落窪物語 -16-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.

　のちに、あこき、「まめやかには、をかしくこそはべれ。奉りたまはむことこそなからめ、持たせたまへる御調度を、かくのみ取らせたまへるよ。さきざきの御婿取りには、『しかへて。ただしばし』と屏風よりはじめて、取りたまひて、ただわが物の具のやうにて立て散らしておはします。御ごきをだに、ここに聞え取りたまひてき。今、殿にも、いかでまうで来なむ。この御方の物は、ただ見るままに、御方々の物にのみなり果てぬ。かく心広くおはしませども、人の御志やは見ゆる」と腹立ちゐたれば、女君をかしくて、「さはれ、いづれもいづれも、用果てなば賜びてむ」といらふれば、まことに聞きたまふ。几帳おしやりて出でて、女君引き入れて、「まだ若うものしたまひけるは。娘ども、これにや似たる」と宣へば、「さもあらず。皆をかしげになむおはしあふめる。あやしう、見苦しうても見えたまへるかな。聞きつけて、いかに宣はむ」と言ふ。少しうちとけたるを見るままに、いとをかしげなれば、なほ、あらじにて思ひやみなましかば、と思ふ。
　鏡の箱の代り、このあこ君といふ童女しておこせたり。黒塗の箱の九寸ばかりなるが深さは八寸ばかりにて、古めきまどひて、所々はげたるを、「これ、黒けれど、漆つきていと清げなり」と宣へれば、「をかし」と笑ひて、御鏡入れてみるに、こよなければ、「いで、あな見苦し。なかなか入れで持たせたまへれ。いとうたてげにはべり」と聞ゆれば、「さはれ、な言ひそ。賜はりぬ。げにいとようはべり」とて、使やりつ。少将、取り寄せて見たまひて、「いかでかかる古代の物を見出でたまひつらむ。置いたまふめるものは、さる姿にて、世になきものも、かしこしかし」と笑ひたまふ。明けぬれば出でたまひぬ。
　女君起きたまひて、「いかにしてかく恥隠すことはしつるぞ。几帳こそいとうれしけれ」と宣ふ。あこき、「しかしてはべりし」など語りきこゆ。幼き心ちにも、思ひよらぬことしいでけると、あはれにらうたくて、げに後見もつけしかひありと思ふ。帯刀が語りしことどもを語りて、いとあはれにて、「御心長くは、ねたく思ひ落したる世に、いとうれしからむ」と言ふ。
　その夜は内裏に参りたまひて、えおはせず。つとめて御文あり。「昨夜は内裏に参りてなむ、え参り来ずなりにし。いかにあこき、惟成に勘当しはべりけむと思ひやりしも、をかしうこそ。さがなさは、誰がを習ひたるにかと思ふにも、恐ろしうなむ。今宵は、昔は物を、となむ。
さらでこそそのいにしへも過ぎにしをひと夜経にけることぞ悲しき
つつましきことのみ多う思されためる世は、離れたまひぬべしや。心安き所求めてむ」と、こまやかに聞えたまへり。
「御返り、はや」とて、「持て参らむ」と帯刀聞ゆ。御文をあこき見て笑ふ。「わろう語り申してけり、と、いふべき人のなきままにこそ、いさかはれ持れ」と言ふ。
「昨夜は、まだきしぐるる。
ひとすぢに思う心はなかりけりいとど憂き身のわくかたぞなき
まことに、憂き世は門させりともと言ふやうに、出でがたくなむ。あこきは、罪あらむ人はおぢたまひぬべかめり」.


Quan la Kita no Kata se n'hagué anat Akogi féu enrabiada :

- La capsa era realment esplèndida! No li hauríeu d'haver donat. Així us pren les coses que haveu. Quan els casaments digué de tornar-vos allò que us havia manllevat per adobar, començant per el paravent, i tot ha acabat escampat arreu, fins i tot el parament de taula us ha demanat i pres. Avui mateix aniré al Chûnagoni li ho demanaré tot açò que és vostre! Només cal mirar, ha acabat essent dels altres. Sou massa generosa. Us mostren cap gentilesa?

Ochikubo digué tota divertida :

- No té importància açò. Quan ja no els hi calgui ho tornaran.

El Shôshô que escoltava alçà el paravent i sortí. Féu que Ochikubo tornés al llit.

- La dama és jove encara. Se li semblen les filles?
- No, gens. Elles són precioses. L'heu vist en unes circumstàncies lamentables. No sé pas què diria si sabés que sou ací amagat.

El Shôshô veié que ella ja començava a fer-li confiança. La trobà més encantadora encara. hauria estat una pena haver cessat ses visites.

Una serventa de nom Ako portà la capsa del bescanvi. Era lacada en negre, d'unes nou polzades de llargària i vuit de fondària, era força vella i pelada en alguns llocs.
“No està decorada. Mes la laca és antiga, un objecte molt bo” deia el missatge de la Kita no Kata.

- És ridícul!

Exclamà Akogi amb una rialla, i quan feren per posar-hi el mirall la capsa era massa gran.

- És vergonyós! No l'hi poseu el mirall, és horrible!
No diguis açò, és un regal. És molt maca – i acomiadà la serventa.

El Shôshô agafà la capsa i se la mirà.

- On l'ha trobada una cosa tan vella? És increïble que hi hagi coses així en aquest món – digué tot rient.

El Shôshô sortí a trenc d'alba.




Quan Ochikubo es llevà digué a Akogi :

- Com t'ho has fet per estalviar-me la vergonya? Sóc encantada amb el paravent.

I Akogi li explicà com l'havia hagut. Ochikubo pensà que era extraordinari que una persona tan jove hagués pensat en tot allò.

Akogi li digué allò que Tachihaki li havia explicat d'aquell vespre, i afegí commosa :

- Si son amor és constant, en un món tan odiós, podreu ésser molt feliç!



La nit següent el Shôshô era de servei a palau i no pogué visitar-la. Al matí Ochikubo rebé una lletra on deia, afectuós :

--Anit no poguí venir a veure-us car era de servei. Em puc ben bé imaginar, divertit, com Akogi haurà renyat Korenaki. És terrible pensar de qui ha pogut Akogi aprendre tanta malesa! Anit pensí en aquests versos “Allò que abans creia amor....” (36) :

---Sens saber de vós d'aital mena vivia tot passant el temps ara una nit sens vós sóc defallit de tristor.

Per cas no voleu deixar aquest món que us constreny? Cercaré un lloc on podreu sentir-vos a pler.


Tachihaki digué a Akogi :

- Si la damisel·la s'apressa a contestar la portaré tot seguit.

Akogi llegí la lletra del Shôshô.

- Li has parlat de mi al Shôshô. Com no tinc ningú més amb qui parlar només puc discutir-me amb tu!

Ochikubo contestà :

--Anit “........aquest plugim matiner.......” (37) :

---No és vostre cor prou ple d'estimació així us sento i doncs no enteneu pas l'abast de ma dolença.

- Realment, com el poema “Ni que la porta del dolor sigui tancada.........” (38). Em serà molt dificultós sortir d'aquesta casa. A la gent de cor infame Akogi li pot fer paüra.....

- - - - - -

36 - Referència al poema no. 710, llibre 12, Shûiwakashû (拾遺和歌集) :

逢ひ見ての後の心にくらぶれば 昔はものを思はざりけり.

37 - Referència al poema 763, llibre 15, Kokinwakashû (古今和歌集) :

我が袖にまだき時雨の 降りぬるは 君が心に 秋や来ぬらむ.

38 - Referència al poema 964, llibre 18, Kokinwakashû (古今和歌集) :

うき世には 門させりとも 見えなくに などか我が身の いでがてにする.

o0o