de narracions curtes i poesia.
La història de 求塚 té algunes diferencies segons aquest llibre. La narració 174 ens diu que els dos pretendents es va llançar al riu per intentar salvar Unai però malauradament van morir amb ella: un d'ells li tenia un peu agafat i l'altre una mà..... :
................男ふたりやかておなし所におちいりぬひとりはあしをとらへいまひとりは手をとらへてしにけり.........

Referències :

“Shinkokinwakashû” (新古今和歌集).
Antologia compilada l'any 1216 per diversos autors, entre ells Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241). És la més extensa de les col.leccions imperials : 1979 poemes.

“Manyôshû” (万葉集). Es fa esment de la història en el poema no. 1809 amb el títol “Tot veient la tomba de la donzella Unai” (見菟原處女墓歌一首), i en el no. 4211 amb el títol “Compost segons poemes antics sobre la tomba de la donzella” (追同處女墓歌一首).


"Fûgawakashû” (風雅和歌集) : Col.lecció de l'Elegància”, completada personalment per l'emperador Hanazono (花園天皇, 1297-1348) entre 1344 i 1346, ell mateix també en va escriure els tradicionals prefacis en japonès i xinès.
Té 20 llibres i 2210 poemes.
Considerada la darrera de les grans antologies poètiques de la cort imperial.
“Horikawa Hyakushu” (堀河百首) : Cent poemes del palau de Horikawa.Obra de Minamoto Shunrai / o Minamoto Toshiyori (源俊頼, 1055/57-1129 ?), composta l'any 1104.
“Kokinwakashû” (古今和歌集), entre altres poemes trobem el no. 19, d'auto descvonegut :
み山には松の雪だにきえなくに宮こはのべのわかなつみけり

Ni al cor de la muntanya ni dalt dels pins s'ha fos la neu encara. A la capital ja es cull l'herba de primavera.

I el no. 17, també anònim ;
かすがのはけふはなやきそわか草のつまもこもれり我もこもれり

No cremeu avui la prada de Kasuga; el meu jove espòs s'hi amaga, i jo també.


Nota : Kasuga és a l'actual província de Nara. El topònim incorpora el caràcter per primavera (春日); el nom significa “dia de primavera” i per això se l'associa a aquesta estació de l'any. A l'Ise Monogatari (伊勢物語 ) apareix aquest poema però
amb un topònim diferent : Musashino.
むかし、おとこ有けり。人のむすめをぬすみて武蔵野へゐてゆくほどに、ぬす人なりければ、くにのかみにからめられにけり。女をばくさむらの中にをきて、にげにけり。みちくる人、このゝはぬす人あなりとて、火つけむとす。女、わびて、むさしのはけふはなやきそわかくさのつまもこもれり我もこもれり
とよみけるをきゝて、女をばとりて、ともにゐていにけり.......

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.

“Ise Monogatari” (伊勢物語), narració no. 1.

“Genji Monogatari”(源氏物語), capítol no., 5 : La jove Murasaki (若紫).

“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus.
En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra, i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ).
Un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi.
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans, perquè la humanitat no estava preparada per entendre el text durant la vida de Buda.
La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC sent però la versió feta el 406 la més complerta.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar.

“Heike Monogatari” (平家物語), capítol no. 5 : L'incendi de Nara (奈良炎上).

“Hosshinshû” (発心集) : Recull de despertars religiosos."Hosshinshû". Obra de Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/1155-1216) on narra històries de monjos i sants que han abandonat el món i tots els seus afanys per rebre la gràcia de Buda.
“Anrakushû” (安楽集), en xinès “An-lé-chi / An-lo-chi” : Recull sobre la Pau i la Joia. També traduït com “Fragments sobre l'ensenyament de la Terra Pura”. Autor : Tao Ch'o (道綽, 562-645), budista xinès. En japonès “Dôshaku”.Com es tracta d'una obra molt poc traduïda voldria esmentar que n'hi ha una al castellà feta l'any 1919 per Francisco Rivas Vicuña, polític i diplomàtic xilè nascut el 1880 i traspassat el 1937. Va ser Ministre Extraordinari i Plenipotenciari a la Xina i al Japó.
L'obra forma part del llibre “Nogaku: el drama lírico japonés. Las danzas no (sic)”. A continuació les dades del llibre :
“Editorial: Fuku Den Kwai
Año de Edición: 1919 (Primera edición)
Editado en: Tokio
Idioma: Español
Cantidad de Páginas: 165
Formato: 22,7 x 15,2 en rústica
Sinopsis: Nogaku: el drama lírico japonés. Las danzas no, de Francisco Rivas Vicuña, escrito en 1919 y publicado en Tokio presenta el siguiente contenido:
Prefacio de 17 páginas. Luego se suceden cinco obras con cinco ilustraciones que ilustran cada una de ellas:
La túnica de plumas / El río Sumida / Kanekiyo / Nakamitsu / La tumba de la doncella”.

N'he localitat un exemplar a l'Argentina, però a un preu de bibliòfil : €200.
Naturalment me n'he quedat amb les ganes.
No puc obviar, però, el comentari crític que va fer a la traducció castellana Roy E. Teele en el seu llibre "Translations of Noh Plays." Comparative Literature 9: 4. (Autumn, 1957), 345-368 :
Free and inaccurate versions in Spanish by a translator who was "an amateur both in language and the ideas of the Japanese".


o0o