OGURA HYAKUNIN ISSHU  小倉百人一首 -100-

風そよぐならの小川の夕暮はみそぎぞ夏のしるしなりける [98]
kaze soyogu-Nara no ogawa no-yûgure wa-misogi zo natsu no-shirushi nari keru

El vent mou la tarda sobre el rierol de Nara. Res no queda de l´estiu sinó el Bany de la Purificació.

Nota : Poema sobre un paravent pintat per celebrar l´entrada a palau de l´esposa imperial, esdeveniment de l´any 1229. L´emperadriu era la filla de Fujiwara no Michiie (藤原道家), i l´emperador Go-Horikawa (後堀河天皇, ). Misogi (禊) era la festa de les Purificacions, un ritual xintoista, i es celebrava per l´estiu per eliminar els mals esperits i les impureses que s´havien acumulat durant els primers sis mesos de l´any (relacions amoroses il.lícites incloses). De fet, aquí Nara no té res a veure amb aquesta ciutat, simplement és una doble al.lusió al topònim Nara i a “Nara” : roure. Així doncs, 風そよぐならの també es podria traduir : el vent mou les fulles dels roures........

SHOKUGOSENSHÛ no. . Estiu. 新勅撰集 / 夏

Autor : Ju Ni´i Ietaka / Ietaka, del 2n. rang inferior (従二位家隆,1158-1237
Era Fujiwara no Ietaka, -també es llegeix “Karyû”- (藤原家隆).
Va ser un autor molt prolífic i va participar en molts concursos poètics. Va deixar dos reculls personals :
Minishû (壬二集 ) : Recull de Mini (basat en el seu sobrenom “Mibu Nihon” (壬生二品) que significa : la persona del) Segon rang.
Gyokuginshû (玉吟集) : Recull de cançons enjoiades.
Va ser molt fidel a l´emperador Go-Toba (後鳥羽天皇, 1180-1239), inclús després del seu exili. Va ser un dels recopiladors del Shinkokinshû.

NTCJ 24

定家
Teika

Autor : Konparu Zenchiku (金春禅竹, 1405-1472 -?-). Era el gendre de Zeami i qui es va encarregar de tots els afers de la companyia teatral quan el seu sogre va ser exiliat a l'illa de Sado.
Va ser també un autor prolífic i un gran teòric sobre l'art de la interpretació del Nô.

Argument : Està basat en la relació amorosa entre Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162,1241) i Shikishi Naishinnô ( 式子内親王, ? - 1201), la tercera filla de l'emperador Go-Shirakawa (後白河天皇, 1127-1192). El seu nom es pot pronunciar també Shokushi. Cap a l'any 1159, la princesa Shikishi, el seu títol, va entrar al servei del santuari de Kamo, a Kyoto, on s'hi va estar un temps, i ja de gran es va fer monja. Té uns 49 poemes a l'antologia Shinkokinwakashû (新古今和歌集) i altres a la Senzaiwakashû (千載和歌集). “Shikishi Naishinnô Shû” ( 式子内親王集) és la seva antologia personal.

Un monjo arriba a un lloc de camí a la capital i comença a ploure. Busca un lloc on aixoplugar-se i troba un petit pavelló. Resulta ser una casa d'estiu que Fujiwara no Teika s'havia fet construir. Li pregunta a una vilatana sobre el lloc i ella li parla de la tomba de Shikishi Naishinnô, i llavors comença a explicar-li la història dels dos amants i totes les seves vicissituds. Li demana al monjo que pregui per l'ànima de la princesa i desapareix. El religiós comença el ritual i llavors emergeix de la tomba colgada d'heura l'esperit de Shikishi i li demana que llegeixi el sutra del Lotus que li permetrà d'alliberar-se dels lligams humans i trobar la pau.



Fujiwara no Teika ( 藤原定家, 1162 – 1241), és juntament amb Saigyô (西行法師,1118 - 1190), Matsuo Bashô (松尾 芭蕉,1644 -1694) i Kakimoto no Hitomaro (柿本 人麻呂, 662 - 710) un dels quatre grans poetes del Japó.
Compilador de l'Ogura Kyakunin Isshû (小倉百人一首  ).
La malaltia va ser una constant des de la seva adolescència però no va afectar gaire la seva vida dedicada intensament a la política i a la poesia.
L´any 1186 va participar en l´edició del Futamiagaura Hyakushu (二見浦百首. La sèrie Futamigaura de 100 poemes), un recull iniciat per Saigyô. Teika ja hi havia col.laborat amb alguns poemes inclosos posteriorment en l´antologia Shinkokinshû* (新古今集). El 1187 el seu estil va canviar esdevenint més complexe conceptualment i va rebre moltes crítiques, encara que alguns dels seus poemes d´aquella època estan considerats entre els millors de tota la seva producció. La seva poesia va experimentar molts canvis durant la seva vida, afectant també la seva obra en prosa, crítica i editorial.
Durant l´última dècada del segle XI va ser el més brillant dels seus contemporanis amb un gran futur, però  la caiguda del clan dels Kujô el 1196 el va deixar sense recursos econòmics i la seva posició social se´n va ressentir. Llavors va decidir relacionar-se amb l´exemperador  Gotoba (後鳥羽天皇, 1180 – 1239). El 1200 va produir una sèrie de “waka” : Shôji Ninen In Shodo On Hyakushu (正治二年院初度御百首.Cent poemes de l´era Shôji) i el seu èxit li va permetre estar amb contacte amb el retirat i ambiciós emperador.
El principi tot va anar bé i el 1201 va treballar pel Departament de Poesia. El moment culminant va ser quan se li va demanar la seva participació en un gran concurs poètic patrocinat per  Gotoba en el qual Teika va col.laborar-hi com a poeta i com a jutge. El 1202, conjuntament amb altres poetes , va ser encarregat de recopilar la vuitena col.lecció oficial : Shinkokinshû, però Teika i Gotoba no es van posar d´acord sobre els principis de selecció. Gotoba volia incloure  poemes menors entre els millors per fer de la col.lecció un exemple d´associació i progressió de tècniques diverses. Teika, per la seva banda, volia mantenir una categoria de gran qualitat amb només poemes importants i famosos . Les discrepàncies entre aquests dos personatges es van interrompre amb la mort de Fujiwara no Shunzei (藤原俊成,1114-1204) que va endarrerir les celebracions del final de l´antologia, la qual va ser revisada posteriorment per Gotoba, fent-ne una adaptació al  seu gust. El 1216 Teika va fer un recull dels seus propis poemes : Shûigusô (拾遺愚草):Una collita escassa.
Les relacions entre ambdós personatges es va deteriorar fins al punt que Teika va ser criticat i sancionat el 1220. Aquesta situació va canviar radicalment quan Gotoba va ser exiliat a Oku pel règim de Kamamura pel seu suport a la guerra Jôkyû (承久,1221) en un intent de restaurar el poder imperial contra els governants militars, fet que va ajudar Teika a recuperar la seva posició social.
Va passar els últims vint anys de la seva vida malalt però també va ser un temps de gran activitat intel.lectual. El 1235 problemes amb les cames el van recloure a casa seva, impedint-li de participar en els concursos poètics de la cort. La seva residència va esdevenir un centre cultural on moltes obres clàssiques van ser copiades i estudiades i hi va col.laborar en totes elles. L´emperador Gohorikawa (後堀河天皇,regnat : 1221- 1232) li va encarregar la que havia de ser la seva última aportació poètica: l´antologia imperial Shinchokusenshû** (新勅撰集)  i Teika hi va participar amb uns poemes molt senzills, però tan intensos i depurats com sempre havia estat el seu estil.
Va morir el 1241, vuit anys després de fer-se monjo.
(Dades biogràfiques extretes de la meva Introducció publicada el 17.03.07 de l'Ogura Hyakunin Issû).

Referències :
“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus.
En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra (सद्धर्मपुण्डरीकसूत्र S), i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ).
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans, perquè la humanitat no estava preparada per entendre el text durant la vida de Buda.
La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC sent però la versió feta el 406 la més complerta. És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar.


“Genji Monogatari”(源氏物語) : Makibashira (真木柱).

“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).


“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.
Recull encarregat per l´emperador Gotoba (後鳥羽天皇, 1180-1239) l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col·lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.

“Ise Monogatari” (伊勢物語. 九 / 十五 / 六十五).

“Shōkonshū” (草根集) : Arrels d'herba.
Antologia amb més de 10.000 poemes, obra de Shōtetsu (正徹, 1381-1459). Monjo i poeta molt prolific. Té també un remarcable diari de viatge : Nagusame kusa (なぐさめ草) : Herbes del consol.

“Shûigûshô” (拾遺寓草) : Florilegi d'humils poemes. Obra del mateix Fujiwara no Teika.

“Kanginshû” (閑吟集) : Cançons per a les hores de lleure.
Antologia de l'any 1518. Consta de 311 cançons molt populars, té un cert paral.lelisme amb “Carmina Burana”. Té dos pròlegs : un en japonès i un altre en xinès.
Va tenir molta influència en el Kabuki femení i els cants per a shamisen.
Segons algunes fonts suggereixen que potser és obra de Sôchô (宗長, 1448-1532), però no hi ha prou elements per adjudicar-li l'autoria.


“Kingyokushû” (金玉集) : Selecció d'or i joies.
Recull dels poemes que l'autor considerava més importants.
Obra de Fujiwara no Kintô (藤原公任), també conegut com Dainagon Kintô / El gran conseller Kintô (大納言公任, 966-1041)
Va ocupar càrrecs importants i va ser admirat com a crític. Degut al seu prestigi com a poeta va ser jutge en molts concursos de poesia i va ser el primer literat en ser escollit per establir una antologia oficial tot sol. També va ser un gran cal·lígraf És autor d´alguns tractats poètics força interessants i també va conrear la poesia en llengua xinesa.