YAMATO MONOGATARI (大和物語) 141
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)
【百四十一】
よしいへといひける宰相のはらからやまとのそうといひて有けりそれもとのめのもとにつくしより女をゐてきてすへたりけり本 のめも心いとよくかたらひゐたりけりかくて此おとこはこゝかしこひとのくにかちにのみありけれはふたりのみなんゐたりける此つくしのめしのひておとこした りけりそれを人のとかくいひけれはよみたりける
夜半に出て月たにみすは逢ことをしらすかほにもいはましものを
となんかゝるわさをすれともとのめいと心よき人なれはおとこにもいはてのみなんありわたりけれともほかのたより／＼かく ／＼おとこすなりときゝてこのおとこ思ひたりけれと心にもいれてたえさるものにてをきたりけりさてこのおとこ女こと人に物いふときゝてその人とわれといつ れをかおもふととひけれは
花すゝき君かかたにそなひくめるおもはぬ山の風はふけとも
となんいひけるよはふおとこもありけり世中こゝろうしなをおとこせしなといひける物なんこの男をやう／＼おもひやつきけんこのおとこの返事なとしてやりてこのもとのめのもとにふみをなんひきむすひてをこせたりける見れはかくかけり
身をうしと思ふ心のこりねはや人をあはれと思そむらん
となんこりすまによみたりけるかくて心のへたてもなくあはれなれはいとあはれと思ふほとにおとこは心かはりにけれはありし こともあらねはかのつくしにおやはらからなと有けれはいきけるをおとこも心かはりにけれはとゝめてなむやりけるもとの女なむもろともにありならひにけれは かくていくことをいとかなしと思ひけり山さきにもろともにいきてなんふねにのせなとしけるおとこもきたりけりこのうはなりこなみひとひひとよよろつの事を いひかたらひてつとめて舟にのりぬいまはおとこもとのめはかへりなむとてくるまにのりぬこれもかれもいとかなしとおもふほとにふねにのり給ぬる人のふみを なんもてきたるかくのみなん有ける
ふたりこし道ともみえぬ浪の上を思ひかけてもかへすめるかな
といへりけれはおとこももとのめもいといたうあはれかりなきけりこきいてゝいぬれとえ返事をもせすくるまはふねのゆくを見てえいかす舟にのりたる人は車を見るとておもてをさし出てこきゆけはとをくなるまゝにかほはいとちいさく成まてみをこせけれはいとかなしかりけり
Entre els germans del conseller Yoshie (250) n'hi havia un anomenat el secretari de Yamato. Instal.là ca la seva primera esposa una dona que havia portat de Tsukushi. La primera esposa era molt bona persona i com la nova no era pas desplaent tingueren una bona entesa. Com l'home havia de desplaçar-se d'una contrada a l'altra deixava ambdues dones soles.
La dona de Tsukushi tingué una relació secreta amb un home. Com la gent murmurava, ella composà :
Si just la lluna
no m'hagués vist sortida
a la mitjanit
jo podria ben fingir
de no haver-nos trobat. (251)
Ella es comportava així, emperò, la primera dona era persona de bon cor i s'ha n'havia estat de fer-ho avinent a l'home, mes ell ho sabé per altres parts. Aquest home l'estimava, emperò, no s'hi amoïnà i ho deixà estar com era. Essent així, quan aquest home sabé de la relació amb un altre li preguntà :
- Qui de nosaltres dos estimeu?
La dona digué :
Tota florida
l'eulàlia cap a vós
del cert s'atansa
però bufa de sobte
el vent de la muntanya. (252)
També un altre home la festejava.
- Es ben penós el món. No n'hauré més d'amants!
Emperò, mica en mica la dona se n'enamorà d'aquest home i es posà a contestar ses lletres. Escriví i envià a la primera esposa una lletra ben nuada :
De mes dolences
aquest cor enamorat
no n'ha après pas
altra vegada semblo
per un home en amor. (253)
Això composà, incorregible.
Quan ella encara el tenia al cor ell l'estimà molt, emperò, el cor de l'home havia canviat, i res no fou com abans, i quan ella volgué tornar a Tsukushi amb ses pares i germans, ell, com son cor havia canviat, no li ho privà.
La primera esposa, acostumada a estar juntes, se n'entristí de sa partença. L'acompanyà a Yamazaki fins que embarqués. L'home hi anà també.
La segona i la primera esposa passaren el jorn i la nit parlant de moltes coses i a trenc d'alba s'embarcà.
L'home i la primera esposa pujaren al carruatge per tornar-se'n. Tan l'un com l'altre eren molt entristits quan els hi arribà una lletra d'aquella que s'havia embarcat, Només hi havia això :
Ara no sembla
aquell camí fet plegats
no pogués pensar
que sobre les onades
seria de tornada. (254)
A l'home i a la primera esposa els hi arribà al cor i els hi arrencà el plor.
El vaixell ja havia salpat i no pogueren contestar. El carruatge restà aturat mentre veien com s'allunyava el vaixell. La dona que havia embarcat estirava el cap per veure el carruatge, i en la llunyania, mentre son rostre s'empetitia, ells la seguiren mirant molt commosos.
- - - - - -
250 – Podria tractar-se de Michibana Yoshiie (橘良植, 864-920).
251 - És a l'antologia personal de Higaki-no-go : 檜垣嫗集.
252 - És a l'antologia personal de Higaki-no-go : 檜垣嫗集.
253 - És a l'antologia personal de Higaki-no-go : 檜垣嫗集.
254 - És a l'antologia personal de Higaki-no-go : 檜垣嫗集.
o0o
