KOKINSHÛ (古今集) -224-


冬河のうへはこほれる我なれやしたにながれてこひわたるらむ

ふゆがわのーうえはこうれるーわれなれやーしたにながれてーこいわたるらむ

Que sóc jo potser com un riu que a l'hivern ha glaçat l'aigua? Al fons de tot hi flueix la passió de l'amor.

Poema no. 591

Autor : Muneoka no Ôyori (むねをかのおほより, ¿ - ?)

No hi dades de la seva vida, només que va ser “Doctor en Matemàtiques”.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -223-

わがこひにくらぶの山のさくら花まなくちるともかずはまさらじ

わがこいにーくらぶのやまのーさくらばなーまなくちるともーかずはまさらじ

Incessant cauen les teves flors cirerer del mont Kurabu mes no són superiors a
mon sentiment d'amor.

Poema no. 590

Autor : Sakanoue no Korenori (坂上是則 (¿ - 930)
Va ser un funcionari modest que va ocupar un càrrec menor a la província de Kaga.
Només sabem que va publicar els seus poemes en diverses antologies i té un recull personal de l´any 924 : Korenori no Shû (是則の集).
Sembla que va ser un gran jugador d'un esport de pilota anomenat “Kemari” (蹴鞠).
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -222-


やよひばかりに物のたうびける人のもとに、又人ま かりつつせうそこすとききてつかはしける

Compost i enviat a una dama que havia acceptat de parlar amb l'autor, quan aquest, cap a la tercera lluna, va sentir que un altre home la visitava i l'hi enviava missatges.

露ならぬ心を花におきそめて風吹くごとに物思ひぞつく

つゆまらぬーこころをはなにーおきそめてーかぜふくごとにーものおもいぞつく

No és rosada el meu cor que he posat damunt de les flors, ara que bufa el vent em fa estremir d'amor.

Poema no. 589

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)
Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o