KOKINSHÛ (古今集) -192-
ゆふさればいとどひがたきわがそでに秋のつゆさへおきそはりつつ
ゆうさればーいとどひがたきーわがそでにーあきのつゆさえーおきそわりつつ
Costa d'eixugar mes mànigues xopes de plor quan es fosc, ara amb la rosada de la tardor són més molles.
Poema no. 545
Autor : Anònim.
o0o
19 de maig del 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada