徒然草 - 210 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -210- - - -

喚子鳥〔古今三鳥の一としてやかましく云ふ鳥、郭公鳥であらうと云ふ。〕は春のものなりと許りいひて、いかなる鳥ともさだかに記せる物なし。ある眞言書の中（うち）に、喚子鳥なくとき招魂の法〔死者の魂を呼び招く秘法〕をば行ふ次第あり。これは鵺（ぬえ）〔梟の類〕なり。萬葉集の長歌（ながうた）に、「霞たつ永き春日（はるび）の〔同卷一、「ぬえこどりうらなけ居れば」云々〕。」など續けたり。鵺鳥も喚子鳥の事樣に通ひて聞ゆ。 - - - Es diu : - Yabukodori, au de primavera...... (348) Emperò, no hi ha cap escrit que indiqui quina mena d’au és. En un determinat texte de la secta Shingon es descriuen els rituals de les invocacions als esperits quan canta un yobukodori. Açò es refereix al “nue” (349). En un poema del Man’yôshû (350) es llegeix : - S’alça la boira Llarg jorn de primavera. Semblaria com si el “nue” i el “yobukodori” s’assemblessin. - - - - - - 348 – (350 – 01) Yabukodori (喚子鳥) : rossinyol, becadell. Referència al poema no. 29 del Kokin Wakashû (古今和歌集) : をちこちのたづきも知らぬ山中におぼつかなくも呼子鳥かな. 349 – (350 – 05) Nue (鵺) : Ocell de nit. Un “Nue” (鵺) és un criatura llegendària dintre del folklore japonès. Se la descriu amb el cap d'un mico, el cos d'un ós rentador, les potes d'un tigre i una serp per cua. Sembla ser que segons la llegenda pot transformar-se en un núvol negre i desplaçar-se pel cel. Se'l considera de mal averany i causant de malalties. El caràcter és un combinat de “nit” (夜) i “ocell” (鳥), tot i que a vegades també està representat amb caràcters diferents : 空 (cel) i 鳥 (ocell), amb la mateixa pronunciació. També n'hi ha un de més peculiar amb els caràcters completament separats, és a dir dos “kanji”, no com els altres que només en formen un de sol : 虎 (tigre) i 鶇 (merla), en aquest cas la pronunciació és “tora tsugumi”. Segons el Heike Monogatari, durant l'estiu de l'any 1153 l'emperador Konoe (近衛天皇, 1139-1155 ) es va posar malalt després de tenir terribles malsons cada nit on un núvol negre se li apareixia cap a les dues de la matinada sobre la teulada del palau de Kioto. Minamoto no Yorimasa (源頼政, 1106-1180) va ser l'escollit per protegir el sobirà. Va pujar a la teulada i va disparar una fletxa al núvol del qual va caure un “nue” mort. Yorimasa en va llençar el cos al mar on es va enfonsar. Hi ha una variant que explica que el “nue” mort va arribar surant fins a una platja i la gent del lloc, temorencs d'una maledicció, el van enterrar allà. Trobem les primeres referències a “Nue” en el Kojiki (古事記 - Annals de fets del passat) i també en parla el Wamyô Ruijushô (倭名類聚抄, llibre 18 – Noms japonesos classificats i anotats), diccionari japonès de caràcters xinesos, obra datada cap l'any 938,. El seu autor és Minamoto no Shitagô (源順, 911-983) que en va començar la compilació l'any 934 d'acord amb les instruccions de la filla de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930). Ens han arribat dues edicions : una en vint volums publicada l'any 1617, i un altre de deu de l'any 1883. 350 – (350 – 06) Referència al poema no. 05 del primer volum del Man’yôshû (万葉集　第一巻　雜歌 5) : [題詞]　幸讃岐國安益郡之時軍王見山作歌. [訓読]霞立つ 長き春日の 暮れにける わづきも知らず むらきもの 心を痛み ぬえこ鳥 うら泣け居れば 玉たすき 懸けのよろしく 遠つ神 我が大君の 行幸の 山越す風の ひとり居る 我が衣手に 朝夕に 返らひぬれば 大夫と 思へる我れも 草枕 旅にしあれば 思ひ遣る たづきを知らに 網の浦の 海人娘子らが 焼く塩の 思ひぞ焼くる 我が下心. - - - o0o