31 de desembre del 2022

徒然草 - 22 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - -

-22- - - - 何事も古き世のみぞ慕はしき。今樣は無下に卑しくこそなり行くめれ。かの木の道の匠のつくれる美しき器(うつはもの)も、古代の姿こそをかしと見ゆれ。文の詞などぞ、昔の反古(ほうご)どもはいみじき。たゞいふ詞も、口惜しうこそなりもて行くなれ。古は、「車もたげよ。」「火掲げよ。」とこそいひしを、今やうの人は、「もてあげよ。」「かきあげよ。」といふ。主殿寮〔宮内省内、供御輿輦の事及殿庭洒掃、燈燭庭燎(*ていれう-篝火)などを 掌る。〕の「人數(にんず)だて〔松明(*を)持つ役に用意せよと命令する事〕。」といふべきを、「立明し〔松明(*原文は「立明」に注する。)〕白くせよ。」といひ、最勝講〔五月吉日清凉殿で最勝王經を講ぜしめられる儀式〕の御聽聞所(みちゃうもんどころ)なるをば、「御講(みかう)の廬(ろ)〔場所の義〕。」とこそいふべきを、「講廬。」といふ、口をしとぞ、古き人の仰せられし。- - - - Res no enyoro tant com el passat. L’estil d’ara és massa vulgar. Trobo que inclús les formes antigues dels preciosos mobles fets pels artesans són esplèndides. Àdhuc els fragments de lletres d’antany són admirables. La manera tan directa de parlar d’avui és molt lamentable. - - - Abans es deia : “Alceu les vares del carruatges”, “Esmoqueu les llànties”. La gent d’ara diu : “Aixeca” i “Estira”. - - - Quan s’hauria de dir “Que el servei de palau es presenti” ha esdevingut ara “Vinga, enceneu les torxes”. Allò que abans era “El Gran Saló de la Lectura Imperial” (55) ha passat a ésser ara “La capella de la Lectura”. - - - Un ancià digué que açò era deplorable. - - - - - - - - - 55 – (51 – 12) Allà es feien les lectures del “Sutra de l’excelsa llum daurada” (Konkômyôkyô) , amb el nom complet de “Konkômyôkyô Saishôôkyô sutra” (金光明経最勝王経). En aquella època aquest text era el més representatiu del budisme i se’n feien lectures a palau durant la cinquena lluna de cada any al Seiryôden (清凉殿), residència habitual de l’emperador en aquell temps. - - - o0o

25 de desembre del 2022

徒然草 - 21 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - -

-21- - - - 萬の事は、月見るにこそ慰むものなれ。ある人の、「月ばかり面白きものは有らじ。」といひしに、またひとり、「露こそあはれなれ。」と爭ひしこそをかしけれ。折にふれば何かはあはれならざらむ。月花はさらなり、風のみこそ人に心はつくめれ。岩に碎けて清く流るゝ水のけしきこそ、時をもわかずめでたけれ。「■(三水+元:げん::大漢和17186)湘(げんしゃう)日夜東(ひンがし)に流れ去る、愁人の爲にとゞまること少時(しばらく)もせず。」〔戴叔倫の詩「■(三水+元:げん::大漢和17186)湘日夜東流去、不下爲2愁人1住中少時上」〕といへる詩を見侍りしこそあはれなりしか。■(禾+尤/山:けい::大漢和8272)康(けいかう)〔竹林七賢の一人、彼の文に「遊2山澤1觀2魚鳥1心甚樂レ之。」〕も、「山澤にあそびて魚鳥を見れば心樂しぶ。」といへり。人遠く水草(みぐさ)きよき所にさまよひ歩きたるばかり、心慰むことはあらじ. - - - Contemplar en qualsevol ocasió la lluna és consolador. Algú digué : - - - - Res no és tan plaent com la lluna. - - - I algú altre : - - - - La rosada és més delitosa.- - - I, quina desraó, es discutiren!- - - Si és el moment adient, res no deixa d’emocionar-nos. No cal dir de la lluna i les flors, àdhuc el vent, que ens toquen el cor. (52). L’aigua que flueix cristal·lina i espetega sobre una roca és gratificant en qualsevol moment. - - - --- Dia i nit el Gen i el Shô flueixen cap a l’est i no deixen pas de consolar-me ni un instant. (53)- - - És emocionant llegir aquests versos! - - - Es digué que : - - - - Esbargir-se per muntanyes i llacs i contemplar peixos i ocells és un gaudi. (54) - - - Vagarejar per llocs lluny de la gent on l’aigua i les flors resten pures, res no plau més el nostre cor. - - - - - - 52 – (48 – 04) Referència al poema no. 200, llibre 04, de Shinkokinwakashû S (新古今和歌集) : - - - おしなべて物を思はぬ人にさへ心をつくる秋の初風 Autor anònim. - - - 53 – (49 – 04) Referència a dos rius xinesos en un poema del poeta xinès Dai Shulun (戴叔倫,732-789), de l’antologia poètica San Ti Shi (三体詩).- - - 54 – (49 – 06) Referència al poeta xinès Ji Kang (嵇康, 223 – 262). Va ser un dels “Set savis del bosc de bambús” (竹林七賢). En la transcripció fonètica antiga el seu nom era Hsi-K’ang. El poema és a l’antologia Wen xuan (文選), un dels reculls literaris més Importants de la Xina i un de dels més antics del món ordenat per temes. o0o

徒然草 – 20 Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350).- - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - -

-20- .- - - 某(なにがし)とかやいひし世すて人の、この世のほだし〔自分をしばる絆、妻子とか財産とかをさす。〕もたらぬ身に、たゞ空のなごりのみぞ惜しき。」といひしこそ、まことにさも覺えぬべけれ。 - - - Algú que havia abandonat aquest món digué : - - - - A mi que he tallat els lligams amb el món, allò que em sap greu és prendre comiat del cel. (51)- - I ho entenc molt bé.- - - - - - - - - 51 – (48 – 03) Referència a un poema de Sanka wakashû (山家和歌集) : 嵐のみ時々窓におとづれて明けぬる空の名残をぞ思ふ- - - Autor : Saigyô (西行,1118-1190). - - - o0o

17 de desembre del 2022

徒然草 – 19 Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -19-

- - - 折節のうつり變るこそ、物毎に哀れなれ。物の哀れは秋こそまされと、人毎にいふめれど、それも然るものにて〔一應尤もな事で〕、今一きは心もうきたつものは、春の景色にこそあめれ。鳥の聲などもことの外に春めきて、のどやかなる日かげに、垣根の草萌え出づる頃より、やゝ春ふかく霞みわたりて、花もやう\/氣色だつほどこそあれ、をりしも雨風うちつゞきて、心あわたゞしく散りすぎぬ。青葉になりゆくまで、萬に唯心をのみぞなやます。花橘は名にこそおへれ〔花橘は昔を追懷せしむると云ふ聯想があつた。「五月待つ花橘の香をかげば昔の人の袖の香ぞする」(在原業平)〕、なほ梅のにほひにぞ、いにしへの事も立ちかへり戀しう思ひ出でらるゝ。山吹のきよげに、藤のおぼつかなき〔藤の花のなよ\/したのを心もとないと形容したのである〕樣したる、すべて思ひすて難きことおほし。 灌佛〔四月八日に行はるゝ佛生會、釋迦の誕生日でその像に香水を灌ぐ式がある。〕のころ、祭のころ〔陰暦四月中の酉の日にある賀茂の祭禮〕、若葉の梢すゞしげに繁りゆくほどこそ、世のあはれも人の戀しさもまされと、人のおほせられしこそ、實にさるものなれ。五月(さつき)、あやめ葺くころ〔五月の端午の節句に屋根軒に菖蒲をふく。〕、早苗とる〔稻の苗を田に移し植ゑる〕ころ、水鷄(くひな)のたゝく〔水鷄の啼聲は人が戸を叩く音に似て居るのでかく云ふ。〕など、心ぼそからぬかは。六月(みなづき)の頃あやしき家に、夕顔の白く見えて、蚊遣火ふすぶるもあはれなり。六月祓またをかし。七夕祭る〔七月七日牽牛織女二星を祭り技藝の上達を祈る。〕こそなまめかしけれ。やう\/夜寒になるほど、鴈なきて來る頃、萩の下葉色づくほど、早稻田(わさだ)刈りほすなど、とり集めたることは秋のみぞおほかる。また野分の朝こそをかしけれ。いひつゞくれば、みな源氏物語、枕草紙などに事ふりにたれど、おなじ事また今更にいはじとにもあらず。おぼしき事云はぬは腹ふくるゝわざなれば、筆にまかせつゝ、あぢきなきすさびにて、かいやり捨つべきものなれば、人の見るべきにもあらず。さて冬枯の景色こそ、秋にはをさをさ劣るまじけれ。汀の草に紅葉のちりとゞまりて、霜いと白う置ける朝、遣水より煙のたつこそをかしけれ。年の暮れはてて、人ごとに急ぎあへる頃ぞ、またなくあはれなる。すさまじき物にして見る人もなき月の、寒けく澄める二十日あまりの空こそ、心ぼそきものなれ。御佛名(おぶつみゃう)〔十二月十九日から三日間清凉殿で行はれる佛事〕、荷前(のさき)の使〔朝廷で諸國から奉つた貢の初穂を帝陵、外戚の墓へ獻上ある(*する)使、十二月十三日以後。〕たつなどぞ、あはれにやんごとなき。公事どもしげく、春のいそぎにとり重ねて、催し行はるゝ樣ぞいみじきや。追儺〔鬼やらひ、十二月晦日。〕より四方拜〔元旦、天皇(*が)宮中で天地四方を拜せられる儀式。〕につゞくこそおもしろけれ。晦日(つごもり)の夜いたう暗きに、松どもともして、夜半(よなか)すぐるまで、人の門叩き走りありきて、何事にかあらむ、こと\〃/しくのゝしりて、足を空にまどふが、曉がたより、さすがに音なくなりぬるこそ、年のなごりも心細けれ。亡き人のくる夜とて魂まつる〔昔は十二月晦日にも魂祭をしたのである。〕わざは、このごろ都には無きを、東の方には猶することにてありしこそ、あはれなりしか。かくて明けゆく空のけしき、昨日に變りたりとは見えねど、ひきかへ珍しき心地ぞする。大路のさま、松立てわたして、花やかにうれしげなるこそ、また哀れなれ。- - - - - És precisament el canvi de les estacions, en llurs diverses manifestacions, que és emotiu. Segons es diu : “................On més manifestada L’emoció a la tardor. (40) I açò és ben cert, emperò, les escenes de primavera semblen omplir encara més el cor de joia. A més a més, la piuladissa dels ocells sona a primavera i sota la calidesa del sol és quan comencen els rebrots de la plantes a les tanques. La primavera avança mica en mica, la boirina s’escampa i poc a poc les flors dels cirerers són prestes a brotar i, llavors, les pluges i ventades persistents ens fan neguitejar per l’escampadissa de pètals i tot ens fa patir, fins el rebrots de les fulles tendres. Les flors del taronger (41) eren famoses per a evocar memòries del passat, emperò, la fragància de les flors de la prunera ens fa recordar enyoradissos. I no podem llevar del nostre pensament, entre moltes altres coses, ni la puresa de la rosa groga ni la subtil parença de la glicina. “Quan la celebració de l’aniversari de Buda (42) i el festival de Kamo (43), les fulles tendres que s’arraïmen a la capçada dels arbres, espesses i fresques, copsen millor l’emoció d’aquest món.....” Açò es diu i hi sóc plenament en acordança. Per la cinquena lluna, quan els iris esclaten i es desplanten les llavors de l’arròs i espicassa el rascló, qui no se sent sol? A la sisena lluna veure damunt de les cases humils la blancor de les carbasses vineres i la fumera dels espanta-mosquits és corprenedor. Els rituals de la purificació d’aquesta lluna (44) són també esplèndids. Encisadora és la festa del Tanabata (45) quan xisclen les oques salvatges, les fulles baixes de l’argelaga groguegen, es sega l’arròs i el posen a assecar, entre altres feines de la collita. A la tardor n’hi ha moltes de festes. És esplèndid el matí després d’una ventada! I a mesura que ho dic tot açò ja ho fan els mots d’antany del Genji Monogatari i el Makura no Sôshi, emperò, no pretenc que no dic el mateix una altra vegada, si no ho dic se m’inflarà el pap (46). Així doncs, deixaré que corri el pinzell, un esbargiment feixuc per a llençar a la paperera i que no llegirà ningú. Tanmateix, la desolació de l’hivern no és pas menor a la de la tardor. Les fulles rogenques s’escampen sobre les herbes dels marges dels estanys. Esplèndid de veure el baf que s’alça de les sèquies en un matí blanc de gebrada! Veure com la gent s’afanya quan acaba l’any és una impressió incomparable. Ningú no esguarda la freda claror de la lluna perquè dóna basarda en el cel del vintè jorn, i és depriment. Els rituals de la invocació dels noms de Buda (47) i la sortida dels missatgers (48) amb les ofrenes de l’emperador. És emotiu i ennoblidor. És impressionant la quantitat de cerimònies que es celebren a més dels arrangements pel nou any que s’acosta. És sorprenent que després de l’exorcisme per a foragitar dimonis (49) hi hagi el culte dels Quatre Punts Cardinals (50). La nit de cap d’any, quan és ben fosc, s’encenen torxes i en la mitjanit es corre amunt i avall donant cops a les portes de les cases. I açò per què? Després d’aquesta exageració de crits i corredisses fins a no tocar de peus a terra, a l’alba desapareixen tots els sorolls i resta només la tristor d’acomiadar l’any. El costum d’homenatjar els esperits dels difunts aquesta nit ja no es celebra a la capital, emperò, és emocionant que a la banda de l’est encara es celebri! Així doncs, el cel quan clareja el jorn de l’any nou no sembla pas diferent del jorn anterior, mes un se sent renovat. Els carrers principals són decorats amb branques de pi, tot és diversió i alegria, i és també emocionant. - - - - - - - - - 40 – (44 – 03) Referència al poema del llibre no. 09 del Shûiwakashû (拾遺和歌集卷第九) : 春はたゞ花のひとへに咲くばかり物の哀は秋ぞまされる. 41 – (44 - 08) Referència al poema no.139, llibre no. 03, del Kokinwakashû (古今和歌集) : さつきまつ花橘のかをかげば昔の人の袖のかぞする. Era d’antic la creença que les flors del taronger feien tornar a la memòria coses passades. 42 – (44 – 10) El vuit de la sisena lluna es celebrava l’aniversari de Sakyamuni Buda y les seves estàtues s’ungien amb aigua perfumada. 43 – (44 – 11) El festival del santuari de Kamo es celebrava a mitjans de la quarta lluna. 44 – (45 – 16) Minazukibarae (六月祓). A finals de la sisena lluna es llançaven rams de flors al riu Kamo com a símbol de la purificació dels pecats de la gent. També es celebrava a finals de la dotzena lluna. 45 – 45 – 17) Tanabata (七夕), “Festivitat de les estrelles”. Es celebra el set de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛) i Vega (織女Shokujô ), també anomenada Orihine (織姫), que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河, “riu del cel”). Aquesta llegenda va arribar al Japó al període Nara (奈良时代 - 710-794). A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any. Shokujô era filla del déu del cel, Tentei (天帝), que vivia a l’est de la Via Làctia, i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Via Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir. Les garses feien un pont perquè els amants es poguessin trobar. 46 – (45 – 23) Ôkagami (大鏡) : El gran mirall. Obra d'autor desconegut que cobreix el període 850-1025. També és conegut com Yotsugi no ôgina no monogatari (世継の翁の物語). 47 – (46 – 29) Obutsumyô (御佛名 ). Des del dinou de la dotzena lluna i durant tres dies es celebraven al palau de Seiryôden (清凉殿), residència habitual de l’emperador en aquell temps, els rituals de purificació dels pecats dels sis sentits. Vegeu la nota no.19 del capítol no. 09. També s’invocaven els noms del budes dels tres mons : el del passat, del present i del futur. 48 – (46 – 30) Cap a finals de la dotzena lluna s’enviaven missatgers per totes les províncies amb ofrenes de les collites per a les tombes imperials. 49 - (46 – 32) Tsuina (追儺) : exorcisme per a foragitar dimonis que es celebrava a finals de la dotzena lluna. 50 – (46 – 33) El darrer dia de la dotzena lluna l’emperador retia culte als quatre punts cardinals, als cinc cereals, a les estrelles del cel i muntanyes i turons. La celebració es feia al jardí del davant de l’ala oriental del palau de Seiryôden (清凉殿). o0o

10 de desembre del 2022

徒然草 – 18 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - -

-18- - - - 人はおのれをつゞまやかにし、驕りを退けて財(たから)を有も)たず、世を貪らざらむぞいみじかるべき。昔より賢き人の富めるは稀なり。唐土に許由(きょいう)〔帝堯時代の人、天下を讓らうと云はれ、穢らはしい事を聞いたと云ふので潁川で耳を洗つた。〕といひつる人は、更に身に隨へる貯へもなくて、水をも手してさゝげて飮みけるを見て、なりひさご〔瓢〕といふ物を、人の得させたりければ、ある時木の枝にかけたりければ、風に吹かれて鳴りけるを、かしがましとて捨てつ。また手にむすびてぞ水も飮みける。いかばかり心の中(うち)すゞしかりけむ。孫晨〔字は元公、家貧しくむしろを織つて暮らす、後栄達し京兆の功曹となる〕は冬の月に衾なくて、藁一束(つかね)ありけるを、夕にはこれに臥し、朝にはをさめけり。もろこしの人は、これをいみじと思へばこそ、しるしとゞめて世にも傳へけめ。これらの人〔日本の人を意味する〕は語りも傳ふべからず。- - - Admirable l’home que és de gustos senzills, que defuig el luxe, que no té riqueses i no cobeja reiximents en aquest món. Des d’antic pocs són els savis que són rics. Hi hagué un home a la Xina dit Kyo Yu (38) que no posseïa res de res. Algú veié que feia cullera amb les mans per a beure aigua i li donà un atuell en forma de carbassa. Una vegada, Kyo Yu la penjà en la branca d’un arbre. Un cop de vent la féu xiular com un ocell i la llençà per sorollosa, i tornà a beure amb les mans. - - - Així d’impertorbable era. - - - Sanshin (39) dormia sens flassada les llunes d’hivern, amb un grapat de palla on jeia al vespre i que recollia al matí. - - - Els xinesos consideraven açò admirable i hi ho han deixat escrit per a generacions futures. La gent del nostre país no hi ha pensat pas en esmentar res. - - - - - - - - - 38 – (42 – 03) Kyo Yu . En xinès : Xu You (許由). Hsü Yu en l’antiga transcripcó fonética xinesa. Un llegendari ermità xinès. L’emperador Yao (堯, 2356-2255 a.e.c., tot i ser una figura llegendària) va voler abdicar a favor de Xu You, però ell es va rentar les orelles que va considerar que s’havien ambrutat a l’escoltar aquella proposta tan terrenal. Aquesta anècdota de la carbassa procedeix del Meng Ch’iu de Li Han (dinastía Tang - 唐朝, 618-907), un recull d’històres i llegendes de la Xina, que Minamoto no Mitsuyuki (源 光行 1163–1244) va incloure en la seva obra Môgyû waka (蒙求和歌).- - - 39 – (42 – 06) Sonshin (孫晨), una altra figura llegendària de la Xina. Sun Ch’en en l’antiga transcripció fonètica xinesa. Vegeu la nota anterior no.38. - - - o0o

3 de desembre del 2022

徒然草 – 17 Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. -

- - -17- - - - - 山寺にかきこもりて、佛に仕うまつるこそ、つれ\〃/もなく、心の濁り〔心の欲情、煩惱〕もきよまる心地すれ。- - - Quan en un temple de la muntanya, plenament al servei de Buda, un sent que son cor es deslliura d’impureses. - - - o0o

徒然草 – 16 Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - -

-16- - - - 神樂こそなまめかしく面白けれ。大かた(原文「大かに」)物の音には笛篳篥〔笛に似て竪に吹く雅樂の樂器〕、常に聞きたきは琵琶和琴〔やまと琴とも云ふ。六絃の琴〕。 - - - Les dances “Kagura” (35) són encisadores i apassionants. En general, em plau el so de la flauta i de l’octaví que les acompanyen. De sòlit, el “biwa” (36) i el “wagon” (37). - - - - - - - - - 35 – (41 – 01) Kagura (神楽). Dances sobre un text cantat per cor i instruments. Originalment eren interpretades als santuaris Shinto (神道), la religió estrictament japonesa i, per tant, lligada a la cort imperial. - - - 36 – (41 – 02) Biwa (琵琶) : Instrument de corda semblant a l’arpa occidental però que es toca horizontalment.- - - 37 – (41 – 03) Wagon (和琴) : instrument de corda semblant a una cítara. - - - o0o