YAMATO MONOGATARI (大和物語) 150
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)
【百五十】
昔ならのみかとにつかうまつるうねへありけりかほかたちいみしうきよらにて人々よはひ殿上人なともよはひけれとあはさりけ りそのあはぬ心はみかとをかきりなくめてたきものになん思ひ奉りける御門めしてけりさて後又もめさゝりけれはかきりなく心うしとおもひけりよるひる心に かゝりておほえ給つゝこひしくわひしくおほえ給けり御門はめしゝかと事ともおほさすさすかにつねには見え奉るなを世にふましき心ちしけれはよるみそかにい てゝさるさはの池に身をなけてけりかくなけつとも御門はえしろしめさゝりけるを事のついてありて人のそうしけれはきこしめしてけりいといたうあはれかり給 て池のほとりにおほみゆきし給て人々に歌よませたまふかきのもとの人丸
わきも子かねくたれ髪を猿沢の池の玉藻とみるそかなしき
とよめるときに御門
さるさはの池もつらしなわきも子かたまもかつかはみつそひなまし
とよみ給ひけりさてこのいけのほとりにはかせさせたまひてなんかへらせおはしましけるとなん.
Fou una vegada, una dona que era al servei de taula (279) de l'emperador (280) era ben formosa de rostre i parença. Molts homes la festejaven, també hi havia cortesans que la pretenien, emperò, ella no n'acceptava cap. No els acceptava perquè era plenament enamorada de l'emperador.
Un jorn, l'emperador la féu cridar. Després d'aquella vegada no la tornà a demanar i ella se n'afligí moltíssim. Nit i jorn hi pensava consirosa i llanguia d'amor. Tot i que l'emperador l'havia cridat ell ara ja no hi pensava més, i, com era normal, ella era sempre davant de ses ulls. Com sentí que no podia continuar vivint, una nit, d'amagat, es llançà a l'estany de Sarugawa. A l'emperador no se li féu saber que s'havia llançat a l'aigua, ho sabé més endavant quan algú ho esmentà en una ocasió. En fou molt afligit. Es traslladà a la vora de l'estany i ordenà que s'hi fessin versos. Kakinomoto no Hitomaro (281) composà :
Cabells esbullats
tot dormint l'estimada
herbes en semblen
estany de Sarugawa
m'aclapara la tristor. (282)
I l'emperador :
Cruel és també
l'estany de Sarugawa
que l'estimada
colga sota les herbes
l'aigua jo assecaré.
Això composà.
L'emperador féu aixecar una tomba a la riba d'aquest estany i se'n tornà.
- - - - -
279 – 采女 és als diccionaris clàssics amb dues pronunciacions : unebe i uneme.
280 - Nara no Mikado (ならの帝) : es considera que podrien haver estat els següents emperadors : Monmu (文武天皇, 683-707), Shômu (聖武天皇, 701-756), i Heizei平城天皇, 774-824).
281 – Kakinomoto no Hitomaro (柿本人麿, 662?-710), un dels grans poetes del Man'yôshû (万葉集).
282 – Poema no. 1289, llibre 20, Shûiwakashû (拾遺和歌集).
o0o