A Handbook to Classical Japanese

John Timothy Wixted ha publicat un manual de japonès clàssic (Bungo), una eina imprescindible per poder tenir accés als clàssics japonesos.
Tots els exemples gramaticals que hi apareixen són trets de de les obres més conegudes: Genji Monogatari, Heike Monogatari, Houjouki, Kagerou Nikki,Kanadehon Chuushingura, les antologies poètiques imperials (Kokinshuu, Gosen, i Goshuui entre altres),Man'youshuu i un llarg etcètera.
La seva classificació de les conjugacions verbals és detallada i també ens explica com "obrir" els verbs clàssics, una feina realment feixuga, però que amb les seves directius no ho sembla pas tant.També el capítol dedicat a las "confusions fàcils", especialment els finals de verb, és força aclaridor
Té set apèndixs amb profusió de notes sobre estudis relacionats amb el japonès clàssic en llengües occidentals, llevat del rus, i sobre altres gramàtiques "bungo", entre elles les de Samson, McCullough, O'Neill (professor meu a la SOAS) i Vovin (la seva gramàtica, esplèndida, es va veure afectada pels nombrosos errors tipogràfics de l'editor, que va provocar una onada de devolucions i es va comprometre a refer-la correctament i a substituir tots els exemplars de la primera i malaurada edició).

Makura no Soushi

Fa poc es va publicar una traducció anglesa d'aquesta obra clàssica japonesa de la Sei Shounagon.
La traductora és la Meredith McKinney. La seva traducció és completa, a diferència de la primera traducció que en va fer el professor Ivan Morris i que va eliminar alguns fragments per no considerar-los massa interessants o massa "foscos" pel públic en general i no especialitzat.
Aquesta nova traducció inclou a més diversos apèndixs sobre els edificis i palaus de la cort, explicacions sobre el calendari japonès, glossaris de termes generals, títols de la cort i el sistema burocràtic, indumentària i colors.
És una obra ben estructurada i amb un minuciós treball lingüístic.