徒然草 - 155 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -155- - - -

世に從はむ人は、まづ機嫌〔時機、都合〕を知るべし。序〔場合〕惡しき事は、人の耳にも逆ひ、心にも違ひて、その事成らず、さやうの折節を心得べきなり。但し病をうけ、子うみ、死ぬる事のみ、機嫌をはからず、ついであしとて止む事なし。生住（しゃうぢう－ママ）（＊しゃうぢゅう）異滅〔生は産、住は居所（＊ママ）、異は病にかゝつて異形になること、滅は死亡〕の移り變るまことの大事は、たけき河の漲り流るゝが如し。しばしも滯らず、直ちに行ひゆくものなり。されば眞俗〔眞諦と俗諦と、眞理と俗世間、修道も俗事にても〕につけて、かならず果し遂げむとおもはむことは、機嫌をいふべからず。とかくの用意なく、足を踏みとゞむまじきなり。春暮れて後夏になり、夏果てて秋の來るにはあらず。 春はやがて夏の氣を催し、夏より既に秋は通ひ、秋は則ち寒くなり、十月（かんなづき）は小春〔陰暦十月頃一時春の如く暖くなる折を云ふ〕の天氣、草も青くなり、梅も莟みぬ。木の葉の落つるも、まづ落ちてめぐむにはあらず、下より萌（きざ）しつはる〔衝張る、芽ぐみきざす〕に堪へずして落つるなり。迎ふる氣下に設けたる〔下で支度してゐる〕故に、待ち取る序〔それを待ち受ける順序〕、甚だ早し。生老（しゃうらう）病死の移り來る事、又これに過ぎたり。四季はなほ定まれる序あり。死期（しご）は序を待たず。死は前よりしも來らず、かねて後（うしろ）に迫れり。人みな死ある事を知りて、待つ事しかも急ならざるに、覺えずして來る。沖の干潟遥かなれども、磯より潮の滿つるが如し。 - - - L’home que s’adapta a la faisó del món ha d’ésser conscient des del començament dels canvis. Expressar quelcom a destemps serà de mal sentir, trasbalsarà el cor i allò que es diu serà endebades. Un s’ha d’adonar del moment adient. Tanmateix, l’home no pot preveure la malaltia, el naixement i la mort; no pot pas aturar els moments adversos. Néixer, viure, emmalaltir i morir, els veritables esdeveniments, són com l’abassegador corrent d’un riu, ni un instant aturat, sempre fluint. No hauríem de parlar de canvis respecte a afers essencialment importants, siguin religiosos o mundanals, els qual, de totes maneres, s’han de portat a terme. Potser no estarem preparats per a una cosa o per l’altra, mes no hem d’aturar el decurs dels fets. No és que després de la primavera arribi l’estiu, ni que després de l’estiu sigui tardor. La primavera aviat porta senyals d’estiu, ja a l’estiu apareix la tardor i a la tardor hi ha llestament l’hivern. La desena lluna té un entretoc de temps primaverenc. Les herbes verdegen i les pruneres tenen brots. També cauen les fulles dels arbres. No és que primer caiguin les fulles i que després sortin els brots, no, és que les fulles no poden resistir la puixança dels brots de dessota. La vigoria rebuda es prepara dessota i els canvis són molt prestos. La transició del naixement a la vellesa i de la malaltia a la mort és encara més ràpida. Les quatre estacions tenen ja un ordre determinat. La mort no en té d’ordre. La mort no arriba pas pel davant, s’apropa per darrere. Hom sap de la mort. Quan un pensa que té temps, la mort arriba sobtadament. És com els bancs de sorra que s’allarguen en la mar i que les onades colguen. - - - o0o