堤中納言物語 -29- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 七 思はぬかたにとまりする少將 EL TINENT QUE S’ALLOTJÀ EN UN LLOC IMPREVIST (1)

　昔物語などにぞ、かやうな事は聞ゆるを、いと有難きまで、あはれに淺からぬ御(おん)契りの程見えし御事を、つく〴〵と思ひ續くれば、年の積りけるほども、あはれに思ひ知られけり。 　大納言の姫君二人ものし給ひし、まことに物語に書きつけたる有樣に劣るまじく、何事につけても、生ひ出で給ひしに、故大納言も母上も、うち續き薨(かく)れ給ひにしかば、いと心細き故郷に、詠め過し給ひしかど、はか〴〵しく、御(おん)乳 母だつ人もなし。唯、常に候ふ侍從・辨などいふ若き人々のみ候へば、年に添へて人目稀にのみなりゆく故郷に、いと心細くておはせしに、右大將の御子の少 將、知るよしありて、いと切に聞えわたりたまひしかど、かやうの筋は、かけても思しよらぬ事にて、御返り事など思しかけざりしに、少納言の君とて、いとい たう色めきたる若き人、何の便りもなく、二所大殿籠りたる處へ、導き聞えてけり。もとより御志ありけることにて、姫君をかき抱きて、御帳の内へ入り給ひに けり。思しあきれたるさま、例の事なれば書かず。おしはかり給ふにしもすぎて、哀れに思さるれば、うち忍びつゝ、通ひ給ふを、父殿聞き給ひて、 　「人のほどなど、口惜しかるべきにはあらねど、何かはいと心細き所に。」 など、許しなくのたまへば、思ふ程にもおはせず。女君も暫しこそ忍び過し給ひしか、さすがにさのみはいかゞおはせむ、さるべきに思し慰めて、やう〳〵うち靡き給へるさま、いとゞらうたくあはれなり. Entre les històries de l’antigor com la que s’explica ací, n’hi ha de cert insòlites que expressen sentiments mitjançà l’inescrutable fat i que un no pot deixar de considerar sens l’emoció de tots els anys passats. Un Gran Conseller tenia dues filles que havien crescut certament en bellesa gens inferior a aquelles que es descriuen en les històries. El pare i la mare traspassaren l’un rere l’altre i llavors les noies passaren tot el temps en la desolada casa pairal sens ni una dida que les fes costat. Només amb la companyia de dues joves dites Jijû i Ben que les atenguessin habitualment i menaven una existència solitària en el vell casalot, cada vegada més allunyades de la societat. Un tinent, fill del general de la Secció Dreta de la Guàrdia Imperial, havia sabut d’elles i les havia festejat amb molt d’afany, emperò, elles no ho havien pas considerat i mai no havien fet cas de ses lletres. Una tal dama Shôganon, una noia de companyia que les atenia, era molt exaltada, i sens dir res a ningú, portà el tinent a les cambres de les dues germanes. Com des del començament ell tenia preferència per la gran la prengué en braços i la portà rere una estrada encortinada. Son esbalaïment fou el natural en aquests casos i no cal escriure res. Ell la trobà més captivadora del que s’havia afigurat, en fou commoguti continuà visitant-la molt en secret. Son pare se n’assabentà. - Considerant llur posició social no hi ha res a dir, mes per què en un lloc tan depriment? Li digué enravenat. De resultes d’açò deixà d’anar-hi tan sovint. Per un temps ella tampoc no féu per a veure’l, emperò, quan de temps continuaria allò d’aquella manera? Ella es consolà afigurant-se que allò era inevitable i cosa del fat. S’hi amollà, l’acceptà, i tot fou més entendridor. - - - - - - 1 – (402-01) Referència al poema del Shûîwakashû (拾遺和歌集卷第十五) : Autor :源景明 (Minamoto no Kageakira, ¿-?) 女のもとに罷りけるをもとのめのせいし侍りけば: 風をいたみ思はぬ方に泊する蜑の小舟もかくや侘ぶらむ . o0o