29 de gener del 2022

堤中納言物語 -26- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 六 貝合わせ EL CONCURS DE PETXINES

十四五ばかりの子ども見えて、いと若くきびはなるかぎり十二三ばかり、ありつる童のやうなる子どもなどして、殊に小箱に入れ、物の蓋に入れなどして、持ち違(ちが)ひ騷ぐなかに、母屋の簾に添へたる几帳のつま打ち上げて、さし出でたる人、僅に十三ばかりにやと見えて、額髪のかゝりたる程より始めて、この世のものとも見えず美しきに、萩重(はぎがさね)の織物の袿、紫苑(しをん)色など押し重ねたる、頬杖(つらづゑ)をつきて、いと物悲しげなる。「何事ならむ。」と、心苦しく見れば、十ばかりなる男に、朽葉の狩衣・二藍の指貫、しどけなく著たる、同じやうなる童に、硯の箱よりは見劣りなる紫檀の箱のいとをかしげなるに、えならぬ貝どもを入れて持て寄る。見するまゝに、  「思ひ寄らぬ隈なくこそ。承香(そきやう)殿の御方などに參り聞えさせつれば、『これをぞ覓め得て侍りつれ。』と侍從の君の語り侍りつるは。大輔の君は、藤壺の御方より、いみじく多く賜はりにけり。すべて殘る隈なくいみじげなるを、『いかにせさせ給はむずらむ。』と、道のまゝも思ひまうで來つる。」とて、顔もつと赤くなりて言ひ居たるに、いとゞ姫君も心細くなりて、「なか〳〵なる事を言ひ始めてけるかな。いと斯くは思はざりしを。こと〴〵しくこそ覓め給ひぬれ。」と宣ふに、  「などか覓め給ふまじき。上は、内大臣殿のうへの御許までぞ、請ひ奉り給ふとこそは言ひしか。これにつけても、母のおはせましかば、あはれ、かくは。」 とて、涙も墜しつべき氣色ども、をかしと見る程に............. Veié unes dotze o tretze noies molt joves i delicades, d'entre catorze i quinze anys, amb nenes com aquella amb qui havia fet coneixença, que portaven enmig d'enrenou capsetes amb les tapes a l'inrevés plenes de petxines. Inclinada des de la cantonada d'una cortina, repenjada sobre la persiana de la cambra principal hi havia una noieta de només tretze anys, Començant per la forma com li penjaven els cabells era d'una bellesa mai no vista en aquest món. Sobre una roba de teixit verdós duia un vestit de color porpra. Era amb la barbeta sobre ses mans i semblava molt trista. – Què li passarà? Quina pena! – Es digué mentre la mirava quan entrà un noiet d'uns deu anys, amb un vestit de caçador de color verd pàl·lid, amb pantalons violats, tot posat de manera descurada. Era amb un altre noi de la mateixa edat que portava una capseta de color rosat més petita que una pedra de tinta, molt bonica, amb unes petxines extraordinàries, i s'aproparen al lloc on hi havia la noia. Mentre les hi ensenyava digué : – Creu-me, he mirat per tot arreu. He anat al Sokyôden (2) i ho he explicat, i mira les que he aconseguit d'allà, mes, segons allò que la dama Jijû, la dama Tayû n'ha rebut un bon grapat de la dama del Fujitsubo. Sembla que ho estant fent molt bé, no deixen ni un racó on mirar! De camí a casa pensava en què faries. La cara d'ella es posà vermella mentre li parlava, cada vegada més desanimada. – Tant de bon no me n'haguessis parlat, no creia pas que fóra així. I ara em dius que n'estan cercant de manera tan exagerada! – Per què no n'haurien de cercar així? Es diu que la senyora ha enviat algú per a demanar-ne inclús a l'esposa del ministre de palau! Si la mare fos viva açò no passaria! Veure'l a punt de vessar llàgrimes era ullprenedor. - - - - - - 02 – (398 – 24) Sokyôden (承香殿) i Fujitsubo (藤壺) eren dues residències on vivien les esposes de l'emperador o del príncep hereu. o0o