竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -13-

龍の首の珠

大伴のみゆきの大納言は、わが家にありとある人召し集めて、のたまはく、「龍の頸に、五 色にひかる玉あなり。それ取りてたてまつりたらん人には、願はんことを叶へん」とのたまふ。をのこども、仰の事を承はりて申さく、「仰の事はいともたふと し。たゞし、この玉たはやすくえ取らじを。いはむや、龍の頸の玉はいかゞ取らむ」と申あへり。大納言の給、「てんの使といはんものは、命を捨てゝも、おの が君の仰ごとをば叶へんとこそ思ふべけれ。この國になき、天竺・唐の物にもあらず。此國の海山より、龍はおり上る物也。いかに思ひてか、なんぢら、難きも のと申べき」。をのこども申やう、「さらばいかゞはせむ。難き事なりとも、仰ごとに從ひて求めにまからむ」と申に、大納言見わらひて、「なむぢらが君の使 と、名を流しつ。君の仰ごとをば、いかゞは背くべき」との給て、龍の頸の玉取りにとて、出したて給。この人々の、道の糧食物に、殿内の絹・綿・錢など、あ るかぎりとり出でゝ添へて遣はす。「この人々ども歸るまで、いもひをして吾はをらん。この玉取りえでは、家に歸り來な」とのたまはせけり。おのおの仰承は りて、まかり出ぬ。「『龍の頸の玉取りえずは、歸り來な』とのたまへば、いづちもいづちも、足の向きたらん方へいなむず。かゝるすき事をしたまふこと」 と、そしりあへり。給はせたる物、おのおの分けつゝ取る。あるいはおのが家に籠りゐ、あるいはおのが行かまほしき所へ往ぬ。「親君と申とも、かくつきなき ことを仰給ふこと」ゝ、事ゆかぬ物ゆゑ大納言をそしりあひたり。


LA JOIA AL COLL DEL DRAC

Ôtomo no Miyuki, el Gran Conseller, convocà tots els homes de sa mansió i els hi digué :
-Hi ha una joia amb la lluïssor de cinc colors al coll d'un drac. A qui me la porti li concediré allò que desitgi.
Els homes escoltaren ses paraules i digueren :
-Respectem vos ordres, emperò, no serà gens fàcil de trobar aquesta joia, i encara més difícil de prendre-la del coll d'un drac..
El Gran Conseller digué :
-Qui serveix son senyor àdhuc sa vida arriscaria, obligat a seguir ses ordres. No és pas quelcom que no sigui al nostre país, o a l'Índia o a la Xina. Els dracs surten de les aigües i de les muntanyes del nostre país. Què us fa pensar dir que sigui difícil?
Els homes digueren :
-Que així sigui, doncs, encara que difícil seguírem vos ordres i anirem a cercar-ho.
El Gran Conseller els mirà i rigué :
-És sabut que serviu a un gran senyor, com gosaríeu oposar-vos a sa paraula?
I els ordenà de partir a la recerca de la joia al coll del drac. Els aprovisionà pel viatge i del magatzem els forní amb sedes, cotons, diners, i els féu sortir.
-Fins que no torneu – digué – faré abstinència. Emperò, no torneu pas sens la joia!
I amb aquestes paraules se n'anaren.
Com els havia dit “No torneu sens la joia al coll del drac!” anaren cap a on els portaven els peus. Criticaren el Gran Conseller d'aquella rauxa. Tot allò que havien rebut s'ho repartiren entre ells. Uns tornaren a llurs cases i altres anaren a on els plagué. Tot i ésser llur amo ses ordres eren un despropòsit, i com no progressaven blasmaren el Gran Conseller.

o0o

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -12-

この皮衣いれたる箱を見れば、くさぐさのう るはしき瑠璃を色へてつくれり。皮衣を見れば、金青の色なり。毛の末には、金の光し、さゝきたり。寶と見え、うるはしき事ならぶべき物なし。火に燒けぬ事 よりも、けうらなること、ならびなし。「うべ、かぐや姫このもしがり給にこそありけれ」とのたまうて、「あなかしこ」とて、箱にいれ給て、ものゝ枝につけ て、御身の化粧いといたくして、「やがて泊りなんものぞ」とおぼして、歌よみ加へて持ちていましたり。その歌は、限なきおもひに燒けぬ皮衣袂かはきてけふ こそはきめと言へり。家の門にもていたりて、立てり。竹取出きて、とり入れて、かぐや姫に見す。かぐや姫の、皮衣を見ていはく、「うるはしき皮なめり、わ きてまことの皮ならむとも知らず」。竹取答へていはく、「とまれかくまれ、まづ請じ入たてまつらむ。世中に見えぬ皮衣のさまなれば、これをと思ひ給ね。人 ないたくわびさせたてまつらせ給そ」と言ひて、呼びすゑたてまつれり。かく呼びすゑて、この度はかならずあはむと、女の心にも思ひをり。この翁は、かぐや 姫のやもめなるを歎かしければ、よき人にあはせんと思ひはかれど、切に「いな」といふ事なれば、え強ひねば、ことわり也。かぐや姫、翁にいはく、「この皮 衣は、火に燒かんに、燒けずはこそ、まことならめと思ひて、人の言ふことにも負けめ。「世になき物なれば、それをまことと疑ひなく思はん」とのたまふ。猶 これを燒きて心みん」と言ふ。翁、「それ、さも言はれたり」と言ひて、大臣に、「かくなん申」と言ふ。大臣答へていはく、「この皮は、唐にもなかりける を、からうじて求め尋ねえたる也。なにの疑ひあらむ。さは申とも、はや燒きて見給へ」と言へば、火の中にうちくべて燒かせ給に、めらめらと燒けぬ。「され ばこそ。異物の皮なりけり」と言ふ。大臣、これを見給ひて、顔は草の葉の色にて居給へり。かぐや姫は、「あなうれし」と、喜びてゐたり。かの詠み給ける歌 の返し、箱に入て返す。
　　なごりなく燃ゆとしりせば皮衣思ひの外におきて見ましを
とぞありける。されば、歸りいましにけり。世の人々、「あべの大臣、火ねずみの皮衣もて いまして、かぐや姫にすみ給ふとな。こゝにやいます」など問ふ。ある人のいはく、「皮は火にくべて燒きたりしかば、めらめらと燒けにしかば、かぐや姫あひ 給はず」と言ひければ、これを聞きてぞ、とげなき物をば、「あへなし」と言ひける。


Mirà la capsa on hi havia la pell, era ornada amb tota tota mena de lapislàtzulis . Contemplà la pell, era de color blau amb reflexos daurats a les puntes dels pèls. Lluïa com un tresor, d'una bellesa única. Més que no pas la resistència al foc era son esplendor imparella. Digué :
-Oh! Això és certament allò que Kaguyahime desitja. És més del que em pensava.
La posà a la capsa, hi fermà una branca, s'empolainà i tot pensant “Segurament hi passaré la nit!” Féu uns versos i els afegí :
Aquest vestit de pell que ni el foc
ni ma passió constant no consumeixen,
la porto certament avui amb mes mànigues eixutes.
Arribà a les portes de la casa amb la pell i hi restà davant. El vell sortí, l'agafà i la mostrà a Kaguyahime. Aquesta tot mirant-la digué :
-És una pell extraordinària, emperò, no sé pas si és autèntica.
El vell contestà :
-De tota manera, no li diguis cap inconveniència.
Cridà al Ministre i l'acomodà.
Àdhuc la vella veient com l'acomodava creguí de tot cor que aquesta vegada Kaguyahime consentiria a casar-se.
El vell patia per si Kaguyahime restava fadrina, i desitjava que es casés amb una bona persona, emperò, si hi era completament en contra, no podia pas obligar-la, i ella ho refusaria.
Kaguyahime li digué :
-Si aquesta pell passa certament la prova del foc admetré que és autèntica i acceptaré sa paraula. Dieu que és una cosa única al món i que no n'haig de dubtar, llavors, provem de cremar-la.
-Fem-ho com dius.
Digué el vell i s'adreçà al Ministre :
-Això és el que diu Kaguyahime.
I el Ministre contestà :
-Aquesta pell no era ni a Morokoshi, i després de moltes dificultats l'he haguda. No n'hi ha dubte. Tal com dieu, cremem-la i ho veurem.
I tot dient això la gità al foc, i les flames la consumiren.
-Després de tot, seria la pell d'un altre animal.... (17)
El Ministre quan ho veié la cara se li tornà de color verd fulla.
Kaguyahime en fou ben cofoia. Com a resposta als versos anteriors del Ministre ella féu un poema que posà a la capsa :
Si hagués sabut que la pell cremaria sens deixar res,
mirar-la només, lluny del foc de ma pensada.
I així se'n tornà el Ministre.
Tothom preguntà :
-El Ministre Abe ha portat el vestit de pell de la Rata de Foc, i havia de viure amb Kaguyahime. Ja hi és?
La gent d'allà digué :
-Quan es gità la pell al foc cremà fins a consumir-se, i amb Kaguyahime no s'ha casat.
S'escampà la brama i al no reixir es deia d'Abe de “no (h)ave(r-la)”.

- - - - - -
17 – No és clar qui diu aquesta frase. Hi ha discrepàncies entre els comentaristes de les diverses versions del text, unes diuen que és el vell i altres Kaguyahime.

o0o