26 de juny de 2021

堤中納言物語 -07- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim d’aproximadament l’any 1055. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

二 – SOBRE AÇÒ...... – 「賢しう、物もきこえざりつるを。」 と言ひながら、 「伯母(*をば)なる人の、東山ひんがしやまわたりに行ひて侍はんべりしに、暫し慕ひて(*伯母に従って)侍りしかば、主人あるじの尼君の方に、いたう口惜しからぬ人々の、けはひ數多し侍りしを、『紛はして、人に忍ぶにや。』と見え侍りし、物隔て(*原文ルビ「隔へだて」。「隔てて」か。)のけはひいと氣高う、凡人たゞびととは覺え侍らざりしに、ゆかしうて、物はかなき障子さうじの紙のあなたへ出でて、覗き侍りしかば、簾に几帳そへて、清げなる法師二三人ばかり、すべていみじくをかしげなりし人、几帳のつらに添ひ臥して、この居たる法師近く喚びて物言ふ。『何事ならむ。』と聞き分くべき程にもあらねど、『「尼にならむ。」と語らふ氣色にや。』と見ゆるに、法師やすらふ氣色なれど、なほ\/切に言ふめれば、『さらば。』とて、几帳の綻びより、櫛の笥はこの蓋に、長たけに一尺ばかり餘りたるにやと見ゆる、髪のすぢ、すそつきいみじう美しきを、わげ入れて押し出す。傍に今少し若やかなる人の、十四五ばかりにやとぞ見ゆる、髪たけに四五寸ばかり餘りて見ゆる、薄色のこまやかなる一襲、掻練などひき重ねて、顔に袖をおしあてて、いみじうなく。『弟おとゝなるべし。』とぞ推し量られ侍りし。又若き人々二三人ばかり、薄色の裳ひきかけつゝ居たるも、いみじう堰きあへぬ氣色なり。『乳母だつ人などはなきにや。』と、あはれに覺え侍りて、扇のつまにいと小さく、 おぼつかなうき世そむくは誰とだに知らずながらも濡るゝ袖かな おぼつかな うきよそむくは たれとだに しらずながらも ぬるるそでかな と書きて、幼き人の侍ひ(*幼い女の童)して遣りて侍りしかば、この弟にやと見えつる人ぞ(*返しは)書くめる。さて取らせたれば持て來たり。書き樣ゆゑ\/しう、をかしかりしを見しにこそ、くやしうなりて、」 など言ふほどに、うへ渡らせ給ふ御氣色なれば、紛れて少將の君も隱れにけりとぞ。 -- Jo sóc malapte explicant històries..... Mes, en fi, una vegada, quan mon àvia (5) era als voltants de Higashiyama durant un retir espiritual, jo m'estava amb ella uns jorns. Quan a la cambra de la monja que ens hostatjava semblava haver-hi unes persones de no poca qualitat i copsí que es retiraven per a no ésser vistes. Tot semblava indicar que eren de la noblesa, no pas gent ordinària. Intrigada, fiu un foradet a la mampara de paper i observí. S'hi havia afegit un paravent a la cortina de llistons, i dos o tres monjos de distingida parença seien allà, i una dona d'extraordinària bellesa era ajaguda rere el paravent. Havia cridat als monjos i els hi parlava tot i que no podia sentir allò que deien. Semblaven parlar de son desig de fer-se monja. Els monjos pareixien indecisos, mes ella parlava cada vegada més convençuda, i a la fi, ells no acceptaren. Per una fesa del paravent féu sortir una cabellera que a mes ulls superava amb un pam sa pròpia alçada. Les puntes i el serrell eren preciosos i s'escampaven en rinxols damunt la tapa girada d'una capsa de pintes, A son costat, una noia una mica més jove que ella, potser d'uns catorze o quinze anys, amb uns cabells quatre o cinc polzades més que son alçada. Vestia una camisola de color violeta intens, amb una roba de setí per sobre de color carmesí amb un folre del mateix color i plorava amb desfici mentre es tapava la cara amb les mànigues. Suposí que era sa germana petita. Hi havia a més dues o tres damisel·les que l'atenien amb faldilles de color violeta que no paraven de sanglotar. M´entristí que no semblava haver-hi sa mainadera, i escriví, molt petit, a l'extrem del ventall : Amb incertesa el dolor l'empeny contra aquest món cruel tot i no saber qui és mes mànigues mullades Li fiu arribar per una noieta que em servia. Aquella que jo havia pres per sa germana petita semblà escriure alguna cosa i li'n donà a la noieta que m'ho portà. Veure sa magnífica manera d'escriure m'estristí....... I mentre deia açò, tot semblà indicar que sa majestat s'apropava i en el desori la dama Shôshô es féu fonedissa. - - - - - - 5 – (374 – 12). De fet, hauria de ser l’àvia (祖母) no pas la tieta (伯母) com indica el text. o0o

19 de juny de 2021

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -33-

恋 / Amor くまもなきおりしも人を思ひ出でて心と月をやつしつるかな くまもなき-をりしもひとを-おもひいでて-こころとつきを-やつしつるかな Kuma mo naki-ori shi mo hito o-omoiidete-kokoro to tsuki o-yatsushitsuru kana Ni una ombra és en l'avinentesa quan penso en ella les meves emocions desfiguren la lluna Poema no. 1268 Nota : El tercer vers té 6 síl·labes. o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -32-

恋 / Amor 身を知れば人のとがとも思はぬに恨みがほにもぬるる袖かな みをしれば-ひとのとがとも-おもはぬに-うらみがほにも-ぬるるそでかな Mi o shireba-hito no toga to wa-omowanu ni-uramigao ni mo-nururu sode kana Com jo em conec no haig pas de blasmar-vos per no estimar de mon rostre consirós són les mànigues molles Poema no. 1231 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -31-

恋 / Amor あはれとて人の心のなさけあれな数ならぬにはよらぬ嘆きを あはれとて-ひとのこころの-なさけあれは-かずならぬには-よらぬなけきを Aware tote-hito no kokoro no-nasake are na-kazu naranu ni wa-yoranu nageki o Emocionant de rebre jo de son cor la deferència de gent innumerable jo no hauré dolença Poema no. 1230 Nota : El tercer vers té 6 síl·labes. o0o

12 de juny de 2021

堤中納言物語 -06- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim d’aproximadament l’any 1055. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 二

– SOBRE AÇÒ...... (2) + 「いづら、今は、中納言の君。」 とのたまへば、 「あいなき事の序をも聞えさせてけるかな。あはれ、只今の事は、聞えさせ侍りなむかし。」 とて、 「去年の秋ごろばかりに、清水に籠りて侍りしに、傍に屏風ばかりをはかなげに立てたる局の、にほひいとをかしう、人少ななるけはひして、折々うち泣くけはひなどしつゝ行ふを、『誰ならむ。』と聞き侍りしに、明日出でなむとての夕つ方、風いと荒らかに吹きて、木の葉ほろ\/と、谷のかたざまに崩れ、色濃き紅葉など、局の前には隙なく散り敷きたるを、この中隔ての屏風のつらに寄りて、こゝにはながめ侍りしかば、いみじうしのびやかに、 厭ふ身はつれなきものを憂きことを嵐(*「嵐」に「あらじ」を掛ける。)に散れる木の葉なりけり いとふみは つれなきものを うきことを あらしにちれる このはなりけり 『風の前なる』(*風前の燈火の連想による古歌の一句か。)と聞ゆべき程にもなく(*雰囲気でもなく)、聞きつけて侍りしほどの、まことにいと哀れにおぼえ侍りながら、さすがにふと答いらへにくく、つゝましくてこそ止み侍りしか。」 と言へば、 「『いとさしも過し給はざりけむ。』とこそ覺ゆれ。さても實ならば、口惜しきは御物つゝみなりや。いづら、少將の君。」 と宣へば、 -- Bé, ara és el torn de la dama Chûnagon. -- Vaja una història amb una trama ben minsa! Ai las, jo parlaré d'un afer d'ara. Fou cap a la tardor de l'any passat. Jo era en retir al temple de Kiyomizu, en una cambra dividida a un costat per un paravent que s'alçava insegur i des d'on m'arribava un perfum exquisit. Hi semblava haver poca gent, i de quan en quan donava la impressió de sentir algú que esclatava en plors durant les oracions. Ho escoltava mentre em preguntava qui podia ésser. L'endemà al vespre, abans d'anar-me'n, bufà un vent devastador arrossegant les fulles dels arbres cap a la cataracta, deixant una escampadissa de fulles vermelloses davant de la cambra. Mentre m'ho mirava al costat del paravent que ens separava la dona digué a la quieta “Hi visc menystenint aquest món transitori o0o escampadissa de fulles per l'oratge que no han fet pas cap mal” “Esteses davant del vent....” Açò sentí gairebé inaudible i realment en commogué molt, mes tanmateix no poguí respondre tot seguit, ma prudència m'ho impedí. -- I pensar que deixàreu passar una oportunitat com aquesta! Fou realment una pena vostra prudència! Bé, ara la dama Shôshô. o0o

5 de juny de 2021

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -30-

恋 / Amor たのめぬに君来やと待つよゐのまの更けゆかでただ明けなましかば たのめぬに-きみくやとまつ-よひのまの-ふけゆかでただ-あけなましかば Tanomenu ni-kimi ku ya to matsu-yoi no ma no-fuke yukade tada-akenamashikaba No era segur emperò que vinguessis jo tot esperant des de fosca vesprada fins a la llum del dia Poema no. 1205 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -29-

恋 / Amor 人はこで風のけしきも更けぬるにあはれに雁のをおとづれてゆく ひとはこで-かぜのけしきも-ふけぬるに-あはれにかりの-おとづれてゆく Hito wa kode-kaze no keshiki mo-fukenuru ni-aware ni kari no-otozurete yuku Ningú és vingut veu del vent en fosca nit emocionant els ànecs que han passat per a fer-me visita Poema no. 1200 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -28-

恋 / Amor ありあけは思ひ出あれや横雲のただよはれつるしののめの空 ありあけは-おもひであれや-よこぐもの-ただよはれつる-しののめのそら Ariake wa-omoide are ya-yokogumo no-tadayowaretsuru-shino no me no sora La llum de l'alba sempre en ma pensada la nuvolada que passa erràtica pel cel de matinada Poema no. 1193 o0o