30 de maig de 2020

おらが春 -04-
LA MEVA PRIMAVERA

小林 一茶
Kobayashi Issa (1763-1828).



今年みちのくの方修行せんと、乞食袋首かけて、小風呂敷せなかに負たれば影法師はさながら西行らしく見えて殊勝なるに、心は雪と墨染の袖と思へば /\入梅晴のそらはづかしきに、今更すがた替へるもむつかしく、卯の花月十六日といふ日、久しく寐馴れたる菴をうしろになして、二三里も歩みしころ、細杖 をつく/\思ふに、おのれすでに六十の坂登りつめたれば、一期の月も西山にかたぶく命、又ながらへて歸らんことも、白川の關をはる%\越える身なれば、十 府の菅菰の十に一ツもおぼつかなしと、案じつゞくる程に、ほとんど心細くて、家々の鶏の時を告る聲もとつてかへせとよぶやうに聞へ、畠々の麥に風のそよ吹 くも、誰ぞまねくごとく覺へて、行道もしきりにすゝまざれば、とある木陰に休らひて、痩脛さすりつゝ詠るに、柏原はあの山の外、雲のかゝれる下あたりなど おしはかられて、何となく名殘りおしさに

思ふまじ見まじとすれど我家かな 一茶
おなし心を
故郷に花もあらねどふむ足の
迹へ心を引くかすみかな ゝ
あまひらをおどろかさじと青麥に
ほどよき風の吹すぐるかな [note]
日々懈怠不惜寸陰
けふの日も棒ふり蟲よ翌も又 一茶
無限欲有限命
此風に不足いふなり夏坐敷 ゝ
起/\の欲目引張る青田哉 ゝ
心に思ふことを
故郷は蠅まで人をさしにけり ゝ
直き世や小錢程でも蓮の花 ゝ
松陰や寐蓙一ツの夏坐敷 ゝ
題童唄
三度掻て蜻蛉とまるや夏座敷 希杖
片息に成て逃入る螢かな 一茶
夕顔の花で洟かむおばば哉 ゝ
あついとてつらで手習した子哉 ゝ
大螢ゆらり/\と通りけり ゝ
田中川原如意湯に晝浴みして
なを暑し今來た山を寐て見れば ゝ
なむあみだ佛の方より鳴蚊かな ゝ
とべよ蚤同し事なら蓮の上 ゝ
かくれ家は蠅も小勢でくらしけり ゝ
ひいき鵜は又もから身で浮みけり ゝ
松の蝉どこまで鳴て晝になる ゝ
今迄は罰もあたらず晝寐蚊屋 ゝ
はなれ鵜が子のなく舟に戻りけり ゝ


Enguany aní cap a Michinoku amb l'afany d'estudiar l'art del “haiku”. En pengí la bossa de mendicant al coll tot traginant qualques coses en un mocadoret de fer farcells. Semblava que fos l'ombra de Saigyô (26), cosa admirable, emperò mentre pensava que la diferència entre nostres cors era com la neu i el color negre de les mànigues sentí vergonya com el cel a l'època de les pluges, mes era ja difícil canviar d'aparença. El setzè jorn de la quarta lluna, lluna de les flors de dèutzia, deixí enrere la cabana on havia fet llargues dormides. Fiu dues o tres llegües amb mon bastó tot decidit.
Ja he pujat el turó dels seixanta anys (27) i la lluna de ma vida s'atansa a les muntanyes de ponent. Si per cas pogués travessar la barrera de Shirakawa és tan incert de ma tornada i continuar viu és com si es pogués travessar els deu fils de les estores de Tofu. Quant més anava més era mon angoixa. Àdhuc els cants dels galls casolans anunciant l'hora jo ho sentia com una crida a tornar-me'n i inclús la brufada del vent sobre els bladars semblava convidar-me al retorn.
No avançava massa en mon camí. Reposí a l'ombra dels arbres i em fiu unes fregues a les cames esprimatxades tot mirant cap a Kashiwabara enllà d'aquesta muntanya i que jo imaginava en algun lloc sota els núvols, i d'alguna manera sentí enyorança.

Sense pensar-hi
sense ni contemplar-la
la meva casa.

Amb el mateix estat d'ànim.

Al meu llogaret
cap flor ja no s'hi troba
mes a cada pas
diu a mon cor de tornar
la bromallada.


La papallona
no és pas temorenca
quan al blat tendre
una bona ventada
s'hi és ja atansada.

Tots els jorns mandrejant i ni un moment pesarós.

També avui és
una larva de mosquit
i demà també.

Desitjos infinits, vida breu.

Aquesta brisa
diuen que no n'hi ha prou
al saló d'estiu.

Tot just ben despert
cap als camps que verdegen
els ulls se me'n van.

Desitjos del cor.

Al meu llogaret
fins i tot les mosquetes
ens fan picades.

En un món com cal
com petites monedes
les flors de lotus.

A l'ombra dels pins
hi ha una estora
mon saló d'estiu.

Cançons d'infants.

Fent tres passades
la libèl·lula para
al saló d'estiu. (Kijô -28)

Tota panteixant
s'escapoleix en dintre
la cuca de llum.

Una velleta
amb una meravella
es moca el nas.

I amb la calor
cara i mans ben brutes
el nen fa lletra.

Es bransoleja
una gran libèl·lula
mentre va passant.

A Tanakagawabara al migdia després de banyar-me.

Més xafogosos
són els puigs avui passats
des del llit estant.

De l'oració
“Namu Amida Butsu”
brunzir de mosquits. (29)

Salta puceta
i si altre cop fes-ho
sobre el lotus.

En el meu recés
també les mosques viuen
en família.

Amic cormorà
un altre cop a l'aigua
amb el pap ben buit.

Cigala del pi
fins quan penses en cantar
abans de migjorn?

I bé sens càstig
sota la mosquitera
faig migdiada. (30)

Cormorà lliure
te'n tornes a la barca
on plora ton fill.

- - - - - -

26 – Saigyô (西行 法師, 1118-1190).
27 – De fet, Issa en tenia cinquanta-set.
28 - - Kijô (希杖). El seu nom era Yumoto Gorôji (湯本五郎治), mort l'any 1836.
29 - 南無阿弥陀仏 (Namu Amida Butsu). És la versió japonesa de la frase original en sànscrit de “Namo Amitābhāya ”, frase dedicada a Buda que es pot traduir com “Homenatge a la Llum Infinita”.
30 – Poema repetit. Vegeu 03.

o0o

23 de maig de 2020

与謝蕪村 - 120

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR



夜を寒み小冠者臥たり北枕
Yo wo samumi kokaja fushitari kita makura.


En la freda nit
amb la testa cap al nord
jeu el jovencell. (57)


山鳥の枝踏かゆる夜長哉
Yamadori no eda fumikayuru yonaga kana.

En la llarga nit
camina per les branques
tot coix el faisà.
- - - - - -

57 - Els morts eren situats amb el cap senyalant el nord.
o0o

与謝蕪村 - 119

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR



猿どのゝ夜寒訪ゆく兎かな

Saru-dono no yosamu toiyuku usagi kana.

Al senyor mico
fa visita el conill
en la freda nit.


缺/\て月もなくなる夜寒哉

Kake kakete tsuki mo nakunaru yosamu kana.

Minva i minva
la lluna fins no ser-hi
en la freda nit.

o0o

与謝蕪村 - 118

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR

o0o


須磨寺にて Al temple de Suma.

笛の音に波もより來る須磨の秋
Fue no oto ni nami mo yori kuru Suma no aki.


So d'una flauta
les ones prop de Suma
són a la tardor. (55)


落穗拾ひ日あたる方へあゆみ行
Ochibo hiroi hi ataru kata e ayumi yuku.

Fent espigolada
i cap a la llum del sol
va tot caminant. (56)

- - - - - -
55 - Referència al Tsurezuregusa (徒然草) de Yoshida Kenko (吉田 兼好,1283?-1350?), capítol no. 09 : 。。。。。女のはける足駄にて作れる笛には、秋の鹿必ず寄るとぞ言ひ傳へ侍る。みづから戒めて、恐るべく愼むべきは此のまどひなり。
56 - El primer vers té sis síl·labes.

o0o

16 de maig de 2020

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-130-


雑 / さぬきにまうてて、まつやまのつと申す所に、院おはしましけん御あとたつねけれと、かたもなかりけれは

Temes diversos / Aní a Sanuki i en un lloc dit el Port de Matsuyama cerquí on l'emperador retirat havia vfiscut, mes no en trobí cap resta.

松山の波にながれてこし舟のやがてむなしく成りにけるかな

まつやまの-なみにながれて-こしふねの-やがてむなしく-なりにけるかな

Matsuyama no-nami ni nagarete-koshi fune no-yagate munashiki-narinikeru kana


La nau vinguda
portada per les ones
de Matsuyama
ha estat esvaïda
a l'instant en la buidor

Poema no. 1353
-----------------------------------

Nota : Es tracta de l'emperador Sutoku (崇徳天皇, 1118-1164).
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-129-



雑 / 恋百十首

Temes diversos / Cent deu poemes d'amor

何事につけてか世をばいとはましうかりし人ぞ今はうれしき

なにことに-つけてかよをば-いとはまし-うかりしひとぞ-けふはうれしき

Nanigoto ni-tsukete ka yo oba-itowamashi-ukarishi hito zo-kyô wa ureshiki


Quina casa és
aquella que fa el món
tan detestable?
El dol que algú em féu
m'és avui felicitat

Poema no. 1349
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-128-


雑 / 恋百十首

Temes diversos / Cent deu poemes d'amor

とにかくに厭はまほしき世なれども君がすむにも引かれぬるかな

とにかくに-いとはまほしき-よなれども-きみがすむにも-ひかれぬるかな

Tonikaku ni-itowamahoshiki-yo naredomo-kimi ga sumu ni mo-hikarenuru kana


Sigui com sigui
el món és detestable
i tot i així
mentre que tu hi visquis
jo m'hi sento ben atret

Poema no. 1348
o0o

9 de maig de 2020


落窪物語 -72-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.



 帥は、左の大殿に、まかり申しに参りたまへり。おとど、対面したまひて、物語したまふ。「よそにても志侍りしを、今はましてなむ。その小さき人のくだりはべらむを、らうたくせさせたまへ。故父殿の、いみじう愛しうしたまひしかば、ここにてもおほしし立てむと物しはべれど、かの母北の方、ひとりものしたまふを、せめて心苦しがりて添へらるるなめれば、えとどめでなむ」と宣へば、帥「堪へむ心の限りは仕うまつらむ」と言ふ。暮れ方にまかり出づれば、御装束一領、被けたまふ。かしこき御馬ニつ奉りたまふ。いとこまかにしたまへり。
 帰りて、帥、四の君に、「かうかう宣へる、小さくおはする君は、いくつぞ」と問へば、四の君「十一ばかり」といらへたまへば、「老いたると見そおとどの、いかに幼き子を持はまへりける」と言ふも、をかし。帥「殿の御達の帰るらむに、何か賜へたる」と問へば、四の君「何か取らせむ。さるべき物もなければ」といらへたまへば、帥「いといふかひなきこと宣ふ。この日ごろ、ありありて、ただに帰したてまつらむと思しけるよ」と、恥すかしげに言うて、これはおろかなる心ぞかしと帥は思ひて、残る物ありけるを取り出でて、大人三人には絹ニ疋、蘇枋一斤、童には絹三疋、蘇枋、下仕には絹ニ疋、蘇枋添へて、取らすれば、帥は情ありけりと思ふ。
 さて、帰りなむことを思ひわびて、四の君をとらへて泣きゐたるほどに、黄金して透箱を衣箱の大きさにむすべるに、朽葉の薄物の包みに包みて、入れたり。「いづこよりぞ」と問へば、「ただ『おのづから北の方御覧ずべきなり』と申して、使まかり帰りぬ」と申せば、あやしくて見れば、薄物、海の色に染めて、敷には敷たり。黄金の洲浜、中にあり。沈の舟ども浮けて、島に木ども多く植ゑて、洲崎、いとをかし。物や書きたると見れば、白き色紙に、いと小さくて、舟の浮たる所に、押しつけたり。放ちて見れば、かく書けり。
    「今はとて島漕ぎはなれゆく舟にひれふる袖を見るぞ悲しき
聞ゆるからに、人わろし。よしよし、聞えじ」と書きたり。面白の駒の手なれば、覚えなく、あさまし。「誰かし
いづらむ」と、北の方も見て驚きぬ。あやしがる。四の君、あはれに言ひ契りなども、例の人のやうにも、せざりしかば、思ひ出づることはなけれど、これを見るにぞ、さすがに思ひ出でらるる。少将は、「これを左の大殿の姫君に奉りたまへ」と言へば、母北の方「をかしき物にこそあめれ。なほ、持らまへれ」と言ふめれど、四の君も、なほよろづにしたまふめるものを、と思ひて、「よかなり」と言ふ。少将も、「なほなほ」と言ひて、「われ奉らむ」とて取りて奉る。面白の駒は思ひも寄らざりけれど、妹どもの心ありければ、子などあればと思ひて、ただにやはとて、そたるなりけり。
 夜更けてなむ、母北の方、帰りける。寅の時に皆くだりぬ。車十余なむありける。おほやけの、「とくまかれ」と重ねて宣旨くだりければ、山崎にゐたらで、やがて急ぎくだりにけり。送りの人も皆、帥、物被けてなむ返しける。
 殿の御達、皆帰り参りて、日ごろの物語、「われやはせし」と宣ふことを語れば、笑ひになむ笑ひたまひける。北の方、しばしは見苦しきまで恋ひ泣きけれど、日ごろ過ぎにければ、うち忘れにけり。帥は、播磨の守待ち受けて、いみじういたはりけることは、書かず。
 左の大殿の「一所は、めやすくなしつ。今一所だににしたてなば」となむ、宣ひける。



El Sochi anà a acomiadar-se del ministre de l'Esquerra.

– Sempre us he tingut amicícia i ara encara més. Tingueu esguard de la nena que anirà amb vós. Son pare, el traspassat Dainagon, li tenia molt d'amor. Nosaltres volíem que visqués ací, mes sa mare, la Kita no Kata, consirosa perquè la quarta dama es separa d'ella, desitja que l'acompanyi. Per açò no ens l'han deixada.
– Faré tot allò que pugui per a ella.

Aquell vespre, abans que el Sochi tornés a sa residència, el ministre, molt cortès, el complimentà amb uns vestits i dos esplèndids cavalls.

Una vegada arribat, el Sochi parlà a la quarta dama de la conversa amb el ministre.

– Quants anys té la nena?
– Onze.
– Com és que la tingué essent ja tan gran? - exclamà sorprès - - Quins regals has fet a les donzelles vingudes de la residència del ministre?
– Com res no se m'havia donat, no hi havia res adient.
– Quina ximpleria de dir! Després de tots aquests jorns ací i s'han hagut de tornar sens res!

I pensà avergonyit que era dona de poc esperit.

Dels regals que restaven féu donar a les tres donzelles més grans quatre rotlles de seda, un de brocat i una lliura de tintura. Les joves n'hagueren tres de rotlles de seda i tintura, i les serventes reberen dos rotlles de seda i tintura. Hom el considerà molt generós.


Arribà el jorn de la partença i hom s'afanyà per a sortir a l'alba. Mentre la Kita no Kata sens esma de tornar-se'n a casa plorava agafada a la quarta dama portaren una caixa d'or traucada, gran com un bagul, fermada amb fils de colors virolats i embolicada amb una filempua de color marronós. Preguntaren d'on venia. El servent digué :

– El missatger ha dit que quan ho veiéreu ho sabríeu.

Ho trobaren molt estrany i l'obriren. Dintre hi havia la representació en or d'una illa estesa en una filempua de color blau marí on surava un vaixell de fusta perfumada i en els turons de l'illa hi havia una profusió d'arbres, tot magnífic. Miraren si hi havia un missatge i trobaren un paper blanc molt petit dintre del vaixell on hi havia escrit :

Quina tristesa
veure com les mànigues
em diuen adéu
mentre la barca se'n va
ben lluny d'aquesta illa. (109)

“Ja es prou malament dir-ho així, doncs no cal dir res més”.

Era de la mà del “Cavall-cara-blanca”. Era tan inesperat que la quarta dama es sentí defallir. També la Kita no Kata restà astorada. La quarta dama ni hi pensava en ell. Era maridada amb un estrany que no estimava i allò li ho féu recordar.
El Shôshô digué de regalar-ho a la filla del ministre de l'Esquerra.

– Açò és massa bo. Queda-t'ho! - exclamà la Kita no Kata.

La quarta dama digué :

– No, per tot allò que el ministre ha fet per mi és el millor.

– D'acord. Ho portaré jo mateix – féu el Shôshô.

No havia estat una pensada del “Cavall-cara-blanca” d'enviar aquell regal sinó de ses germanes perquè havent com hi havia una filla era allò que calia fer.


La Kita no Kata tornà a sa residència de fosca nit. A l'hora del del Tigre (110), amb el permís imperial, la comitiva del Sochi partí amb més de deu carruatges i s'apressaren sens fer parada a Yamazaki (111).

Tots els servents que els havien atès foren recompensats i se'n tornaren. Les dames que havien retornat a la residència del ministre explicaren els esdeveniments d'aquells jorns. Quan el ministre i Ochikubo sentiren allò de la Kita no Kata que ella no havia arranjat aquell casori esclafiren de riure.

Durant un temps la Kita no Kata plorà amb desconsol l'absència de la quarta dama, emperò, després ho oblidà completament.

El Sochi i la quarta dama foren tan magníficament atesos per el governador de Harima que no cal descriure-ho.

El ministre de l'Esquerra digué que com ja havia arranjat l'afer d'una de les germanastres ara li'n restava l'altra.

- - - - - -

109 – Referència a una llegenda japonesa. Durant el regnat de l'emperador Senka (宣化天皇, regnat : ¿536-539 ?) es va enviar una expedició per lluitar a Corea que en aquell temps era en guerra amb el Japó. Els vaixells van salpar de la província de Hizen (肥前). La princesa Sayo, (posteriorment coneguda com a Matsuura Sayo Hime – 松裏佐用姫, ¿-?), esposa d'Ôtomo no Satehiko (大伴挾手彦, ¿-?) era al turó de Matsuura per acomiadar-lo en el seu viatge a Mimasa (任那), un regne coreà. Va ser tanta la intensitat de les seves pregàries perquè ell tornés sa i estalvi que es va transformar en una estàtua de pedra, com un monument a la devoció d'una veritable esposa. Encara actualment és un nom que simbolitza al Japó la fidelitat i l'amor d'una esposa.
Hi ha un poema al Man’yôshû (万葉集), el no. 871, que tracta d'aquests personatges :
[題詞]大伴佐提比古郎子 特被朝命奉使藩國 艤棹言歸 稍赴蒼波 妾也松浦[佐用嬪面] 嗟此別易 歎彼會難 即登高山之嶺 遥望離去之船 悵然断肝<黯>然銷魂 遂脱領巾麾之 傍者莫不流涕 因号此山曰領巾麾之嶺也 乃作歌曰

[原文]得保都必等 麻通良佐用比米 都麻胡非尓 比例布利之用利 於返流夜麻能奈
[訓読]遠つ人松浦佐用姫夫恋ひに領巾振りしより負へる山の名
[仮名],とほつひと,まつらさよひめ,つまごひに,ひれふりしより,おへるやまのな

Hi ha també una obra de teatre Nô de Zeami (世阿弥- dates aprox. 1363-1443), també anomenat Kanze Motokiyo (観世元清), amb aquest mateix nom i argument : Matsuura Sayo Hime (松裏佐用姫).
110 - L'hora del tigre (Tora no toki - 寅の時) : les 04 hores.
111 – Yamazaki (山崎). En aquell temps era el lloc on habitualment la gent s'acomiadava d'aquells que anaven de viatge lluny de la capital.

o0o

2 de maig de 2020

おらが春 -03-
LA MEVA PRIMAVERA

小林 一茶
Kobayashi Issa (1763-1828).




正月元日の夜の丑刻より始りて、打つゞき八日目/\に、天に音樂あると云ふこと、誰といふともなく云觸らして、いつ/\の夜そんぜうそこにてしかと きゝしと人もあり、又吹風の迹なし事とけなすものもあり。其噂東西南北にはつと弘りぬ。つら/\思ふに、全く有りと信じがたく、又ひたすらなしとかたつけ がたし、天地ふしぎのなせるわざにて、いにしへ甘露を降らせ、乙女の天下りて舞しためしなきにしもあらず、今此天下泰平に感じて、天上の人も腹鼓うち、俳 優してたのしむならめ、それを聞得ざるは其身の罪の程によるべし。何にまれあしからぬとりさたなりと、三月十九日夕過より、誰かれ我菴につどひつゝ、おの /\息をこらして今や/\と待うち、夜はしらしら明て、窓の梅の木に一聲有り、
今の世も鳥はほけ經鳴にけり ゝ一茶
鶯の馳走に掃しかきねかな ゝ
馬までもはたご泊や春の雨 ゝ
雀の子そこのけ/\御馬が通る ゝ
かすむ日やしんかんとして大座敷 ゝ
横乘の馬のつゞくや夕雲雀 ゝ
京島原
入口のあいそになびく柳かな ゝ
藪村やまぐれあたりも梅の花 ゝ
正月や夜はよる迚うめの月 ゝ
茶屋むらの一夜にわきし櫻かな ゝ
翌/\と待たるゝうちが櫻かな 白飛
なぐさみにわらを打也夏の月 一茶
卯月八日
長の日をかはく間もなし誕生佛 ゝ
五月雨も中休みかよ今日は ゝ
病後
ちりの身とともにふは/\紙帳哉 ゝ
五月雨も仕廻のはらり/\かな ゝ
小座頭の天窓にかぶる扇かな ゝ
竹の子と品よく遊べ雀の子 ゝ
入梅晴や二軒並んで煤拂ひ ゝ
谷藤橋
這わたる橋の下よりほとゝぎす ゝ
はつ瓜を引とらまへて寐た子哉 ゝ
人形町
人形に茶を運ばせて門凉み ゝ
今迄は罰もあたらず晝寐蚊屋 ゝ
蚊がちらりほらり是から老が世ぞ ゝ
世がよくばも一ツ泊れ飯の蠅 ゝ
卯の花に一人きりの社かな ゝ
幽栖
蟲にまで尺とられけり此はしら ゝ

身一つすぐす迚山家のやもめの哀さは

おの(が)里仕舞てどこへ田植笠 ゝ
あつぱれの大わか竹ぞ見ぬうちに ゝ
花つむや扇をちよいとぼんのくぼ ゝ
としよりと見るや鳴蚊の耳のそば ゝ
戸隱山
居風呂へ流し込たる清水かな ゝ
此入りはどなたの菴ぞ苔清水 一茶
一つ蚊のだまつてしくり/\かな ゝ
その門に天窓用心ころもがえ ゝ
かくれ家の柱で麥を打れけり ゝ
越後女旅かけて商ひする哀さを
麥秋や子を負ひながらいはし賣 ゝ
笋や人の子なくば花咲ん ゝ
芝でした休み所や夏木立 ゝ
山苔も花さく世話はもちにけり ゝ
孑孑の天上したり三ケの月 ゝ
獨樂坊
寐所見る程は卯の花明りかな ゝ
法の山や蛇もうき世を捨衣 ゝ



Corria la brama que des de l'hora del Bou (10) el matí de cap d'any s'havia sentit una música celestial que es repetia cada vuit jorns. Hi havia gent que la sentia en aital nit o en aital indret, mentre altri deia que passava com bufada de vent sens deixar petja. Aquesta brama s'escampava als quatre vents. Pensí en açò amb molta cura. Era difícil de creure-ho i alhora no deixar de prendre-ho seriosament. Entre les meravelles del cel certament hi havia des de l'antigor la caiguda de la dolça rosada (11) i de la baixada de les verges celestials (12) que feren danses. Potser sentint que el món ha rebut ara la pau els éssers celestials es piquen el ventre d'acontentament i, si per cas, no els sentim, és degut als nostres pecats.
Tot pensant que es tractava d'un rumor estrany, el dinou de la tercera lluna, passat el vespre, alguns amics s'aplegaren a ma cabana. Gairebé sens ni respirar esperàrem frisosos. La nit es féu alba i de la prunera a la finestra es sentí un cant :


També en el mon
d'avui un ocell canta
“Sutra del Lotus” (13)

Per a festejar
el rossinyol netejo
la meva barda.

També el cavall
té aixopluc a l'hostal
pluja del matí

Aparteu-vos i
aparteu-vos pardalets
que passa En Cavall. (14)

Jorn de boirina
seient a la gran sala
tot en silenci.

Muntats al gairó
passen i passen cavalls
alosa de nit.

A Shimabara, Kyoto (15)

A la portada
tremolós és el salze
tot saludant-vos.

Poble de matolls
com a benastrugança
flors de prunera.

Dia de cap d'any
aquesta nit és la nit
lluna del pruner.

Poble de cases
de te de nit han brotat
flors de cirerer.

Demà o passat
jo us sóc en espera
flors de cirerer. (Hakushi - 16)

Entretenint-me
espallusso la palla
en lluna d'estiu.

Vuitè jorn de la quarta lluna

Un dia ben llarg
ni un moment sedegós
fa anys el Buda. (17)

Cinquena lluna
tes pluges semblen haver
un repòs avui

També és de pols
la fràgil mosquitera
i com jo mateix. (18)

Cinquena lluna
tes pluges acabades
mes fan esquitxos

El music ceguet
es cobreix el caparró
amb el seu ventall.

Vinga pardalets
amb els rebrots del bambú
juguem-hi gentils.

Les pluges fetes
dues cases veïnes
fan netejada.

Pont de la vall de les glicines

Tot a rossegons
per al dessota del pont
una cuquella.

Tot arrapant-se
a un meló novençà
s'adorm l'infantó.

El carrer de les nines (19)

Amb el te servit
per les nines sóc al fresc
de la portada.

I bé sens càstig
sota la mosquitera
faig migdiada. (Haiku repetit. Vegeu 04).

Mosquits i mosquits
per ací i per allà
món de vellesa. (20)

Si el món va bé
fins les mosques fan sojorn
en el meu arròs. (21)


És allà tot sol
entre flors de dèutzia
un santuari.

Vida en quietud (22)

Fins i tot el cuc
li fa el mesuratge
a la columna. (23)

La tristor d'una vídua que viu tota sola a la muntanya

La feina feta
poblet on planto l'arròs
amb el meu barret.

Esplèndid i gran
s'ha fet el jove bambú
sens adonar-me'n.

Mentre collint flors
ha posat el seu ventall
entre cap i coll. (24)

Saben que sóc vell
els mosquits que brunzinen
per mes orelles.

A la muntanya de Togakushi

Passa un corrent
d'aigua de la muntanya
per ma banyera.

De qui l'ermita
que és allà amb l'aigua
verda de molsa?

I aquell mosquit
silenciós insisteix
picant i picant.

Passant la porta
ves amb compte amb el cap
que vas endreçat.

En aquell recés
algú contra el pilar
hi bat la palla.

La tristor d'una dona d'Echigo venedora ambulant.

Bladars de tardor
ella hi ven sardines
carregant l'infant.

Rebrots de bambú
si no hi haguessin nens
seríeu en flor.

Faig de la gespa
el meu indret de repòs
als arbres d'estiu.

A la muntanya
la molsa dóna ajut
a la florida.

Pugen cap al cel
xiques larves de mosquit
lluna de tres quarts.


A la residència de Dokuraku (25)

Flors de dèutzia
fins tot el dormitori
me m'il·luminen.

Al clos d'un temple
una serp deixa la pell
d'aquest món sòrdid.
- - - - - -
10 - – Ushi koku (丑刻) : hora del Bou, període de temps comprès entre les 01-03 hores.

11 – Referència a la caiguda d'una rosada dolça en temps de l'emperador Tenmu
(天武天皇, 631 – 686) que era l'elixir de la immortalitat, segons la tradició xinesa.

12 – Una vegada l'emperador Tenmu era la muntanya de Yoshino tocant un “koto” i les verges celestials van baixar del cel per a escoltar-lo. El koto (琴) és un instrument de corda, normalment de tretze cordes, que es toca horitzontalment pinçant les cordes.

13 - Myōhō Renge Kyō (妙法蓮華経) : Sutra del Lotus de la llei suprema. És un mantra que constitueix la part central de totes les formes del budisme Nichiren. Aquest “mantra” li va ser revelat al budista japonès Nichiren (日蓮,1222-1282) l'any 1253.
14 – Referència a una curta peça teatral “kyôgen” (狂言) que s'interpreta durant els entreactes del teatre Nô (能). Els nens hi juguen muntats en un pal tot cridant “Aparteu-vos que passa en Cavall!”.
15 – Barri del plaer de Kyoto.
16 – Hakuhi. Era de Nagano. El seu nom era Kobayashi Eijirô.
17 – Per l'aniversari de Buda es fan moltes libacions i la gent vessa aigua i te sobre les estàtues.
18 – Les mosquiteres eren de paper blanc.
19 – Ningyôchô, Nom d'un barri del Nihonbashi a Tòquio, que en aquell temps es deia Edo (江戸).
20 – Els vells havien de suportar l'hivern i i els mosquits anunciaven l'estiu.
21 – Significa que hi ha hagut una bona collita . Fa referència una cançó popular ”... enguany l'any és bo...”.
22 – Va ser un any sense neguits per a Issa.
23 – Segons una dita de Kitashinano (北信濃の俗諺) : Si un cuc reptador et puja al cap la vida s'ha acabat”.
24 – Durant els tres mesos d'estiu els monjos budistes viuen retirats fent exercicis espirituals i fan ofrenes de flors a Buda.
25 - Dokuraku (獨樂, ¿-?) "El monjo que gaudeix estant sol" o "El monjo que és naturalment feliç". Aquest és el nom artístic d'un poeta amic d'Issa que va ser el seu deixeble durant molt anys. Era el cap d'un temple budista de la secta Shingon (真言宗).
o0o