MAN’YÔSHÛ (万葉集) -30-

妹が見しやどに花咲き時は経ぬ我が泣く涙いまだ干なくに

いもがみし,やどにはなさき,ときはへぬ,わがなくなみた,いまだひなくに

L’estimada va veure com s’obrien les flors al voltant de casa. El temps passa i les meves llàgrimes encara no s’han eixugat.

Poema nº 469

Autor: Ôtomo no Yakamochi (大伴家持, 718-785).

Poeta, polític i el principal compilador del Man’yôshû. La seva contribució a l’antologia és considerable, amb 479 poemes, més del deu per cent del total de l’obra.

Va ocupar molts càrrecs polítics tot i que la seva carrera va tenir mols alts-i-baixos.

Degut a un crim comès per un familiar seu va ser desposseït a títol pòstum de tots els seus càrrecs.

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals “ (Sanjūrokkasen三十六歌仙).

OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -36-

たれをかも知る人にせむ高砂の松も昔の友ならなくに [34]
tare wo ka moーshiru hito ni semuーTakasago noーmatsu mo mukashi noーtomo nara naku ni.

Qui em resta dels vells companys? Tampoc vosaltres, pins de Takasago, no sou els amics d´antany.

Nota : El pi de Takasago, un clàssic absolut, a la província de Harima, prop de Kobe, simbolitza la longevitat , es creia que tenia mil anys. Potser la llarga vida del pi fa més curta la vida de l´home que està sol.

Kokinshû no. 909. Temes diversos. 古今集 / 雑.

Autor : Fujiwara no Okikaze (藤原興風, ?-¿)

Com a data certa de la seva vida només hi ha la del 24 d´abril del 914 quan va ser nomenat Jutge Suprem de la Cort.
Va participar activament en els cercles poètics del seu temps.

Sembla que va ser un virtuós del “koto” ( 琴 / 箏).

És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals”.