KOKINSHÛ (古今集) -195-

奥山の菅のねしのぎふる雪のけぬとかいはむこひのしげきに

おくやまのーすがのねしのぎーふるゆきのーけぬとかいはむーこいのしげきに

Com la neu que cau i colga l'arrel de la xuflera al cor de la muntanya, potser cremaré d'amor ardent.

Poema no. 551

Autor : Anònim.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -194-

あは雪のたまればがてにくだけつつわが物思ひのしげきころかな

あわゆきのーたまればかてにーくだけつつーわがものおもいのーしげきころかな

Com quan s'acumula la neu tova i s'esllavissa, així, d'aital manera ho fa aquest jorn el meu cor.

Poema no. 550

Autor : Anònim.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -193-

あきのたのほのうへをてらすいなづまのひかりのまにも我やわするる

あきのたのーほのうえをてらすーいなずまのーひかりのまにもーわれやわするる

Ni per un instant, tot i breu com el llampec que il.lumina el blat del camp a la tardor, no he d'oblidar-te.

Poema no. 548

Autor : Anònim.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -192-

ゆふさればいとどひがたきわがそでに秋のつゆさへおきそはりつつ

ゆうさればーいとどひがたきーわがそでにーあきのつゆさえーおきそわりつつ

Costa d'eixugar mes mànigues xopes de plor quan es fosc, ara amb la rosada de la tardor són més molles.

Poema no. 545

Autor : Anònim.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -191-


うき草のうへはしげれるふちなれや深き心をしる人のなき

うきくさのーうえはしげれるーふちなれやーふかきこころをーしるひとのなき

Sóc potser un fondal sota l'exuberància de les herbes a flor d'aigua? Només jo conec el fons del meu cor.

Poema no. 538

Autor : Anònim.
o0o